El diari alemany 'Frankfurter Allgemeine' ha avisat d'una amenaça autoritària tant des de dins de la Unió Europea, com des de fora. Els "trastorns econòmics, socials i culturals" han sigut usats per l'extrema dreta per crear un caldo de cultiu d'insatisfacció, afavorint així el creixement dels partits radicals com el Pis a Polònia o el Fidesz a Hongria. El 'Frankfuter' argumenta que la Unió Europea, per tant, es veu amenaçada des de dins, i cal que es "mantingui ferma" davant l'amenaça autoritària.
El rotatiu adverteix d'un fort creixement de les polítiques antieuropees des de fora (Rússia) i des de dins (extrema dreta). Aquesta amenaça antieuropeista fa que països com Hongria utilitzin la seva sobirania nacional per justificar la politització del poder judicial i l'erosió de la democràcia, però com revela 'Frankfurter', el que realment estan fent és privar als seus propis ciutadans de l'oportunitat de realitzar un futur millor pel seu país. Les victòries electorals de les forces nacionalistes de dretes a Hongria i Polònia van ser "una reacció als escàndols de corrupció postcomunistes, la negligència en afers socials i el tracte condescendent dels nous membres de la UE". És a dir, l'extrema dreta va créixer gràcies al malestar social, de fet, la ultradreta mai podria guanyar sense apel·lar a la frustració, ni tampoc sense muntar el seu discurs sobre uns temps ficticis, siguin passats i distorsionats, o futurs i inventats.
'Frankfurter Allgemeine' insisteix en el fet que l'Europa postcomunista (Hongria, Polònia, República Txeca, etc) va viure supressions de llibertats i quan va caure el mur de Berlín els canvis van ser molt "ràpids, durs i de gran abast". Quan va caure el comunisme els opositors a la dictadura "van haver de veure com els antics funcionaris del partit" tornaven al poder, s'enriquien i eren ben rebuts per Occident. Això, segons el rotatiu, va generar una total desconfiança per Europa i el seu paternalisme fal·laç, perquè aquells que abans "recitaven eslògans comunistes ara reciten credos europeus". Per tot això, el 'Frankfurter' sentència que "la UE ha de mantenir-se ferma no només davant l'amenaça autoritària des de fora, sinó també contra el repte autoritari des de dins".
La UE contra Orbán
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va considerar que Hongria incompleix les normes comunitàries sobre el dret a l'asil. Concretament, assegura que el país liderat per l’ultradretà Viktor Orbán, incompleix les seves obligacions en matèria de procediments i acollida quan sanciona els que ajuden i assessoren els sol·licitants d'asil.
L'any 2018 el Parlament hongarès, amb majoria del partit del Fidesz, el d'Orbán, va provar una nova normativa que dificultava enormement les sol·licituds d'asil i perseguia penalment a les organitzacions que ajudessin als demandants d'asils. És a dir, feia extremadament difícil reclamar el dret de tot individu a l'asil i aquelles persones o ONG que volien donar un cop de mà eren perseguides per les autoritats. La llei la van batejar popularment com llei Stop Soros, en referència al magnat George Soros, qui pobla obsessivament l'imaginari i la iconografia de la nova extrema dreta occidental. Lligar la imatge de Soros amb quelcom mínimament relacionat amb els drets humans per titllar-ho de radicalisme d'esquerres de les elits dominants, no només és extremadament conspiranoic, sinó que és un clàssic dels discursos de l'extrema dreta i el feixisme.
Orbán i els seus no van ser originals, però aquesta estratègia gastada els va acabar sortint bé i la seva nova regulació que violava el dret a asil es va implantar.