Avui se celebren eleccions presidencials a Guinea Equatorial. El dictador, Teodoro Obiang Nguema Mbasogo, que és al poder des del 1979, revalidarà, sens dubte, el poder per set anys més. Cap de les eleccions anteriors s'ha caracteritzat per la transparència, però en aquesta edició la pressió del Govern ha estat encara major i ha arribat a l'assalt de la policia a la seu d'un partit d'oposició. Avui, hi havia pocs votants als col·legis electorals. La gent sap ja quins seran els resultats. Moltes taules a hores d'ara ja han tancat, però no se sap quan s'oferirà l'escrutini: en altres comicis han trigat una setmana, per un cens de menys de 300.000 electors.

L'atac a Ciudadanos por la Innovación

Ciudadanos por la Innovación (CI) és un partit nou, que s'acaba d'implantar a Guinea. El seu líder, Gabriel Nse Obiang, havia estat tinent coronel de l'exèrcit d'Obiang, però fa uns anys va distanciar-se d'aquest i va anar-se'n a l'exili. Aquest és el pretext que ha usat el PDGE per no acceptar la seva candidatura a les eleccions: la llei electoral exigeix una presència ininterrompuda al país dels candidats. Però CI no ha renunciat a fer política durant aquests dies i en alguns casos ha aconseguit reunir bastanta gent. El dijous passat els militants de CI van envair la pista de l'aeroport per rebre el seu secretari general, Carmelo Ngomo Abeso. Va haver-hi alguns xocs amb la policia, amb detencions de militants. Això va donar un pretext al Govern per actuar amb contundència contra aquest grup. La policia va atacar la seu del partit i va disparar projectils contra els que eren a l'interior. Va haver-hi diversos ferits, algun de gravetat.

El setge

Davant la resistència dels membres de CI, la policia va assetjar la seu del partit. Avui diumenge, dia de les eleccions, continua rodejant la casa. Pretén arrestar Gabriel Nse i la cúpula del partit tan aviat com surtin. No els permeten sortir a buscar aigua ni pa. Els militants han rebut aigua de representants de l'ambaixada dels Estats Units que els han visitat. Es diu que representants diplomàtics estrangers a Malabo estan intentant gestionar una sortida pactada per als tancats, per evitar un assalt violent a l'edifici. Paral·lelament, la policia ha detingut i torturat el líder del petit partit Unión de Centro Derecha, Rafael Mbela.

Un procés viciat

Les eleccions de Guinea no són ni lliures ni transparents. En primer lloc, la convocatòria d'eleccions no compleix els terminis establerts per la Constitució. Per altra banda, s'han preparat sense un cens vàlid: no hi ha cens oficial del país des dels anys noranta i el cens fet per a les eleccions ha estat denunciat per l'oposició: en altres convocatòries a les llistes hi havia moltes persones duplicades, morts, emigrants... Els treballadors de totes les empreses són obligats a destinar una part del seu sou al finançament del PDGE, que se'ls descompta de les seves fulles de salaris. No hi ha llibertat d'expressió, i moltes persones han estat multades, torturades o acomiadades per criticar el sistema polític. S'ha restringit la presència d'observadors i de periodistes estrangers... 

Eleccions sense cap control

Però el problema més greu és el de la Junta Electoral Nacional, que està controlada absolutament pel Govern, i és dirigida pel ministre d'Interior i Corporacions Locals, Clemente Engonga. Aquest organisme col·labora sempre amb la candidatura presidencial, i també ho fan les taules electorals, que generalment són triades pels comitès locals del governamental Partit Democràtic de Guinea Equatorial (PDGE). El procés de recompte de vots en molts casos ha estat polèmic. En l'actualitat només un dels cent diputats és de l'oposició. En una ocasió, Obiang va dir obertament, en un discurs en espanyol: "Haremos elecciones; si perdemos, veremos". En altres discursos, en fang, és molt més contundent, i arriba a dir que ell va arribar al poder per la força de les armes i que no el trauran d'allà amb uns trossos de paper.

Tots els recursos de l'Estat, a favor d'Obiang

Tots els mitjans que té l'Estat es posen a favor de la candidatura del president en funcions. La pàgina oficial del Govern guineà fa propaganda, obertament, a favor d'Obiang. Els funcionaris són obligats a anar a fer campanya al seu poblat natal. Els alumnes dels instituts i de les universitats són obligats a anar als actes del PDGE i són amenaçats si voten a l'oposició. Els becaris són amenaçats amb la pèrdua de la beca si no voten "allò que toca". Les ambaixades són usades directament per demanar el vot al PDGE. I l'exèrcit i la policia estan al servei del PDGE. 

