L'helicòpter que es va estavellar el passat 10 d'abril al riu Hudson, entre Nova York i Nova Jersey, i que va provocar la mort d'una família catalana de cinc membres i del pilot, no disposava de cap sistema de registre d'àudio ni de vídeo a bord. Com ha confirmat l'informe preliminar de la Junta Nacional de Seguretat en el Transport dels Estats Units, fet públic aquest dimecres, l'única eina amb capacitat d'enregistrament eren unes ulleres amb graduació computada que duia el pilot, però aquestes no han pogut ser recuperades després de l'accident. Així doncs, no sembla que pugui quedar cap manera d'obtenir un registre de les últimes converses ni imatges de cabina de l'accident.
Segons el mateix informe, el pilot, que també va perdre la vida a l'accident, tenia un títol comercial de pilotatge en vigor i un certificat mèdic de l'Administració Federal d'Aviació expedit feia deu dies. Aquell dia, el vol fatal era el vuitè que realitzava amb el mateix aparell, un Bell 206L-4, destinat a vols turístics sobre la ciutat de Nova York. El pilot seguia una rotació laboral de deu dies seguits de feina i deu de descans, i l'accident va tenir lloc el primer dia després del seu període de descans. No es tractava, malgrat això, d'un novell, ja que acumulava 790,2 hores d'experiència de vol, de les quals 48,6 havien estat amb aquest model d'helicòpter.
Desenvolupament de l'accident
L'informe detalla que el Bell 206L-4 va arribar a una altitud d'uns 200 metres abans d'iniciar un ràpid descens. Segons testimonis, abans del descens final es van sentir diversos sorolls forts a la ciutat provinents de l'helicòpter. L'aparell es va partir en tres seccions principals ―el buc, el rotor principal i la cua― abans de caure a l'aigua, tal com ja havien revelat alguns vídeos difosos a la premsa. El Bell 206L-4 havia passat la inspecció de les 100 hores i també la de les 300 hores ―la darrera 42 dies abans de l'accident. Havien passat 50 hores de vol des de l'última inspecció fins al sinistre, i l'aeromotor acumulava un total de 12.975 hores d'operació, mentre que el motor en portava gairebé el doble. Aquell dijous, les condicions meteorològiques eren favorables, amb núvols a 7.500 peus (2.200 metres), vents d'entre 10 i 18 nusos i una visibilitat de 10 milles. A més, segons va explicar el propietari de l'empresa operadora, Michael Roth, minuts abans de l'accident el pilot va avisar per ràdio que li quedava poc combustible i que tornava a l'heliport, però malauradament no hi va arribar.
Els equips de rescat, formats per bussos del Departament de Policia de Nova York, van recuperar el buc principal, la cabina de comandament i passatgers, la secció davantera del tram posterior, els estabilitzadors horitzontals i la quilla vertical. Encara es busca el rotor principal, la caixa de canvis principal, el rotor de cua i una gran part del tram posterior de l'helicòpter. Algunes de les peces recuperades seran enviades als laboratoris de la Junta Nacional de Seguretat en el Transport a Washington per a una inspecció més detallada. Les autoritats nord-americanes continuen investigant les causes de l'accident, però, segons l'informe preliminar, encara no hi ha una hipòtesi clara sobre què va provocar el sinistre. La manca de registres d'àudio i vídeo dificulta la reconstrucció precisa dels últims moments del vol i la zona de l'accident, amb un fons rocós i males condicions de visibilitat, complica també els treballs de recuperació.