Dels gairebé 16.500 refugiats als quals s'havia compromès acollir Espanya, només 18 han acabat finalment reubicats a l'Estat. De fet, el Govern espanyol es va comprometre des de Brussel·les a donar asil a 14.931 refugiats que ja estiguessin a la Unió Europa –en camps a Itàlia i Grècia– i a uns altres 1.449 que estiguessin fora. El mes de març, l'Executiu de Rajoy ja es va comprometre a accelerar el ritme i acollir-ne 467 durant aquell mes. Les dades de la Comissió, però, revelen que, de moment, tot això ha quedat en paper mullat. Durant el mes de març no en va arribar cap, ni tampoc durant el mes d'abril. 

Ara Espanya vol intentar millorar aquesta mala imatge, sobretot en un moment que està a punt de començar la campanya electoral pel 26-J, i per això el Ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, ha assegurat que abans del juliol rebran 150 demandants d'asil. L'acollida, de fet, començarà aquest mateix dimarts amb l'arribada de 20 refugiats, deu dels quals aniran a Catalunya. Dilluns que ve n'arribaran 44 més i uns altres 19 ho faran l'1 de juny. La resta, uns 83, arribaran abans que s'acabi el mes de juny. Tot i això, l'esforç encara és molt mínim, ja que només suposarà poc més d'un 1% dels refugiats que l'Executiu de Rajoy ha promès a Brussel·les.

Espanya haurà acollit abans del juliol uns 168 refugiats, només un 1% dels que ha promès a Brussel·les

Aquests seran els primers refugiats que arribaran a Espanya des de Grècia, un dels països més afectats per aquesta crisi humanitària, ja que els 18 que va acollir el passat mes de desembre eren procedents d'Itàlia, en el que va ser una primera prova pilot. 

Aquestes dades són només pel que fa als refugiats que ja són a la Unió Europea. Dels que han demanat asil des de països de fora la UE, tenint en compte els que formen part dels acords amb Turquia, el Ministeri ha assegurat que està gestionant amb Acnur el reassentament de 285 refugiats del Líban i 101 de Turquia. Un total de 386 refugiats, dels gairebé 1.500 a què es va comprometre en els acords a Brussel·les del passat mes de juliol. De moment, però, no n'ha arribat cap.

Un fet que es repeteix a Europa

Fins a 182.000 refugiats han d'arribar a Europa en un termini de dos anys. De moment, però, només n'han arribat 7.821. És a dir, un minso 4,3%. Segons els diversos acords, als quals s'han arribat des del Consell de Ministres i el Consell Europeu, els refugiats han d'arribar i ser distribuïts a Europa a través de dos mecanismes: la reubicació, per als que ja estan a Europa –a Itàlia i Grècia–; i el reassentament, per als que estan fora la Unió Europa –Turquia, Jordània, el Líban, Marroc, Etiòpia, etc.–. Pel primer mecanisme n'han arribat 1.500, dels 160.000 que ho havien d'haver fet; i pel segon 6.321, dels 22.000 a què es van comprometre els vint-i-vuit.

Dels 182.000 refugiats que havia de rebre Europa, a hores d'ara només n'ha acollit 7.821. Un minso 4,3%

Per aquest motiu la Comissió Europea ha tocat el crostó a alguns països, entre ells Espanya, que només ha acollit 18 refugiats. En l'informe elaborat per la Comissió, el comissari de Migració, Dimitris Avaramopoulos, va criticar que "no podem estar gens satisfets amb els resultats fins ara. Cal fer més i més ràpidament". En aquest sentit va demanar a tots els estats que es preparessin per incrementar el nombre de refugiats. Les dades són clares i, tot i que des de l'últim informe elaborat el mes de març les dades han millorat, encara són molt "insatisfactòries" a ulls de la Comissió. 

On són els 182.000 refugiats que havien d'arribar a Europa?

De moment, només 7.821 refugiats han estat reubicats en països europeus. A Grècia encara n'hi ha més de 46.000 en camps de refugiats o atrapats a la frontera, i també Itàlia en té més de 15.000, segons alerten les organitzacions humanitàries.

Els refugiats especificats com a UE són els que estaven ja dins Europa (a Grècia o a Itàlia), els que s'emmarquen com a fora de la UE estaven a Turquia, Síria, el Líban, Jordània, Egipte, etc.

Reubicació: 1.500 de 160.000

La Comissió no té un poder directe sobre l'asil dels refugiats als països de la UE, però sí que intenta vetllar perquè es compleixin els acords, a més de donar fons per reassentar-los als nous països, fent informes on es veu quins països estan a la llista negra d'acollidors i quins estan fent progressos en la bona direcció. 

Entre els països que estan a la llista negra hi hauria Polònia, que no ha acollit cap refugiat, o Espanya, que n'ha acollit menys de 20

En el seu primer informe sobre reubicació i reassentament del 16 de març, la Comissió establia l’objectiu de reubicar com a mínim 20.000 persones a mitjan maig. Aquest objectiu, però, no s’ha complert. Durant l’últim període avaluat només s’han reubicat 355 persones més, és a dir, un total de 1.500 reubicacions provinents de Grècia i Itàlia, dels 160.000 que preveuen els acords. A més, la Comissió critica que els esforços en matèria de reubicació només els han fet un petit grup d’Estats membres i estats associats de l’espai Schengen. 

Entre els països que estan a la llista negra hi hauria: Croàcia, Polònia, Eslovàquia –que no han acollit cap refugiat– o Espanya, Bulgària i la República Txeca –que n'han acollit menys de 20–.

Reassentament: 6.321 de 22.000

Del reassentament, és a dir, de tots aquells refugiats que demanen asil des de fora la UE, només se n'han acollit 6.321. Entre ells, però, ja hi ha els primers fruits dels acords amb Turquia. D'ençà que va entrar en funcionament l'acord de l'1 per 1 amb Ankara, a principis d'abril, s'han acollit 177 sirians. Aquest mecanisme obliga a Europa a admetre un sirià per cada refugiat que es deporti a Turquia. Suècia és el contingent que més n'ha rebut (55), seguit d’Alemanya (54), els Països Baixos (52), Finlàndia (11) i Lituània (5). A Espanya no se n'ha acceptat cap de moment, tot i la promesa de gairebé 1.500.