El primer president de la història dels Estats Units condemnat en un judici penal ja està net de tots els càrrecs. El cas per suposada ingerència electoral de Donald Trump a l’Estat de Geòrgia ha quedat definitivament arxivat. Pete Skandalakis, el nou fiscal encarregat del procediment, ha decidit no continuar amb l’acusació contra el president dels Estats Units ni contra la resta d’implicats. La decisió posa fi al darrer procés penal que encara pesava sobre Trump per les eleccions de 2020.
Trump havia estat imputat l’agost de 2023 per intentar alterar els resultats la seva derrota a l’Estat, on va perdre per menys de 12.000 vots davant Joe Biden. Aquell mateix estiu va arribar a passar uns minuts a la presó del comtat de Fulton per ser fitxat, en una imatge que va fer la volta al món. L’origen del procediment es remunta a gener de 2021, quan Trump va telefonar al secretari d’Estat de Geòrgia, Brad Raffensperger, per demanar-li que "trobés 11.780 vots" per alterar el resultat. La gravació de la trucada es va convertir en una de les proves més comprometedores.
El magnat americà afrontava 13 delictes, entre ells conspiració per suplantar un funcionari, pressions a càrrecs públics i falsedat documental en el marc de què els fiscals qualificaven d’“associació delictiva”. El cas, enredat en retards i controvèrsies, havia quedat pràcticament paralitzat després que Fani Willis, fiscal del comtat que liderava l’acusació, fos apartada per la seva relació sentimental amb un subordinat que participava en el procés.
En una moció detallada, Skandalakis argumenta que el cas no podia prosperar ni jurídicament ni processalment. Defensa que "no és il·legal qüestionar o impugnar uns resultats electorals" i considera irrealista obligar un president en exercici a comparèixer en un tribunal estatal. També ha tingut en compte la sentència del Tribunal Suprem dels Estats Units que reconeix immunitat absoluta al president pels actes dins de la seva autoritat constitucional, un escenari que hauria abocat el litigi a allargar-se fins ben entrada la dècada de 2030.
La causa afectava catorze persones més, com l’exalcalde de Nova York i advocat de Trump, Rudy Giuliani; l’excap de gabinet de la Casa Blanca, Mark Meadows; el funcionari del Departament de Justícia Jeffrey Clark; i els advocats John Eastman i Kenneth Chesebro, implicats en la trama dels “electors falsos”. Tots ells queden també exculpats.
El principal advocat de Trump a Geòrgia, Steve Sadow, va aplaudir la decisió: "La persecució política del president Trump per part de la fiscal destituïda Fani Willis finalment ha acabat. Aquest cas mai no s’hauria d’haver presentat. Un fiscal just i imparcial ha posat fi a aquesta guerra legal", ha declarat en unes paraules recollides per l'agència AP.
Amb l’arxivament del cas de Geòrgia, Trump ja no té cap causa penal pendent derivada de les eleccions de 2020. Els processos federals sobre l’assalt al Capitoli i la retenció de documents classificats van decaure amb la seva tornada al poder. L’únic cas en què ha estat condemnat, a Nova York per falsificació de registres comercials vinculats al pagament a Stormy Daniels, va quedar en una sentència sense pena després de la seva victòria electoral.