La crisi del coronaviurs ha fet, en gran part, que s'hagi deixat en segon pla el Brexit. Però entendre què passa amb el Brexit i com finalment acabarà marxant de la UE el Regne Unit tampoc és fàcil.

Ara per ara, el Regne Unit es troba en un període de transició, és a dir, que té encara fins a finals d'any per negociar com surt amb la UE, si assoleix un acord o no. Les dues parts estan intentant negociar un nou acord comercial que entraria en vigor una vegada finalitzi aquest temps de transició. Les converses, però, estan estancades.

Dilluns passat, la Cambra dels Comuns va votar un nou projecte de llei publicat pel govern. A grans trets, aquest projecte de llei de mercat intern del govern busca prevenir la interrupció del comerç entre les quatre nacions del Regne Unit (Anglaterra, Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord) si finalment no s'arriba a un acord amb la UE. Pel govern britànic aquest pla és una "xarxa de seguretat jurídica vital".

bandera regne unit unio europea brexit acn

Bandera del Regne Unit i de la Unió Europea / ACN

És a dir, el projecte de llei proposa com a objectiu garantir que les regulacions entre les quatre nacions estiguin unides perquè una vegada el Regne Unit abandoni la UE, tinguin el poder d'establir les seves pròpies regles en àrees com la seguretat alimentària i la qualitat de l'aire. I tot i que la votació va guanyar inicialment per passar a la següent fase per 340 a 263, ha suscitat moltes critiques. 

Les crítiques

A primera vista, sembla un fet coherent, el d'apostar per aquesta unitat, i més davant la incertesa que provoca per a alguns el Brexit. Ara bé, aquest projecte del llei busca anul·lar alguns acords del Brexit entre el Regne Unit i la UE que van entrar en vigor el passat mes de gener. I no és una cosa menor. El conegut acord de retirada és un tractat internacional de ple dret i, per tant, és un text legal.

Una part important d'aquest acord és Irlanda del Nord, que continuarà seguint algunes normatives de la UE, fins i tot després del Brexit. Fet que no agrada gens a l'Executiu de Boris Johnson. Malgrat tot, es va acordar d'aquesta manera per evitar que es torni a aixecar una frontera entre Irlanda del Nord (Regne Unit) i la República d'Irlanda (que és a la UE).

boris johnson efe

El primer ministre britànic, Boris Johnson, a la Cambra dels Comuns / Efe

El projecte de llei vol permetre que el Regne Unit "no apliqui" les regles prèviament acordades i relacionades amb Irlanda del Nord si no hi ha acord comercial amb la UE. Un ministre del mateix govern de Johnson va exposar que aquest projecte "violaria el dret internacional" de "manera específica i limitada", recull la BBC. Això, com no podia ser d'una altra manera, també ha generat crítiques. 

Els crítics diuen, segons la cadena britànica, que fer marxa enrere en un tractat internacional legalment vinculant perjudicaria la reputació i la posició global del Regne Unit. Johnson ha dit, per la seva banda, que el seu objectiu és protegir la integritat del país. 

La intenció de Downing Street

El govern britànic no es vol arronsar i ha demanat aquest dijous al parlament que doni suport a l'ús de poders per anul·lar parts de l'acord de retirada del Brexit només si la UE soscava el "propòsit fonamental" del protocol d'Irlanda del Nord, recollia el diari britànic The Guardian. Johnson va negociar un acord amb els conservadors dimecres per evitar una possible revolta partidària i va acordar atorgar als parlamentaris un vot abans d'invocar poders en el projecte de llei del mercat intern del Regne Unit que violaria el dret internacional en incomplir l'acord de retirada de la UE.

En un document l'executiu britànic ha explicat que demanarà al parlament que doni suport a les disposicions de les clàusules rellevants "només en el cas que, en la nostra opinió, la UE es vegi involucrada en un incompliment material dels seus deures de bona fe i obligacions, i per tant soscavant el propòsit fonamental del protocol d'Irlanda del Nord".

Segons el protocol d'Irlanda del Nord, aquesta continuaria aplicant les duanes de la UE i seguiria les normes de productes per evitar una frontera entre Irlanda i Irlanda del Nord, un fet que la UE vol evitar per tots els mitjans. 

Brexit (Tero Vesalainen)

Tero Vesalainen

Les dates clau

Es pot sentir parlar del Brexit i imaginar-se tot un mar de paraules que hi tenen relació però que costen d'endreçar. Per intentar posar-hi ordre, la BBC recopila unes dates clau per recapitular:

  • 31 de gener del 2020: Dia del Brexit
  • A partir del març: primeres converses sobre com ha de ser la futura relació entre la Unió Europea i el Regne Unit
  • 15 d'octubre: hi ha una cimera europea on el Regne Unit vol aconseguir aprovar un nou acord que estableixi, precisament, com han de ser aquestes futures relacions
  • 31 de desembre: aquest dia caldrà fer-se una pregunta. S'ha aprovat i ratificat un nou acord? Si la resposta és que sí, caldrà començar aquesta nova relació entre ambdues parts. Si finalment la resposta és que no, començarà la transició sense acord

Què vol dir Brexit dur?

Brexit dur és el mateix que un Brexit sense acord. I es diu així perquè significa que, aleshores, ja no hi haurà cap mena de compromís, com per exemple la lliure circulació, abandonar el mercat únic, comercialitzar amb la UE com si fos qualsevol altre país de fora d'Europa, és a dir, segons l'Organització Mundial del Comerç.

Per tant, molt probablement s'haurien d'aplicar aranzels i altres restriccions comercials entre uns i altres, observa la cadena britànica. 

 

Imatge principal: el primer ministre britànic, Boris Johnson, surt de Downing Street