Els EUA han confirmat la nova fita en la fusió nuclear per a l'energia barata, neta i il·limitada, que ja va ser avançada aquest dilluns. El Departament d'Energia nord-americà ha anunciat aquest dimarts que un equip del Laboratori Nacional Lawrence Livermore (Califòrnia) ha fet història assolint la ignició per fusió, una fusió nuclear amb un guany net d'energia — la producció de més energia que la utilitzada en el procés, possibilitant una producció respectuosa amb el medi ambient i menys costosa. L'avenç "canviarà per sempre el futur de l'energia neta i la defensa nacional dels Estats Units", ha assegurat el Departament d'Energia en la presentació de l'assoliment.

Va ser el passat 5 de desembre quan la instal·lació NIF (National Ignition Facility) del Laboratori Nacional Lawerence Livermore va fer història amb la demostració de la ignició per fusió per primera vegada en un entorn de laboratori. Què vol dir això? Que l'equip va realitzar la primera reacció de fusió nuclear amb guany net d'energia, produint més energia que la que s'ha fet servir. Per fer-ho, els científics van dirigir 192 làsers contra una càpsula amb deuteró i tritó (de la mida d'una crispeta) a uns tres milions de graus Celsius i simular les condicions d'una estrella per assolir la ignició.

La fusió nuclear, un dels grans reptes

La fusió és el que impulsa el Sol i les estrelles, una reacció que es produeix quan dos nuclis atòmics es combinen per formar un únic nucli més pesant. Fins ara, aquest procediment costava més energia de la que produïa. Però aquest 5 de desembre es va dur a terme el primer experiment de fusió controlada que va arribar a l'anomenat punt d'equilibri energètic científic: l'energia de fusió alliberada va ser superior a l'energia làser lliurada per conduir l'experiment. Es va superar el que s'anomena llindar d'ignició i l'experiment va lliurar 2,05 megajoules d'energia, donant lloc a 3,15 megajoules d'energia de fusió. Així es demostra per primer cop la base científica fonamental de l'energia de fusió inercial plantejada als anys 60 i es desbloqueja una capacitat sense precedents per a la gestió d'estocs nuclears, alhora que permet continuar el camí cap a l'energia de fusió neta per al futur.

S'explica ràpidament, però fa temps que era un dels reptes científics més importants mai assumits per la humanitat. Cal remuntar-se a la dècada dels 60, anys en els quals científics del laboratori californià van plantejar la hipòtesi que els làsers es podrien fer servir per aconseguir aquesta ignició per fusió. Una seixantena d'anys més tard, a la fi s'ha pogut confirmar la hipòtesi. Mai s'havia arribat a res similar en aquest camp. Això sí, caldrà esperar una mica per notar els efectes positius d'aquesta fita.

Comercialitzar la fusió nuclear

La directora del laboratori, Kim Budil, ha matisat que per a la comercialització encara hi ha "obstacles significatius no només científics, sinó tecnològics". "Això només ha estat una càpsula que ha cremat una vegada i per tenir energia de fusió comercial calen moltes càpsules per poder produir diversos esdeveniments d'ignició de fusió per minut", ha detallat Budil. En aquest sentit, ha calculat que encara hauran de passar "unes poques dècades" amb un esforç concertat d'inversió per poder construir una planta elèctrica que funcioni amb fusió nuclear.

Ja ho hem dit, però insistim: la fita obre la porta a l'energia barata, neta i il·limitada. Tanmateix, no s'acaba aquí. El viceadministrador de l'Administració Nacional de Seguretat Nuclear (NNSA), Marvin Adams, ha recordat que la fusió és "un procés essencial en les armes nuclears modernes" i ha assegurat que la troballa permetrà experiments de laboratori que ajudaran als programes nord-americans de dissuasió d'armes "sense proves nuclears explosives". "Sustenta la credibilitat de la nostra dissuasió demostrant al món un lideratge en experiència i en tecnologia armamentística rellevant", ha conclòs.

Eufòria per la fita amb la fusió nuclear

La secretària nord-americana d'Energia, Jennifer Granholm, ha celebrat que la fita amb la fusió nuclear "és només el començament". Ho ha dit en una roda de premsa amb altres responsables governamentals i científics, que han mostrat la seva eufòria per aquest avenç sense precedents. En una piulada, Granholm també ha assenyalat que la fita històrica "es desenvolupa en temps real" i que "canvia el joc, millora el món i salva vides". "Absolutament sorprenent. La meva més profunda felicitació als investigadors", ha expressat.

La subsecretària de l'NNSA, Jill Hruby, ha afirmat que el passat 5 de desembre va ser "un dia important per a la ciència". "Assolir la ignició en un experiment de fusió controlada és una fita que ve després de 60 anys de recerca global de desenvolupament, enginyeria i experimentació", ha indicat. El perfil de Twitter de l'NNSA ha reivindicat el paper que ha jugat durant anys la instal·lació NIF (National Ignition Facility) en l'ajuda a "garantir que l'estoc nuclear sigui segur, fiable i eficaç". "Orgullosos dels molts homes i dones que han ajudat a aconseguir aquest avenç històric", ha manifestat.