El primer ministre francès, Sébastien Lecornu, ha reconegut aquest dimarts, durant la sessió de control al govern a l'Assemblea Nacional, errors en el control per part dels agents de la policia i la gendarmeria de les manifestacions que, el passat dissabte 17 d'octubre, van acabar en greus aldarulls, disturbis, saquejos en botigues i incendis de propietats públiques. En aquest context, ha anunciat un dispositiu "massiu" de cara a les manifestacions programades tant pels col·lectius d'armilles grogues contra l'encariment del cost de la vida com pels estudiants, als carrers de França. "El ministre de l'Interior ja ha donat instruccions a les prefectures. El dispositiu de seguretat per a dissabte vinent serà massiu", ha declarat el primer ministre.
"Hem après la lliçó", ha dit Lecornu davant l'Assemblea Nacional, on ha reconegut que el dispositiu policial del cap de setmana passat va ser "massa estàtic" i que no van mobilitzar prou agents. Per a aquella jornada de protestes, hi havia 10.000 policies mobilitzats arreu de l'estat francès, 5.000 dels quals a París, on es van viure els disturbis més importants. El cap de l'Executiu ha assegurat que la prioritat és "recuperar l'ordre de manera immediata" i ha assegurat que els tocs de queda parcials imposats als centres d'algunes grans ciutats, com París, Lió, Lilla o Bordeus,"ha permès tornar la calma". En una publicació a la xarxa social X, Lecornu ha indicat que "aquesta nit, nous tocs de queda seran decidits on la situació ho demani. Aquestes decisions seran preses al terreny, pels prefectes, en contacte amb els alcaldes", ha detallat.
Denuncia un "pla insurreccional de l'extrema esquerra"
Per altra banda, Lecornu ha aprofitat per denunciar "la planificació... d'un pla insurreccional liderat per grups marginals d'extrema esquerra i ultraesquerra". En aquest sentit, ha posat com a exemple la detenció d'un dels sospitosos d'haver incendiat l'edifici de l'ajuntament de Llemotges aquest dissabte, que va causar l'esfondrament del seu campanar i que va fer la volta al món com a imatge del caos de les protestes. La detenció, que es va produir a Val d'Issoire, entre Llemotges i Poitiers, va comptar amb l'assistència de la unitat regional del RAID, el cos d'intervenció d'elit de la policia francesa. Segons la premsa francesa, el sospitós estava fitxat per pertànyer al moviment de la ultraesquerra.
"No podem fer com si el diagnòstic sobre l'estat de l'amenaça, la radicalitat de l'amenaça, fos una alteració clàssica a l'ordre públic", ha recalcat, i ha emfatitzat que la Fiscalia Antiterrorista s'ha posicionat per investigar el cas. Segons el primer ministre, els grups d'ultraesquerra tenen una agenda "de desestabilització" institucional i l'incendi de l'ajuntament de Llemotges va ser un "símbol clar", ja que ningú no pot afirmar que convertir-lo en un objectiu tenia com a meta millorar l'educació.
"Tinc la impressió que una part de la classe política fa com si no estigués passant alguna cosa nova al nivell de les amenaces (...) Els convido a observar amb molta lucidesa l'amenaça que suposa la ultraesquerra i l'extrema esquerra radical que té una agenda de mobilització i desestabilització de les nostres institucions", ha subratllat. Poc abans, el ministre de l'Interior, Laurent Nuñez, ha acusat el partit d'esquerres La França Insubmisa (LFI) de "tirar més llenya al foc" i ha recordat que un dels seus diputats milita en un d'aquests grupuscles d'ultraesquerra. "Han perdut el control, ho han admès. Deixin de donar-li la culpa als altres", ha criticat des de l'hemicicle Manuel Bompard, coordinador del partit fundat per Jean-Luc Mélenchon i diputat per Marsella.
Un dispositiu reforçat i prohibició de manifestacions sense condicions de seguretat
En la mateixa sessió del control, el ministre de l'Interior ha afegit que, "sens dubte, reforçarem el nostre dispositiu de seguretat per al 24 d'octubre; es revisarà la doctrina... pel que fa als recursos —tant en volum i nombre d'efectius desplegats com en capacitat de resposta i mobilitat— per tal de combatre i plantar cara a aquests grups que dispersen les forces de l'ordre d'una manera... molt ben planificada".
De fet, en un telegrama enviat als prefectes —amb data de dilluns, segons precisa Franceinfo—, Laurent Nuñez els ordena prohibir "totes les manifestacions de protesta previstes per a aquest dissabte, 24 d'octubre, que puguin alterar l'ordre públic". Pel que fa a les manifestacions que no suposen cap risc per a l'ordre públic, el ministre de l'Interior assenyala que és "imperatiu prioritzar recorreguts que es mantinguin ben allunyats d'edificis públics i carrers comercials".
El ministre de Justícia anuncia mà dura contra els detinguts
Durant els disturbis d'aquest cap de setmana, la policia francès va detenir 2.513 persones contra qui el ministre de Justícia, Gérald Darmanin, advoca per una resposta "molt dura" per part de les autoritats judicials. En declaracions a la cadena ultradretana CNews, ha parlat d'un perfil variat entre els infractors. "Entre els detinguts hi ha de tot: persones d'origen migrant, persones estrangeres, però també persones que estan perfectament integrades, que són franceses", ha indicat. El ministre de Justícia també ha indicat que ha emès "una instrucció a totes les fiscalies de França, sol·licitant que requalifiquin els casos com a crim organitzat", una mesura que permetrà ampliar els períodes de detenció policial de 48 a 72 hores. Fins ara, 149 dels detinguts han passat a presó preventiva.
En els primers judicis exprés celebrats des de les revoltes del cap de setmana, els acusats han sentit ja les primeres condemnes. A la mateixa Llemotges, un dels saquejadors d'una botiga Lacoste va ser condemnat a vuit mesos de presó substituïda amb braçalet electrònic. Encara que aquest jove de 25 anys ja tenia antecedents per tràfic de drogues, altres no tenien historial delictiu, com tres joves d'entre 20 i 25 anys castigats amb 10 mesos de presó efectiva per haver pillat a la botiga de videojocs Micromania de Lilla.