Un sistema de partits en qüestió

Hi ha qui defineix el sistema de partits guineans com "multinguemisme". Obiang és el candidat de la Coalición Presidencial, una constel·lació de partits dirigida pel seu, el PDGE. Així pot haver-hi al parlament 11 partits, però tan sols un que critiqui al govern. Alguns dels principals partits d'oposició, com el Partit del Progrés (PP), han estat prohibits per l'autoritat judicial. D'altres no han estat permesos i no han arribat a funcionar. El Moviment d'Autodeterminació de l'Illa de Bioko (MAIB) no ha estat inscrit perquè la llei electoral prohibeix els partits regionals o ètnics. A la Força Democràtica Republicana (FDR) se li ha denegat la inscripció com a partit, sense cap justificació, i el seu cap, Guillermo Nguema Elá, ha estat obligat a residir al seu poble, sense cap sentència judicial. Un altre partit molest per al règim, Unió Popular (UP), ha patit una escissió entre els partidaris de col·laborar amb el règim i els contraris. La justícia guineana, que no és independent, ha afavorit sistemàticament el sector favorable al PDGE.

La posició del CPDS

Convergencia Para la Democracia Social (CPDS), el partit socialdemòcrata que ha estat un dels emblemes de l'oposició guineana, no es presenta a aquestes eleccions. És la primera vegada que deixa de presentar-se a uns comicis. El secretari general de la formació, Andrés Esono, ha destacat que davant l'incompliment de les promeses del Govern en matèria electoral, el seu partit ha decidit no tornar-se a presentar als comicis. Però això pot acabar suposant la il·legalització de la formació, d'acord amb la repressiva llei de partits.

Reaccions des d'Espanya

El Ministeri d'Afers Exteriors espanyol ha reaccionat als incidents de Guinea fent "una llamada al diálogo" i tot limitant-se a demanar "el respecte de la legalitat" (una legalitat molt discutible, perquè ha estat dictada de forma no gens democràtica). També el diputat de Ciudadanos, Fernando Maura Barandiarán, ha emplaçat el Govern espanyol a comprometre's amb la situació de Guinea Equatorial i a no reconèixer la farsa electoral. Rita Bosaho, una diputada d'origen guineà de Podemos, amb una companya de grup, han registrat una proposta no de llei al Congrès per exigir al Govern que doni suport a l'oposició guineana. Carme Chacón, secretaria de Relacions Internacionals del PSOE, ha qüestionat la credibilitat de les eleccions i ha fet una crida a no reconèixer-ne els resultats.

Les veus discordants al PSOE

Però en el PSOE no totes les veus són tan crítiques cap a la dictadura guineana. Quan el PSOE va estar al poder, no van faltar els acords obscurs amb Obiang. José Bono va encapçalar el 2011 una polèmica visita d'un grup de diputats a Guinea. Més tard tornaria a reunir-se amb Obiang i formaria part del lobby espanyol en favor de la dictadura guineana. Miguel Ángel Moratinos, exministre d'Exteriors, també forma part d'aquest grup: fins i tot va participar el 2013 en una trobada multitudinària del Movimiento de Amigos de Obiang, un dels aparells de propaganda del règim. El juliol del 2014, Zapatero se'ls va afegir, i va fer un viatge amb motius poc clars a Guinea, en companyia de Bono i Moratinos. Els tres van sopar amb el dictador. Tampoc és molt clara la posició de Duran i Lleida respecte a la dictadura guineana. En una ocasió es va referir que el Govern espanyol havia tractat malament el règim d'Obiang i va apostar per una aproximació a aquest.

Vaques magres

La situació de Guinea Equatorial s'està complicant per moments. El país, que fins el 1993 figurava entre els 20 més pobres del món, va experimentar un ràpid creixement a partir del 1994, quan es va trobar petroli a les seves aigües territorials. El PIB es va multiplicar en poc temps, gràcies a una explotació accelerada dels recursos naturals. Però des del 2013 la producció de petroli ha començat a declinar per l'exhauriment progressiu de les reserves. A més a més, els ingressos de l'Estat han caigut pel descens del preu del cru. Si al 2000 Obiang assegurava, exultant, que s'havia acabat el temps de les vaques magres, ara ja anuncia l'arribada de les vaques grasses. I malgrat l'enriquiment extraordinari de les elits guineanes, bona part dels ciutadans de Guinea Equatorial continuen sense accés a l'aigua potable, amb greus problemes amb l'electricitat, i amb una educació i una sanitat de qualitat pèssima.