La Unió Europea afronta inquieta les incertes eleccions als Estats Units que podrien ser decisives per al futur de l'aliança transatlàntica. Mentre el candidat demòcrata i favorit dels europeus, Joe Biden, va per davant en les enquestes, el pes dels estats clau pot decantar la balança pel republicà Donald Trump.

El vicepresident del 'think tank' nord-americà German Marshall Fund, Ian Lesser, avisa en declaracions a l'ACN que Brussel·les s'exposa a entrar en una guerra comercial amb Washington si Trump és reelegit. El director de recerca del Consell Europeu d'Afers Exteriors, Jeremy Shapiro, també adverteix de les repercussions econòmiques. Tots dos recorden que la política comercial de Biden tampoc està del tot alineada amb l'europea.

"Europa tem que una segona administració Trump pugui intensificar les disputes comercials", alerta Lesser. Podria ser l'espurna definitiva que faci esclatar la guerra, diu.

Històricament, els presidents dels EUA tendeixen a ser més moderats en el segon mandat, però Trump no és un líder tradicional. "Si hi ha una segona administració Trump, veurem com continuen o s'agreugen les diferències amb Europa", assegura Lesser.

Per la seva banda, Shapiro també creu que Trump continuarà fent una política comercial agressiva i el veu disposat a utilitzar la seguretat com a instrument de negociació. És a dir, a demanar acords comercials més avantatjosos a canvi de mantenir el suport militar a Europa.

"Si Trump és reelegit veurem com la mala relació política repercuteix definitivament a la pràctica en les relacions transatlàntiques", afirma.

Quatre anys a remolc de Trump

La sorprenent victòria de Donald Trump el 2016 va agafar Europa desprevinguda. Brussel·les fa quatre anys que va a remolc de les provocacions de Trump. Quatre anys plens de disgustos: la sortida dels EUA de l'acord climàtic de París, del nuclear amb l'Iran, de la UNESCO o la fi de la posició comuna en el conflicte arabo-israelià. Més recentment, Trump també ha atacat a l'Organització Mundial de la Salut i el Tribunal Penal Internacional de la Haia.

Més enllà de la cooperació en política exterior i de seguretat, l'assertiva política comercial de l'era Trump va començar amb la mort del fallit TTIP, va seguir amb l'anunci de nous aranzels a l'acer i l'alumini i amb les tensions per les ajudes públiques al sector aeri. Trump també ha amenaçat amb aranzels als cotxes per la intenció d'alguns estats com França o Espanya de crear una taxa digital que afectaria especialment els gegants tecnològics nord-americans.

Els vincles econòmics i estratègics del dia a dia no s'han vist afectats de moment, però els experts coincideixen en remarcar el "canvi dramàtic" a nivell polític sota la presidència de Trump.

L'analista internacional Ian Lesser no ha detectat "grans conseqüències" per a l'economia europea aquests últims quatre anys, excepte en sectors específics com l'acer o l'alumini. Tanmateix, des de Washington el comerç ja no es veu lligat a la geopolítica i això preocupa a Europa.

"No hem entrat en una guerra comercial a l'Atlàntic però hem estat a punt", assegura Lesser.

Quin problema té Trump amb la UE?

"Trump no creu en la relació entre la Unió Europea i els Estats Units", diu Shapiro. Segons ell, l'animadversió de Trump cap a Brussel·les es remunta a la seva època com a magnat, quan va culpar a la UE per no aconseguir un permís per construir un camp de golf a Irlanda. A més, critica que no està ben informat sobre com funciona ni què és la Unió Europea.

D'altra banda, Trump valora la relació amb Europa "únicament a través del prisma econòmic" i, per això, creu que és una "estafa" que Washington garanteixi seguretat al vell continent sense concedir favors comercials a canvi, explica Shapiro.

"Trump veu la relació transatlàntica i l'OTAN com un mal negoci per als EUA", conclou Shapiro.

Biden, més amic dels europeus?

A Brussel·les hi ha una clara preferència pel candidat demòcrata Joe Biden, malgrat que els líders europeus s'abstinguin de fer públic el seu suport. La promesa de Biden per tornar a l'Acord de París pel clima els hi dona esperança, però demòcrates i europeus no estan d'acord en tot.

biden trump debat electoral efe 2

Debat electoral entre Donald Trump i Joe Biden / EFE

Lesser recorda que les polítiques econòmiques de Biden poden ser "problemàtiques" per Europa perquè també van en línia d'una tendència general al proteccionisme al món.

"Hi ha inquietud per la política comercial de Biden, particularment pels seus vincles amb els gegants tecnològics com Amazon, Google, Facebook o Apple", adverteix Shapiro. La Unió Europea té entre les seves prioritats la fiscalització de les plataformes digitals i la protecció de la seva pròpia indústria.

"Encara que costi revertir algunes polítiques, l'estil canviaria de la nit al dia amb Biden", remarca, però, Lesser.

Reacció de la UE

"La Covid-19 ha demostrat que la UE no pot comptar amb Trump en temps de crisi", constata Shapiro. Per aquest motiu creu que la UE ha fet esforços, sense èxit, per ser més "autònoma" dels EUA.

"Per a Europa la relació amb els EUA és molt important i, per tant, és molt difícil de substituir", recorda Shapiro. A més, hi ha diferències internes dins del bloc, on Hongria i Polònia tenen bona sintonia amb Trump.

En la recta final del mandat i quan la pandèmia ha fet replantejar la seva estratègia en un escenari internacional marcat per la creixent rivalitat Washington i Pequín, el club europeu ha intentat millorar la seva relació amb Trump, especialment en l'àmbit econòmic.

"Potser no estem d'acord en tot, però el nostre compromís amb la relació transatlàntica és més fort que mai", assegurava al juny el cap de la diplomàcia europea Josep Borrell, conscient que la UE ha d'estar preparada per conviure amb Trump quatre anys més a la Casa Blanca.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat