La Fiscalia del Brasil fa un pas endavant i demana presó per a l'expresident Jair Bolsonaro, acusat d'haver liderat un cop d'estat després de les eleccions del 2022, quan va ser derrotat per Luiz Inácio Lula da Silva. El fiscal general, Paulo Gonet, va presentar aquest dilluns la seva resolució i no va canviar res respecte a la denúncia presentada el passat mes de febrer. Després dels interrogatoris i de recopilar proves durant els últims mesos, considera que no hi ha dubtes que Bolsonaro va liderar la trama per quedar-se al poder. Així doncs, exigeix que sigui condemnat per cinc delictes: abolició violenta de l'Estat democràtic de dret, cop d'estat, pertinença a organització criminal armada, danys al patrimoni i deterioració de patrimoni protegit. Totes les penes sumen més de 43 anys de presó. El fiscal brasiler resol que l'expresident va generar "de manera conscient un ambient propici a la violència i al cop" i va aprofitar les estructures i recursos de l'Estat "per fomentar la radicalització i la ruptura democràtica".
Condemna a tots els implicats al cop d'estat
A banda de Bolsonaro, la Fiscalia també demana que es condemnin els altres set integrants del "nucli crucial" de la trama, així com exministres i alts comandaments militars de confiança de Bolsonaro que van col·laborar en l'estratègia colpista. Els que podrien enfrontar-se a una mateixa condemna que Bolsonaro són l'excomandant de la Marina Almir Garnier, l'únic dels tres comandants que va posar-se al servei del cop, l'exministre de Justícia Anderson Torres, l'exministre de Defensa Paulo Sérgio Nogueira i el general Walter Braga Netto, que va ser cap de gabinet, ministre de Defensa i aspirava a ser vicepresident. Des del mes de desembre està a la presó per intentar interferir en la investigació. L'exsecretari personal de Bolsonaro, Mauro Cid, va arribar a un pacte amb la Fiscalia per aconseguir beneficis penals a canvi de donar informació. Tanmateix, la Fiscalia demana que se li apliqui un terç de la condemna.
La investigació conclou que el cop no va prosperar perquè els militars van aconseguir sufragar la situació. El pla incloïa l'assassinat de Lula da Silva, així com el del vicepresident Geraldo Alckmin i el del jutge que instrueix el cas, Alexandre de Moraes, enemic número u de l'extrema dreta brasilera. El 8 de gener del 2023, quan Lula només feia una setmana que liderava el govern brasiler, milers de radicals van ocupar els principals edificis institucionals del país. Per a la Fiscalia, tots els moviments han quedat provats pels protagonistes, que van deixar una gran quantitat de gravacions, manuscrits, intercanvis de missatges, així com arxius digitals.
Ara, s'obre un termini perquè els imputats puguin presentar les seves al·legacions finals. S'espera que el judici quedi vist per a sentència el pròxim mes de setembre.