El govern dels Estats Units, dirigit per Donald Trump, ha anunciat aquest divendres que denegarà o revocarà els visats de diplomàtics palestins que tenien previst assistir a la pròxima Assemblea General de l’ONU a finals de setembre, el gran fòrum diplomàtic on aquest any el conflicte Palestina-Israel s’anunciava com un dels principals focus d’atenció amb el reconeixement de l’estat palestí per part de destacats membres de l’organització com França, Austràlia o el Canadà. A través d’una nota de premsa, el secretari d’Estat dels Estats Units, Marco Rubio, ha explicat que es denegaran els visats o revocaran els permisos ja concedits als membres de l’Organització per l’Alliberament de Palestina (OAP), organització legitimada internacionalment per parlar en nom del poble palestí, i de l’Autoritat Palestina (AP), que governa els territoris palestins a Cisjordània. Segons argumenta el secretari, l’administració Trump actua “d’acord amb la llei” per tal “per fer responsables a l'OAP i l'AP per incomplir els seus compromisos i per soscavar les perspectives de pau”. La ministra d’Afers Exteriors de l’AP ha reaccionat a la decisió de l’administració Trump des de Lituània i ha expressat estar “perplexa” per la decisió, que ha qualificat de “violació” de la convenció sobre la seu de l’ONU de 1947, segons recull el diari israelià Haaretz.
El president de l’AP a l’Assemblea General
El president de l’Autoritat Palestina, Mahmud Abbas, tenia previst assistir en persona a l’Assemblea General i prendre la paraula en nom del seu país, segons ha informat l’ambaixador de l’estat Palestí a l’ONU, Riyad Mansour. Un representant del departament d’Estat ha explicat que la missió diplomàtica permanent que dirigeix Mansour “tindrà una excepció per l’acord amb la seu central de l’ONU”, però no ha especificat quina serà l’afectació pel president de l’AP. Alguns mitjans, com el New York Post, apunten al fet que Abbas estaria inclòs en la llista de persones a les quals no es permetrà l’entrada als Estats Units. “L’administració Trump ha estat clara”, diu la breu nota de premsa del departament, “és en els nostres interessos de seguretat nacional fer responsables l'OAP i l'AP per no complir els seus compromisos i per soscavar les perspectives de pau”. “Abans que l'OAP i l'AP puguin ser considerades socis per a la pau, han de repudiar sistemàticament el terrorisme, inclosa la massacre del 7 d'octubre, i posar fi a la incitació al terrorisme en l'educació, tal com exigeix la legislació dels Estats Units i tal com ha promès l'OAP,” afegeix el comunicat.
La nota de premsa del departament d’Estat afirma que les decisions de l’AP de donar suport a les apel·lacions a la Cort Internacional de Justícia i al Tribunal Penal Internacional contra Israel i el seu govern, acusats de cometre crims de guerra en les seves accions a la Franja de Gaza que ja han deixat gairebé 63.000 morts, i desenes de milers de ferits i de desplaçats, així com els seus esforços per “assegurar el reconeixement unilateral d’un estat palestí conjectural”, “han contribuït materialment al rebuig de Hamàs d’alliberar els ostatges i a la ruptura de les converses per un alto el foc a Gaza”. Els Estats Units, diu el comunicat, “continuen oberts a un nou compromís”, sempre que l’OAP i l’AP “compleixin amb les seves obligacions i prenguin mesures concretes per tornar a un camí constructiu de conciliació i existència pacífica amb l’estat d’Israel”. Durant la roda de premsa diària de la secretaria general de l’ONU, el portaveu de la institució ha dit que esperen que Abbas pugui assistir a l’Assemblea, fet que creuen convenient perquè França i Aràbia Saudita han convocat una conferència específica sobre la solució dels dos estats.
En la seva declaració, Stéphane Dujarric, portaveu de l’oficina d’António Guterres, ha convidat l’administració Trump a atenir-se a dos articles de l’Acord de la Seu central de l’ONU, que defineixen la presència de dignataris estrangers a la seu i diuen que “les autoritats estatals, federals o locals no imposaran cap impediment al trànsit des de i cap a la seu central de representants dels estats membres (…) independentment de les relacions existents entre els Governs referits i el Govern dels Estats Units”. Aquest moviment de l’administració estatunidenca es produeix en un moment en què l'Assemblea General s'anava a convertir en el gran fòrum de ressonància del conflicte, amb països tan rellevants com França, el Regne Unit, Austràlia i el Canadà disposats a aprofitar aquesta ocasió per a reconèixer l'estat palestí. L'ambaixador Mansour, de fet, ha vaticinat que una desena d'estats en total podrien fer aquest pas de reconeixement durant l'assemblea i portar fins als 160 el nombre de països que reconeixen l'estat palestí (dels 193 membres de Nacions Unides).