Rússia ha reprès l’ofensiva militar a Ucraïna després de donar per finalitzada la treva acordada amb motiu de la Pasqua ortodoxa, segons ha informat aquest dilluns el Ministeri de Defensa rus. La decisió suposa el retorn immediat a la intensitat habitual del conflicte, després d’un breu alto el foc simbòlic que només ha durat dos dies.

En un comunicat recollit per l’agència TASS, el Ministeri de Defensa assegura que les seves forces han reprès el que Moscou denomina “operació militar especial”, un cop expirat el període de cessament d’hostilitats. Segons la versió russa, la treva s’ha respectat estrictament per part seva durant tota la seva vigència.

Moscou, però, carrega durament contra Kíiv i afirma que Ucraïna hauria vulnerat l’alto el foc en 6.558 ocasions. Aquestes suposades infraccions inclourien atacs contra posicions militars i objectius civils a regions frontereres russes, com Bélgorod i Kursk, zones que han estat habitualment objectiu d’incidents durant la guerra.

Entre els episodis citats per Rússia, destaca l’impacte d’un dron ucraïnès contra una benzinera de la petroliera estatal Rosneft a la localitat de Lgov, a la regió de Kursk. Moscou presenta aquesta mena d’atacs com a prova que Kíiv no hauria respectat el cessament d’hostilitats ni tan sols durant el període simbòlic de treva.

Per la seva banda, el Ministeri de Defensa rus sosté que totes les seves unitats desplegades al front van mantenir les posicions sense avançar ni executar operacions ofensives entre la tarda de l’11 d’abril i el final del 12 d’abril, complint, segons la seva versió, les ordres de suspensió temporal dels combats.

Una treva unilateral del Kremlin

La treva havia estat anunciada de manera unilateral pel Kremlin amb motiu de la Pasqua ortodoxa, en una iniciativa que Rússia ja havia repetit l’any anterior. Moscou va presentar el gest com una mesura de caràcter humanitari vinculada a la celebració religiosa, tot i que sense negociació prèvia amb Ucraïna.

Des de Kíiv, la proposta va ser rebuda amb escepticisme. Les autoritats ucraïneses van plantejar la possibilitat d’allargar el cessament d’hostilitats més enllà de les dates festives amb l’objectiu de reduir la intensitat del conflicte i obrir la porta a una possible desescalada. No obstant això, el Kremlin en va rebutjar qualsevol extensió i va limitar la treva estrictament al període pasqual.

El final del cessament del foc torna a situar el conflicte en el seu escenari habitual, amb combats actius al llarg del front i un intercanvi constant d’acusacions entre totes dues parts sobre el compliment de les condicions acordades.

En paral·lel, la guerra entra en una nova fase d’incertesa, en què les pauses temporals es perceben cada vegada més com a gestos simbòlics sense continuïtat real en el terreny. Ni Moscou ni Kíiv han mostrat en les darreres setmanes indicis d’un acostament polític, i les posicions continuen profundament allunyades. La fi d’aquesta treva puntual evidencia, un cop més, la dificultat d’establir espais de desescalada duradors en un conflicte que ja s’ha cronificat i que continua marcant l’agenda geopolítica europea i mundial.