Les eleccions legislatives celebrades aquest dimarts a Israel, que han de determinar la composició de la Knesset, el Parlament israelià, podrien marcar un punt d’inflexió en la representació política de la minoria àrab del país. Les enquestes a peu d’urna apunten que els partits que representen aquesta comunitat podrien passar dels 10 escons actuals a entre 17 i 18, un augment que els situaria al centre de les negociacions per formar el pròxim govern. En un escenari sense una majoria parlamentària clara, el seu suport podria ser decisiu per a l’oposició liderada per Gadi Eisenkot en un possible intent de desbancar el primer ministre Benjamin Netanyahu.
El resultat, però, continua obert. Les primeres projeccions situen el bloc del primer ministre i el de l’oposició liderada per Gadi Eisenkot lluny dels 61 diputats necessaris per obtenir la majoria absoluta a la Knesset, formada per 120 membres. Per tant, cap dels dos camps té garantida la formació d’un govern estable.
L’oposició, davant el dilema de negociar amb els partits palestins
Per intentar formar una majoria alternativa, Eisenkot podria necessitar el suport de les dues principals formacions palestines: la Llista Conjunta, d’esquerres, i Ra’am, de caràcter islamista i liderada per Mansour Abbas. Tanmateix, disposar dels seus escons no garanteix un acord. Les diferències ideològiques i les condicions que l’oposició ha plantejat per negociar amb aquestes formacions podrien dificultar les converses i allargar el procés de formació de govern.
Les dues formacions, a més, no tenen la mateixa trajectòria política. Ra’am ja va participar en el govern de coalició encapçalat per Naftali Bennett entre el 2021 i el 2022, una experiència que va demostrar que un partit àrab podia tenir un paper directe en la majoria parlamentària israeliana. Abbas també ha defensat la necessitat d’impedir la continuïtat de Netanyahu al poder, fet que pot obrir una via de negociació amb l’oposició.
La Llista Conjunta, en canvi, podria afrontar més obstacles. Eisenkot ha establert diverses condicions per negociar-hi, entre les quals hi ha el reconeixement d’Israel com a Estat jueu i democràtic i la condemna de Hamàs. Des de la formació, però, ja s’ha qüestionat que el líder opositor pugui imposar unilateralment les condicions d’un eventual acord. La qüestió, per tant, no és només quants escons sumen els partits palestins, sinó també quines concessions estan disposades a fer les dues parts.
Netanyahu rebutja dependre dels partits àrabs
El primer ministre ha defensat la formació d’un executiu de dretes i ha rebutjat que el pròxim govern depengui del suport dels partits àrabs. Aquesta posició contrasta amb les dificultats aritmètiques de l’oposició, que podria necessitar aquestes formacions per assolir la majoria absoluta.
El creixement electoral dels partits palestins posa així de manifest una contradicció central de la política israeliana: poden tenir prou força parlamentària per influir en la formació del govern, però la seva participació continua sent objecte de fortes resistències polítiques. Si l’oposició no aconsegueix un acord amb aquestes formacions ni troba altres aliats suficients, Netanyahu podria mantenir opcions de continuar al poder malgrat no disposar inicialment d’una majoria clara. El resultat definitiu i la capacitat dels diferents partits per arribar a acords determinaran si aquest augment de representació es tradueix en una influència efectiva sobre el pròxim executiu o si queda limitat al pes parlamentari.
Els soldats registren una participació del 79,9%
Per altra banda, la participació dels membres de les Forces de Defensa d’Israel (IDF) ha arribat al 79,9%, un augment de 6,2 punts percentuals respecte de les eleccions del 2022, segons dades de l’exèrcit israelià. Per facilitar el vot dels militars, es van habilitar 809 col·legis electorals distribuïts per les bases militars del país i les zones de combat.
La legislació electoral israeliana estableix que, habitualment, cada votant ha de dipositar la papereta al col·legi electoral que té assignat. Tanmateix, els membres de l’exèrcit poden votar en centres especials, una excepció pensada per facilitar la participació del personal destinat lluny del seu lloc de residència. Les urnes d’aquests centres es traslladen directament a la Knesset, el Parlament israelià, on se sotmeten a diverses comprovacions abans que els vots siguin comptabilitzats. Per aquest motiu, aquests sufragis poden incorporar-se al recompte en una fase posterior.