Quan Carles III va succeir Elisabet II després de la mort de la monarca no només es va convertir en el rei d'Anglaterra i del Regne Unit, sinó que també de tota la Mancomunitat de Nacions, i, per tant, de països com Austràlia, Nova Zelanda o el Canadà. Ha estat precisament aquest país que ara ha posat en dubte durant unes hores la continuïtat de Carles III al capdavant del seu país, a proposta del partit independentista del Quebec. Aquesta idea ha estat votada al Parlament canadenc i el resultat ha estat molt clar: la immensa majoria (266 contra 44 vots) no vol tallar les seves relacions amb la monarquia britànica i prefereix que Carles III continuï regnant al seu país. Per moltes persones, es va entendre que la mort de la reina Elisabet podria suposar la fi de la Mancomunitat de Nacions, ja que era la històrica figura de la sobirana la pega que unia aquest conjunt de països, i que Carles III no seria capaç de recollir el testimoni de la seva mare en aquest sentit. 

Això probablement acabarà sent cert, perquè fins i tot durant el regnat de la totpoderosa Elisabet, alguns dels països caribenys es van "independitzar" de la monarquia britànica i van començar a construir un nou futur ja com a repúbliques, però precisament al Canadà això sembla complicat, ja que les relacions entre el palau de Buckingham i Ottawa són bones, i no senten que tinguin cap motiu per fer un canvi. La situació serà diferent al Carib, on s'espera que lentament, els països de la Mancomunitat segueixin l'estela de Barbados. Ja fa gairebé un any que aquesta ara república va decidir eliminar la reina Elisabet II com a sobirana, tallant un vincle imperial de més de 400 anys de antiguitat. Tot i que el país es va independitzar dels britànics el 1966, fins al novembre de 2021 la reina n'era la sobirana. Per demostrar les bones relacions, el llavors príncep de Gal·les i ara rei Carles va anar fins a l'illa a presenciar la cerimònia d'independència. 

Una monarquia arcaica i il·lògica  

Des del Canadà, la majoria de diputats que s'han negat a tallar les relacions amb la monarquia britànica denunciaven que aquesta moció només serviria per que el líder del Bloc Quebequés "obtingués rellevància i l'atenció dels titulars", en lloc de centrar-se en les coses que realment importen i tenen a veure amb el Canadà, com ara "l'economia, el clima o l'atenció mèdica". A més, han denunciat que un parit independentista no hauria de poder tenir res a dir sobre qui dirigeix, encara que sigui de manera simbòlica, el país. Mentrestant, Yves-François Blanchet ha denunciat que el nou monarca del Regne Unit només és un "estranger que no sap res sobre el Canadà" i que tindria problemes per "aprovar la prova de ciutadania del país". "Ens diuen que som un país democràtic, secular, però ells protegeixen a un rei que és el cap d'una Església. És totalment arcaic, quelcom del passat, gairebé arqueològic. És humiliant, completament il·lògic tenir aquesta monarquia". Amb tot, el seu discurs no ha convençut a la resta del Parlament i la moció ha quedat descartada"

Ara mateix, Carles III és sòbria del Regne Unit, el Canadà, Austràlia, Nova Zelanda, Jamaica, Bahames, Grenada, Papua Nova Guinea, les Illes Salomó, Tuvalu, Santa Lucia, Sant Vicent i les Grenadines, Belize, Antigua i Barbuda i Sant Cristopher i Nevis. Amb tot, sembla que els primers en iniciar un camí cap a la independència serien Antigua i Barbuda.