Aquest dimecres s'ha presentat en societat el Fòrum Català per la Pau. Des del Parlament de Catalunya, s'han detallat diferents temàtiques que guiaran el Fòrum i els mecanismes de participació ciutadana. Un espai que tindrà una durada de dos anys amb la voluntat de propiciar la reflexió sobre com s'entén la pau a Catalunya i com podem contribuir, des de Catalunya, a la pau al món. Durant la II Jornada de Pau del Parlament de Catalunya, coorganitzada conjuntament per l’ICIP, el Consell Català de Foment de la Pau i Lafede.cat, s'ha presentat el Fòrum i s'ha explicat que vol ser un procés participatiu d'anàlisi i reflexió. Tal com ha explicat Kristian Herbolzheimer Jepsson, director de l'ICIP i vicepresident del Consell Català del Foment de la Pau, "el fòrum és una invitació a què reflexionem en el conjunt del país durant dos anys per reflexionar i actuar sobre dues preguntes: com entenem una Catalunya en pau i com contribuïm des de Catalunya a un món en pau. Són dues preguntes senzilles i a la vegada complexes. Hem creat diversos canals de participació ciutadana per concretar aquestes reflexions amb una política pública de pau i una capacitat d'incidència social i institucional més gran del que tenim ara".
En una breu conversa amb ElNacional.cat, Herbolzheimer ha destacat que "el repte de construcció de pau té dues dimensions". En aquest sentit, ha insistit en: "La internacional quan parlem de conflictes armats, però també la pròpia a casa nostra quan parlem de desigualtats i altres formes de violència, racisme, masclisme i altres tipus". Així, destaca que "a Catalunya tenim un teixit associatiu i compromís social i institucional molt més ric i capaç del que ens pensem i el fòrum esperem que sigui una excusa perquè ens trobem i trobem noves maneres d'explicar-nos i arribar al conjunt de la societat. Aquest potencial que tenim pretenem ajuntar-lo i d'aquesta manera tots plegats tenim una capacitat de transformació social a Catalunya i a escala internacional més gran del que tenim ara".
Durant la taula rodona, Herbolzheimer ha definit la pau com a "absència de violència". Ara bé, ha subratllat que també cal tenir en compte la violència directa, agressions físiques o pobreses i fam. En aquest context, ha destacat que les Nacions Unides es van crear després de la Segona Guerra Mundial i que entre els garants d'aquest mandat, hi ha cinc països del consell de seguretat que estan involucrats en guerra. "Avui, en el món s'han trencat molts consensos, està prohibit fer la guerra, però el Consell de les Nacions Unides, els 5 estats membres trenquen aquesta norma essencial i fonamental de les Nacions Unides". I insisteix que "les Nacions Unides estan en crisi i s'han de repensar". Per altra banda, constata que a Europa passen coses similars i comenta que fins fa quatre dies els drets humans fonamentals eren una cosa de consens i ara estan sent qüestionats "i la nostra democràcia també està en crisi".
"El que abans era consens, ara és qüestionat. Sovint, des de perspectives antidemocràtiques de l'extrema dreta i estem veient com Europa té un discurs de la cohesió social, problematitza temes com la immigració i la delinqüència que necessiten tractament basat en els drets humans i en la democràcia. Per tant, és un moment complex, potser frustrant i desencisador i d'incertesa", argumenta. "Si el que teníem fins ara no ens serveix, quins instruments normatius i institucions necessitem. Precisament perquè tenim aquest dubte, hem d'obrir el debat".