En mig de la controvèrsia entre els Estats Units i el govern espanyol, Espanya ha anunciat que enviarà la fragata Cristóbal Colón cap a Xipre, i acompanyarà al portaavions francès Charles de Gaulle, de l’armada francesa, i els vaixells de l’armada grega en una missió per protegir l'illa del Mediterrani de possibles atacs de l’Iran. L’executiu de Pedro Sánchez ha rebutjat col·laborar amb l’administració Trump en la guerra contra la República Islàmica i s’ha negat que s’utilitzin les bases nord-americanes en territori espanyol per a l’operació Fúria Èpica, però no ha dubtat a l’hora de defensar els interessos de la Unió Europea. De fet, el Ministeri de Defensa ha especificat que Espanya està disposada a participar en missions de defensa, però no d’atac, en el context del conflicte que es va originar dissabte amb l’atac conjunt dels Estats Units i Israel a l’Iran. La missió europea es produeix després que un míssil causés un incident a l'illa el passat diumenge. “Amb el desplegament de la Cristóbal Colón, Espanya mostra el seu compromís amb la defensa de la Unió Europea i la seva frontera oriental”, afirma el ministeri en un comunicat, on també detalla que s’espera que el conjunt militar arribi a les costes de Creta cap al 10 de març.
Escorta del portaavions Charles de Gaulle
La fragata Cristóbal Colón es va incorporar dimarts al grup naval del portaavions francès Charles de Gaulle per dur a terme tasques d’escorta i destrament avançat en el mar Bàltic, i ara es dirigeixen al Mediterrani. Durant el trànsit del Grup Naval pel golf de Cadis, també sortirà breument a la mar el vaixell d’aprovisionament Cantabria per subministrar combustible i prestar suport logístic durant el trànsit. “La seva missió al Mediterrani serà oferir protecció i defensa aèria, complementant així les capacitats de la nostra bateria Patriot desplegada a Turquia. També estarà en alerta per donar suport a qualsevol evacuació de personal civil que pugui veure’s afectat pel conflicte”, afegeixen des del departament que encapçala Margarita Robles, on ha destacat que la Cristóbal Colón és “la fragata més avançada” de l’armada espanyola. En una entrevista a la Cadena SER, la ministra ha destacat que Espanya és un “aliat fermament compromès” en els marcs de l’ONU, la UE o l’OTAN. En aquest sentit, ha remarcat que l’Estat està disposat a participar en missions “de defensa”, però no d’atac. “En aquestes coses hem de ser prudents i discrets, i sempre seguint els principis i l’empara internacional”, ha exposat. D’altra banda, ha negat que una bateria antiaèria espanyola a Turquia enderroqués un projectil iranià, però ha explicat que sí que va donar “informació suficient” perquè fos interceptat.
Itàlia també se sumarà a la defensa de Xipre
A més de les tasques que Espanya, França i els Països Baixos faran per protegir Xipre i els interessos de la UE. El ministre de defensa italià, Guido Crosetto, també ha anunciat que el seu país enviarà bucs en els pròxims dies per protegir l'illa, que pertany a la UE però no a l’OTAN. Cal recordar que aquest diumenge es van produir diversos incidents a Xipre. Al matí, el Regne Unit va revelar que l’Iran havia disparat dos míssils cap a l'illa, on hi ha dues bases militars de sobirania britànica, però el secretari de defensa, John Healey, va afirmar que creia que els projectils no tenien com a objectius les seves bases. Però poc abans de la mitjanit, es van registrar explosions a Xipre després que un dron de procedència desconeguda va atacar la base britànica d’Akrotiri, ubicada a Limassol, una estona després que el primer ministre Keir Starmer anunciés una participació més activa del seu país en els atacs contra el règim iranià. Posteriorment, el govern xipriota va informar d’un “incident” que va involucrar una “aeronau no tripulada que va causar danys limitats”. Es tractaria d’un dron sortit del Líban, on la milícia Hezbol·là s’ha sumat a la resposta de l’Iran als atacs dels Estats Units i Israel.
Com és la fragata Cristóbal Colón?
La fragata Cristóbal Colón (F-105) és la més moderna de la classe Álvaro de Bazán de l’Armada Espanyola i destaca pel seu avançat sistema de combat Aegis. Es tracta d’un vaixell polivalent especialitzat en guerra antiaèria i antimíssils, amb capacitat per detectar amenaces a més de 400 km de distància. Fa 146,7 metres d’eslora, desplaça 6.391 tones a plena càrrega i pot assolir una velocitat màxima de 28 nusos, amb una autonomia de 4.500 milles nàutiques. La seva dotació habitual és d’unes 234 persones i està equipada amb un radar multifunció SPY-1D, sonar i sistemes de comunicacions avançats. L’armament amb el qual compta són un llançador vertical Mk-41 de 48 cel·les per a míssils SM-2 i ESSM (antiaeris), dos llançadors quàdruples de míssils Harpoon antivaixells, un canó Mk-45 de 127 mm, torpedes Mk-46 i dues metralladores de 25 mm. A més, embarca un helicòpter SH-60B Seahawk per a missions antisubmarines. Botada el 2010 i incorporada el 2012, ha participat en operacions de l’OTAN com SNMG-2, Sea Guardian i Formidable Shield, incloent-hi llançaments reeixits de míssils contra objectius supersònics el 2021. És considerada una de les fragates més potents del món i la punta de llança de l’Armada fins a l’arribada de la classe F-110.