La decisió sense precedents del president dels EUA, Donald Trump, de bombardejar tres instal·lacions nuclears iranianes ha agreujat els temors d'un conflicte que s'amplia a l'Orient Mitjà. Unint-se a Israel en l'acció militar occidental més important contra la República Islàmica des de la seva revolució del 1979, el món es prepara ara per a la resposta de l'Iran.
Una de les maneres amb les quals l'Iran podria prendre represàlies, segons els analistes, és tancar l'estret d'Ormuz, una ruta comercial vital per la qual passa cada dia més d'una cinquena part del subministrament mundial de petroli, 20 milions de barrils i gran part del seu gas liquat. L'Iran ha amenaçat en el passat de tancar l'estret, cosa que restringiria el comerç i afectaria els preus mundials del petroli, però mai ha fet efectiva l'amenaça.
Què és l'estret d'Ormuz?
Entre els punts d'estrangulament petroliers més importants del món, l'estret d'Ormuz és geoestratègicament important per als Estats Units i més enllà, ja que la força de l'economia global depèn en gran manera del flux de petroli. L'estret es troba entre Oman i l'Iran i uneix el golf Pèrsic, al nord, amb el golf d'Oman, al sud, i el mar d'Aràbia, més enllà. Té una longitud d’uns 167 km, amb una amplada que oscil·la entre 96 km i 52 km.
Per què és tan rellevant?
Aproximadament una cinquena part del consum total de petroli mundial passa per l'estret. Entre principis del 2022 i el mes passat, aproximadament entre 17,8 i 20,8 milions de barrils de cru, condensat i combustibles van fluir per l'estret diàriament, segons dades de l'empresa d'anàlisi Vortexa i que recull també The Guardian.
Els membres de l'Organització dels Països Exportadors de Petroli (OPEP), és a dir, l'Aràbia Saudita, l'Iran, els Emirats Àrabs Units, Kuwait i l'Iraq, exporten la major part del seu cru a través de l'estret, principalment a l'Àsia. La Cinquena Flota dels Estats Units, amb seu a Bahrain, té la tasca de protegir el transport marítim comercial a la zona.
Què passaria si es tanqués?
Tancar l'estret té l'avantatge que és un mitjà per imposar un cost directe a Trump, ja que desencadenaria un augment del preu del petroli, amb un efecte inflacionista gairebé immediat als EUA i a tot el món. Però també seria un acte d'autolesió econòmica dramàtica. El petroli iranià fa servir la mateixa porta d'entrada, i tancar Ormuz té el risc de portar els estats àrabs del Golf, que han estat molt crítics amb l'atac israelià, a la guerra per salvaguardar els seus propis interessos.
En particular, tancar l'estret perjudicaria significativament la Xina. La segona economia més gran del món compra gairebé el 90% de les exportacions de petroli de l'Iran, que estan subjectes a sancions internacionals.
Els EUA demanen ajuda a la Xina
El secretari d'Estat dels EUA, Marco Rubio, ha demanat a la Xina que ajudi a evitar que l'Iran tanqui l'estret, i ha declarat a Fox News: "Animo el govern xinès de Pequín a donar-nos suport en això, perquè depenen en gran manera de l'estret d'Ormuz per al seu petroli". "Si ho fan, serà un altre error terrible", va afegir, "És un suïcidi econòmic per a ells si ho fan".
La cadena iraniana Press TV ha informat aquest cap de setmana que el parlament iranià havia aprovat una mesura per tancar l'estret d'Ormuz, però que en última instància la decisió dependrà dels principals líders iranians. Diumenge, el ministre d'Afers Exteriors iranià, Seyed Abbas Araghchi, ha insinuat el que podria ser una represàlia indefinida quan va dir que la decisió de Trump de bombardejar l'Iran "tindrà conseqüències perdurables".
En els seus primers comentaris des que els EUA s'han unit a la guerra d'Israel contra el seu país, el líder suprem de l'Iran, l'aiatol·là Ali Khamenei, va dir que Israel ha comès un "greu error" i "ha de ser castigat", però no va fer cap referència específica a l'estret d'Ormuz.