La situació humanitària a la Franja de Gaza és desesperant. Mentre milers de famílies palestines lluiten cada dia per aconseguir una mica de menjar, fent llargues cues per obtenir escasses racions de farina, oli o aliments enllaunats, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, insisteix a negar la gravetat de la crisi. Les seves declaracions han generat indignació internacional, ja que assegura que “no hi ha hagut fam massiva en absolut” a Gaza, tot i les evidències visuals i testimonis que mostren el contrari.
➕ Obtenir ajuda humanitària a Gaza: un risc de mort per a la població civil
La població palestina viu en condicions extremes, sotmesa a un bloqueig gairebé total d’ajuda humanitària durant més de dos mesos. Durant aquest període, Israel ha mantingut tancades les fronteres, prohibint l’entrada de menjar, medicaments i altres béns bàsics. Només en els darrers dies, i de forma molt limitada, s’ha permès l’entrada de 8.000 caixes de menjar per a una població de més de dos milions de persones. Aquesta ajuda ha arribat només al sud del territori, deixant grans zones sense cap subministrament.
Els productes repartits —una mica de farina, oli, salsa de tomàquet i conserves— són insuficients per fer front a una crisi alimentària d’aquesta magnitud. Mentrestant, testimonis directes expliquen com moltes famílies es veuen obligades a buscar menjar entre les escombraries per poder sobreviure, en un context marcat per la destrucció, la inseguretat i la desesperança.
L'estat de salut dels palestins capturats
En les seves polèmiques declaracions, Netanyahu ha afirmat que es pot comprovar l’estat de salut dels palestins capturats pel fet que no estan visiblement desnodrits. Segons ell, “els fem fotos i els fem treure la samarreta per assegurar-nos que no porten explosius, i no es veu cap esquàlid”. Aquesta afirmació ignora completament la situació generalitzada de la població civil, que no té accés regular a aliments ni a serveis bàsics.
Simultàniament, Israel continua amb les seves operacions militars a diversos punts de la Franja. Des del 7 d’octubre de 2023, les ofensives israelianes han deixat més de 54.000 morts, segons fonts palestines. Les condicions en què s’entrega la poca ajuda que entra al territori són indignes: la població ha de fer llargues cues sota l’amenaça d’atacs, vigilats i sovint tirotejats, com si fossin una amenaça i no víctimes d’una crisi humanitària profunda.
Aquest escenari ha generat una creixent condemna internacional, però fins ara sense canvis efectius sobre el terreny. Mentre Netanyahu intenta mantenir un relat que desacredita les evidències sobre el patiment a Gaza, la comunitat internacional continua debatent com respondre davant una crisi que molts ja qualifiquen d’infame.
La realitat és que, avui, a Gaza es lluita per sobreviure amb el mínim, enmig de les bombes, la fam i l’abandonament. I, tot plegat, amb un govern israelià que mira cap a una altra banda mentre nega l’evidència que el món sencer pot veure.