El 18 de setembre de 2021 es va fer efectiva la prohibició dels talibans a l'educació secundària femenina. Aquest diumenge es compleix un any des que els fonamentalistes impedissin la seva reobertura després d'apoderar-se de nou del control de Kabul, l'agost de 2021, argumentant que havien d'implementar un sistema d'acord amb la llei islàmica. Mentre a les joves se'ls hi prohibia l'entrada els seus companys tornaven a classe. Tot i que, després de la promesa incomplerta dels fonamentalistes de reobrir els centres educatius, en una decisió d'última hora el passat 23 de març mentre moltes estudiants es trobaven ja esperançades a les escoles, la prohibició segueix en vigor sense senyals de canvi.
Decepció profunda
La situació de les afganeses s'ha empitjorat durant l'últim any. A les restriccions dels talibans, s'ha sumat la crisi humanitària i econòmica a la qual s'enfronta el país. "Vaig sentir un profund dolor quan les meves amigues i companyes van arribar ansioses a les classes, però es van trobar amb les portes tancades i les cares decebudes dels nostres professors, no havia vist res igual en la meva vida", ha explicat a l'agència Efe, Hadia, estudiant de 14 anys en la capital afganesa. "Sobreviure ha estat realment difícil, ens han colpejat psicològicament i en l'econòmic. Les nostres escoles estan tancades i la meva mare va perdre el seu treball, en total ens hem vist privades de la nostra educació i drets", ha afirmat a Efe una altra estudiant resident a Kabul, Lima, de 16 anys.
El tancament indefinit de les escoles ha provocat manifestacions esporàdiques d'estudiants i professors a l'Afganistan, on els talibans reprimeixen les protestes contràries a les seves polítiques. "Prohibir l'educació de les nenes és una idiotesa extremista", ha afirmat l'activista Susan Hamidi en una campanya difosa en les xarxes socials per a exigir la reobertura.
Degoteig de prohibicions
Des que els talibans van recuperar el control de Kabul el 15 d'agost de 2021, després d'una brillant campanya militar alhora que les tropes estatunidenques abandonaven el país, els talibans han imposat un degoteig de prohibicions a les afganeses. Entre algunes de les restriccions que s'han imposat han estat la limitació de moviment de les dones, la segregació dels espais públics per sexes, la imposició del burca i la limitació d'accés als llocs de treball entre altres mesures, justificant-se en la seva rígida interpretació de l'islam.
La negativa a reconèixer el govern interí dels talibans i el tancament de les escoles femenines, és el que ha generat més critiques en la comunitat internacional. "Avui es compleix un any des que es va prohibir a les nenes assistir a les escoles secundàries a l'Afganistan. Un any d'aprenentatge i oportunitats futures perdut", ha lamentat UNICEF en Twitter, abans de recordar que "les nenes han de ser a l'escola".
Reobertura de les escoles
A principis de setembre es van obrir alguns centres educatius femenins a la província oriental de Paktia, que va generar esperances en les afganeses, però els talibans no van trigar a respondre negativament. "Si les escoles reobren serà en tot el país, investigarem la recent reobertura en Paktia per a esbrinar qui va donar permís", va advertir el principal portaveu dels fonamentalistes, Zabiullah Mujahid, durant una roda de premsa el passat 6 de setembre. Ara les escoles a Paktia tornen a estar tancades, i el ministre d'Educació talibà, Noorullah Munir, va buidar qualsevol dubte sobre les intencions dels fonamentalistes. "La situació actual a l'Afganistan no permet el retorn de les nenes de 16 i 17 anys a les escoles", va dir Munir en un comunicat que va causar consternació entre els defensors dels drets de les dones.
Els fonamentalistes han repetit en la pràctica, i malgrat les seves promeses de canvi, la postura del seu anterior règim entre 1996 i 2001, quan van relegar a les dones a la llar sobre la base de la seva rígida interpretació de l'islam i el seu estricte codi social conegut com a pastunwali. "Recordo com amb l'anterior govern dels talibans estàvem excloses de les escoles, però quan sota el president (Hamid) Karzai vam tornar als centres educatius va ser molt difícil a la nostra edat perquè hauríem d'haver estat ja en la universitat", ha relatat a Efe la professora i psicòloga Aixada Joia. "Segueixo en contacte amb els meus estudiants (...), moltes d'elles pateixen depressió i ansietat, ploren quan parlem per telèfon", ha lamentat.