Màxima alerta al consell de ministres francès. El govern ha decidit prorrogar l’estat d’emergència al país per uns altres tres mesos, després de l’atac terrorista que va colpir aquest dijous Niça. El primer ministre, Manuel Valls, també ha anunciat el decret de dol nacional pels dies 16, 17 i 18 de juliol “en homenatge a les víctimes”.

Amb tot, “no cedirem”. Valls ha volgut adreçar un missatge de força, en un país devastat pels múltiples atacs que es venen succeint en aquest últim any. Primer va ser Charlie Hebdo, després la fàbrica de gas a Lió, l’atemptat frustrat en un tren d’alta velocitat a l’agost de 2015,i el mortifer atac a la sala parisina de Bataclan.

No hi ha mitges tintes en aquest context. Per Valls hi ha hagut “un canvi d’època” i ara els ciutadans han de conviure amb el terrorisme. Per això, ha instat a “fer bloc” per demostrar la força “col·lectiva” per “restar fidels a l’esperit del 14 de juliol”. Després de ser colpida “al cor” precisament en aquest dia de festa nacional, cal que França “estigui unida en els seus valors”. 

De nou

La mesura no és cap novetat. Valls va prendre-la per primer cop el mes de desembre, després de la massacre al concert dels Eagles of Death Metal a París, en què van morir 137 persones i 415 van resultar ferides. Aleshores el dirigent va defensar que "estem en guerra!" davant l'Assemblea Nacional francesa. 

La modificació legal, de reducció de llibertats, la va justificar sota la necessitat de poder fer front eficaçment a una mena de guerra "a què la història ens té tràgicament acostumats", en què "el terror és el primer objectiu i la primera arma". Els ecosocialistes s'hi van oposar, afirmant que "això va massa lluny". Els socialistes, però, van insistir, en paraules del seu president Bruno Le Roux, que "els francesos estan preparats per a una restricció de llibertats de tots, supervisades, controlades i limitades en el temps".

Amb tot, no sembla que aquesta limitació vegi la llum a final del túnel. Quan el mes d'abril se li va preguntar a Valls què faria, aquest va respondre que ampliar dos mesos més la situació, amb motiu de l'Eurocopa. "Hem de garantir plenament la seguretat dels grans esdeveniments", va afirmar. 

Què implica?

Des de desembre, doncs, els ciutadans viuen sota mesures de control que alguns diputats de l'oposició han reblat que són extremes, redundants o de cara a la galeria. Entre d'altres escorcolls domiciliaris i detencions sense ordre judicial. Al maig, de 420 persones detingudes, només 31 van resultar "susceptibles de ser actes de terrorisme".

En aquesta línia, Interior també té autoritzats els agents a portar les seves armes reglamentàries quan no estiguin de servei. Això sí, amb un identificador perquè no hi hagi confusions. 

En general, diversos organismes internacional, com Amnistia Internacional, o associacions locals com el Col·lectiu contra la Islamofòbia han carregat contra aquesta situació. De fet, el president del Col·legi d'Advocats de París, el passat mes de març, va arribar a pronunciar l'apocalíptica frase que "en l'estat actual del text" de la reforma penal que s'estava debatent per reforçar la lluita contra el terrorisme, "França podria caure en una dictadura en una setmana".