El Front Polisario es planteja presentar una denúncia davant dels tribunals espanyols perquè aquests esclareixin quina és la responsabilitat d'Espanya com a potència colonial en la desaparició de Bassir Mohamed uld Haj Brahim (Basiri) i en matances com ara la de Zemla, segons El País. Concretament, Basiri va desaparèixer la matinada del 18 de juny del 1970. Aquell dia, les autoritats colonials espanyoles van arrestar el jove sahrauí de 28 anys a Al-Aaiun, l'aleshores capital del Sàhara espanyol. D'aleshores ençà, no s'ha sabut res més del fundador del Moviment d'Alliberament (Harakat Tahrir). Pel que fa a la matança del barri de Zemla (Al-Aaiun), el Front Polisario vol indagar en els fets de 1970 a la capital sahrauí, quan la Legió va matar a trets diversos manifestants.

La matança de la manifestació al barri de Zemla és un dels episodis negres de la colonització espanyola al Sàhara Occidental. Aquesta protesta va precedir la detenció del líder sahrauí. Aquell 17 de juny de 1970, l'organització de Basiri va aconseguir reunir milers de persones per reclamar la independència del Sàhara Occidental al barri de Zemla. Hi van plantar les haimes (botigues de campanya tradicionals) amb el lema “El Sàhara, per als sahrauís”. La manifestació, inicialment pacífica i de caràcter festiu, va anar escalant en tensió fins a cloure de forma fatídica. Sobre la jornada de protestes, hi ha historiadors que afirmen que una companyia de la Legió espanyola, del Terç Joan d'Àustria, va matar a trets un nombre de sahrauís que mai no s'ha determinat oficialment, però que es creu oscil·la entre tres i 12.

Projecció judicial

Si l'anunci del Polisario es fa realitat, la causa contra l'Estat espanyol podria prosperar davant la justícia gràcies al fet que els habitants originaris d'aquest territori "tenien la consideració d'espanyols". I és que així ho va afirmar una interlocutòria del 2015 de l'Audiència Nacional arran de la causa contra onze alts càrrecs marroquins per genocidi contra el poble sahrauí. Sobre aquest punt, el magistrat Pablo Ruz va indicar en l'exposició dels fets que els 74.000 sahrauís censats per Espanya l'any 1974 abans de la invasió marroquina tenien DNI, passaport i llibre de família. Per tant, eren espanyols. I la justícia espanyola té jurisdicció universal als crims contra tots els nacionals del país.

Per acabar-ho de reblar, una altra interlocutòria de l'alt tribunal va considerar l'any 2014 que, mentre no conclogui la descolonització del Sàhara, Espanya continua tenint responsabilitat sobre el territori en qualitat de potència administradora. A més, els delictes de genocidi, crims de guerra i contra la humanitat no prescriuen.

El Front Polisario talla relacions amb el govern espanyol

El suport al pla d'autonomia que el Rabat vol impulsar per al Sàhara Occidental compta ara amb el suport de l'Estat espanyol, un fet que ha portat al Front Polisario a tallar tota mena de relació i contactes amb el govern espanyol.