El G7 no reconeixerà una modificació de les fronteres russes impulsada per la força. Aquesta ha estat una de les conclusions de la reunió que han tingut els ministres d'Exteriors dels països que conformen el G7 (Alemanya, Canadà, EUA, França, Itàlia, Japó i el Regne Unit) aquest dissabte a Berlín.  "No reconeixerem un canvi de fronteres que Rússia ha intentat imposar a través de l'agressió", diu el comunicat que han fet públic després de la seva trobada.

L'encarregada dels set d'atendre els mitjans ha estat La ministra alemanya, Annalena Baerbock, qui ha reiterat la postura expressada al comunicat. "El canvi de fronteres que Rússia vol imposar amb la guerra no serà reconegut mai", ha sentenciat. A més, Baerbock va precisar que l'actitud que tingui la comunitat internacional en aquests moments serà decisiva pel futur. "El que fem o el que deixem de fer ara definirà les nostres relacions en el futur", ha remarcat. 

La ministra alemanya va dir a més que el G7 establirà un mecanisme per desemmascarar la propaganda russa, especialment allà on està tingui "un terra fèrtil". Baerbock es va referir també als efectes de la guerra sobre els preus del gra i va dir que Rússia sembla decidida a ampliar la guerra a tothom convertint-la en una guerra pels aliments. "Ha estat una trobada del G7 com no ho havíem tingut mai, a Ucraïna segueix morint gent innocent", va assegurar.

Més de 6 milions de refugiats 

La reunió del G7 ha coincidit amb un nou rècord de refugiats per la invasió russa. Els ciutadans ucraïnesos que han fugit del seu país des de l'inici de la invasió russa el 24 de febrer van arribar avui als 6,11 milions, una xifra que supera fins i tot l'èxode que els últims anys de crisi política i econòmica s'ha produït des de Veneçuela, de 6 milions de persones. Segons les xifres que actualitza diàriament l'Agència de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), les últimes 24 hores s'han registrat més de 30.000 sortides des d'Ucraïna.

ACNUR també indica que més d'1,7 milions d'ucraïnesos han tornat a entrar al seu país des del començament de la guerra, encara que subratlla que en molts casos es podria tractar de moviments pendulars (gent que entra i surt sovint) que no evidencien en cap cas un flux estable de retornats.

Polònia es manté com el principal país d'acollida d'aquest èxode ucraïnès, amb més de 3,3 milions d'entrades, seguit de Romania amb 901.000 (molts després de passar abans per Moldàvia), de Rússia amb 800.000 i d'Hongria amb gairebé 600.000.