Fa només una setmana que el president dels Estats Units i possible reelecte, Donald Trump, ha reprès la campanya per a la presidència els quatre anys vinents després de l'aturada imposada per la Covid-19. Va fer-ho al BOK Center de Tulsa, a Oklahoma, el 21 de juny, que té una cabuda de 19.000 persones. Però no el va omplir. Adolescents i joves tiktokers i fans del K-pop havien reservat seients sense presentar-te al míting i les imatges mostraven que bona part de les graderies estaven buides. A l'estadi, però, sonava You can not always get what you want dels Rolling Stones, cançó de la qual Trump s'ha apoderat com a banda sonora de la seva campanya. La banda interpreta des de fa 52 anys aquest tema, amb una escenografia que poc té a veure amb l'ideari que pregona el president nord-americà: samarretes arrapades al cos, llavis vermells, ombres als ulls i defensant tot el ventall de condicions sexuals. 

L'apropiació de la cançó no ha agradat als Rolling, que aquest dissabte han avisat en un comunicat -publicat per la premsa nord-americana- que posaran una demanda a Trump si no deixa d'utilitzar-la als seus mítings. "Si Donald Trump persisteix, s'enfrontarà a una demanda per reproduir música de manera no autoritzada", diuen Mick Jagger i Keith Richards. Els Rolling expliquen que han demanat al seu equip d'advocats que estudiïn el cas per impedir que Trump pugui fer servir els temes de la banda. El grup s'ha posat en contacte fins i tot amb BMI, Broadcast Music, Inc., una de les associacions més importants que protegeix els drets d'autor. 

"Aquesta podria ser l'última vegada que el president Donald Trump utilitza cançons dels Stones", avisa el comunicat, publicat al diari Deadline, especialitzat en informacions sobre Hollywood. "Tot i les directives de cessament i desistiment de Donald Trump en el passat, els Rolling Stones estan prenent mesures addicionals per impedir que utilitzi les seves cançons en el futur en qualsevol de les seves campanyes polítiques", adverteixen.

Els Rolling fa temps que l'avisen

El novembre de 2016 Trump es proclamava nou president dels Estats Units. Just després que acabés el seu discurs victoriós i davant de milers de seguidors a l'hotel Hilton de Nova York, pels altaveus va començar a sonar You can not always get what you want. Trump es passejava satisfet per l'escenari, afalagat per la cançó dels Stones. Jagger, en veure la imatge, va tuitejar a l'instant: "Estic veient les notícies. Potser em criden l'atenció perquè sento You can't always get what you want. Prou". Va ser un primer avís. En diverses ocasions des de llavors, els Rolling ja van haver de demanar al candidat republicà que no fes servir les seves cançons. Trump posava també als seus mítings Start me up, Sympathy for the Devil i Brown sugar. No van ser l'únic grup; Adele i R.E.M també es van queixar de l'ús de les seves cançons. Avisos i peticions als quals Trump no ha fet gens de cas. 

A la campanya per les presidencials del 2020, Trump també ha tingut problemes per utilitzar cançons en els seus mítings sense l'autorització dels autors. La família de Tom Petty, mort el 2017 per una sobredosi, va advertir al president Trump que no utilitzés el I won’t back down. Expliquen que el cantant mai hauria volgut que la seva cançó fos utilitzada "en una campanya d'odi".

Trump pot fer servir les seves cançons?

Més enllà de les queixes dels artistes, el dubte és si Donald Trump té dret legal a fer servir les cançons, un cop pagats els drets d'autor. BMI aclareix que la campanya té una llicència per a entitats polítiques i té dret a accedir a més de 15 milions de cançons. Aquesta llicència, però, inclou una clàusula que permet els artistes excloure de la llista de cançons les seves obres. Això és el que han fet els Rolling Stones i si ara Trump continua fent servir les seves peces, s'exposa a una demanda.

You can not always get what you want, inclosa en el disc dels Rolling Stones Let It bleed del 1969, ha estat interpretada des de llavors en gairebé totes les gires del grup. És un dels moments relaxats dels seus explosius directes, una cançó que es va compondre al final dels seixanta, la dècada dels somnis, el temps en què els joves confiaven a transformar el món.