Els atemptats que van tenir llocs a Bèlgica dimarts passat no només van commocionar Europa. També van posar en dubte fins a quin punt funcionen els sistemes de seguretat de Bèlgica, i per extensió, de la Unió Europea. Per aquest motiu aquest dijous els Vint-i-vuit van decidir reunir-se d'urgència i abordar possibles mesures comunes per lluitar contra el gihadisme. 

Després que els atacs acabessin amb la vida de 31 persones i en ferissin més de 300, els ministres de l'Interior de la Unió van decidir, a grans trets, millorar l'intercanvi d'informació entre països i posar en marxa mesures concretes per ser més efectius contra aquest tipus d'atacs.

Més intercanvi d'informació

Així doncs, es millorarà la connexió entre les bases de dades nacionals i internacionals i l'intercanvi de d'informació, inclosa també la d'intel·ligència. Compartir la intel·ligència, però, no és fàcil. Els països de la unió són reticents a posar en comú aquest tipus d'informació, i posen en dubte quin són els límits per protegir les dades i les fonts, i qui se'n pot beneficiar. 

Tot i això, segons el ministre de l'Interior espanyol en funcions, Jorge Fernández Díaz, aquest punt és "absolutament indispensable". Fernández Díaz ha assegurat en el marc de la trobada que cal "compartir intel·ligència, investigació i inter-operabilitat de les bases de dades dels diferents Estats" per poder "actuar amb eficàcia i derrotar el terrorisme". 

Control a la xarxa

Els ministres també van acordar ahir intensificar la cooperació amb els proveïdors d'Internet per contrarestar la propaganda terrorista i per accedir a les comunicacions sensibles. Assenyalen, en concret, que es tractarà de "trobar camins" per "assegurar i obtenir de forma més ràpida i efectiva evidències digitals", estrenyent la cooperació tant amb tercers països com amb empreses tecnològiques.

Una de les prioritats és aconseguir "rastrejar" els telèfons mòbils o ordinadors per localitzar possibles atacs terroristes. Tot i això, aquest és un punt difícil ja que moltes empreses no en són gaire partidàries. Apple, per exemple, ja s'hi ha negat en alguna ocasió.

I a les fronteres, també

La declaració esmenta expressament mesures com el reforçament dels controls a les fronteres exteriors de l'espai Schengen, dificultar la compra d'armes de foc i estendre el sistema europeu d'antecedents penals (ECRIS) a països no comunitaris.

L'acord també parla de combatre la falsificació de documents i desenvolupar la cooperació antiterrorista entre la UE i Turquia i els països del nord de l'Àfrica, el Pròxim Orient i els Balcans occidentals.

D'altra banda, es comprometen a aprovar a l'abril la creació d'un registre europeu de passatgers aeris (PNR). No és un acord nou. El Consell de la UE i el Parlament europeu van assolir un acord provisional sobre aquesta mesura el mes de desembre passat, però encara han d'oficialitzar-lo.

Per aquest motiu, el comissari europeu d'Interior, Dimistris Avramopoulos, es va mostrar molt crític amb la reacció dels governs nacionals davant els atemptats. "Cada vegada que ens reunim després d'atacs ens repetim, però els compromisos signifiquen molt poc si no s'actua, si no es compleixen", va recalcar. "Alguna cosa ha de canviar", va remarcar, "els el devem als nostres ciutadans".