La història pot tornar a Guam el que Guam li va donar. Si tot es torça, esclar. Del costat d’aquesta illa de l’arxipèlag de les Marianes, a mig camí entre les Filipines i Hawaii, van sortir l’Enola Gay i el Bockscar, els avions que van deixar caure les bombes atòmiques sobre Hiroshima i Nagasaki el 1945. Guam és avui una illa de postal. En 541 km² hi tenen casa 162.742 ànimes, inclosos 6.000 soldats dels EUA. Guam és, sobretot, la seu de la Base Andersen (a la foto), una de les dues posicions clau (l’altra és l’illa Diego García, a l’Índic), per al desplegament dels bombarders estratègics, amb capacitat nuclear, de la força aèria dels EUA.

A més de la Base Andersen, l’Armada hi té una potent estació naval, entre altres actius militars, que ocupen el 30% del territori de l’illa. La situació de l'illa al Pacífic és clau per a la planificació i presència militar dels EUA a l’Àsia. De fet, el Pentàgon ja planifica traslladar-hi totes les tropes i recursos del III Cos Expedicionari dels Marines estacionat a Okinawa (Japó): es tracta d’una força d’uns 8.000 soldats i 10.000 dependents.

L'any 2010, l’almirall Robert Willard, llavors comandant de la flota del Pacífic dels EUA, va dir que Guam “és el territori dels Estats Units més llunyà que tenim. És part de la nostra nació... Guam és vital”.

Preparats

Les amenaces nord-coreanes a Guam no són cap sorpresa per als EUA. El 2013, el Pentàgon va accelerar el desplegament d'un avançat sistema de defensa antimíssils a l'illa com a “moviment de precaució”. Aquest sistema, anomenat Terminal High Altitude Area Defense ('Àrea de Defensa Terminal a Altura Elevada', Thaad), que por tombar en l’aire la mena de míssils balístics que Corea del Nord diu que té.

L’illa és avui una de les destinacions de vacances somiades, amb aigües cristal·lines, postes de sol fabuloses, platges blanques i temperatures gairebé perfectes. El paradís va ser sacsejat aquest dimarts per l’amenaça del dictador nord-coreà, Kim-Jong-un, de llançar-hi un atac nuclear. Corea del Nord és a 3.380 kilómetres al nord-oest de Guam. El president Donald Trump, per la seva banda, s’hi ha tornat també verbalment, avisant que “foc i fúria com mai s’han vist” caurien sobre Pyongyang.

Colònia espanyola

Guam va ser descoberta per a Occident per Fernão de Magalhães el 1521 i reclamada oficialment per la corona espanyola el 1667. La colonització espanyola es va acabar amb la derrota de 1898 a mans dels EUA, que van fer-se amb l’illa, mentre la resta de les Marianes van ser venudes a l’Imperi Alemany per 25 milions de marcs de l’època.

Els residents de Guam són considerats ciutadans dels EUA, encara que l'illa és “territori dels Estats Units” i no un estat federat.