Hi ha dos tipus extrems de líder. Qui pretén deixar-ho tot lligat i ben lligat. I qui no concep un temps més enllà del seu mandat. Aquests últims dies han demostrat fins a quin punt la cancellera alemanya, Angela Merkel, pertany al primer. En només dues setmanes, la cancellera ha aconseguit que dues persones de la seva més estreta confiança -dues dones, dues coreligionàries cristianodemòcrates i dues aliades molt pròximes des de fa temps- se situïn en sengles llocs clau.

La primera és la que fins ara ministra de Defensa, Ursula von der Leyen, que aquest dimarts va ser ratificada com a pròxima presidenta de la Comissió Europea, la qual cosa la converteix en la primera dona que pren les regnes de Brussel·les i la primera persona alemanya en més de 50 anys en el càrrec. Col·locar a una afí com a successora de Jean-Claude Juncker és un èxit per a Alemanya i per als conservadors de Merkel, ja que s'asseguren unes línies generals d'actuació i un contacte al més alt nivell a Brussel·les.

La segona és Annegret Kramp-Karrenbauer, coneguda com a AKK, que a partir d'aquest dimecres, a més de presidir la Unió Cristianodemòcrata (CDU), on va succeir Merkel al capdavant del partit el desembre passat, assumeix la cartera de Defensa. El lloc és important en si mateix -per la urgència per modernitzar l'exèrcit, les missions internacionals i les disputes dins de l'OTAN entorn de la despesa militar-, però també per la possibilitat que atorga a AKK per consolidar la seva posició.

Què suposa Defensa per a AKK?

L'analista polític Heiner Bremer va destacar en "n-tv" que el ministeri atorga a AKK un "gran escenari" amb què arribar a l'opinió pública (perquè no puntua bé en les enquestes de popularitat, especialment després d'alguns entrebancs dialèctiques) i li proporcionarà contactes nacionals i internacionals. Per la seva part, el professor de Ciències Polítiques Stefan Marschall, de la Universitat Heinrich Heine de Düsseldorf, va agregar que també suposa una oportunitat de demostrar les seves capacitats executives a nivell nacional (on mai no ha exercit un càrrec públic).

Un bon acompliment en Defensa serviria així mateix per apaivagar els crítics dins de la CDU, on alguns continuen dubtant que ella hagi de ser la pròxima candidata a la Cancelleria (una cosa que habitualment ha anat de la mà entre els conservadors). És a més un torpede a la línia de flotació de les aspiracions que encara manté Friedrich Merz, el conservador que va ser derrotat per AKK a les primàries de l'any passat a la presidència de la CDU.

No obstant això, tots els experts van coincidir a destacar que aquesta és una oportunitat per a AKK, però també un "risc", per la dificultat del càrrec i per l'exposició pública de la seva activitat. El diari "Bild" va especular que l'entrada d'AKK en el Consell de Ministres podria també facilitar la successió (si bé de forma interina) en el cas que l'estat de salut de Merkel -qüestionat arran de les recents tremolors- empitjorés i es veiés forçada a deixar el seu càrrec.

Moviments a mig-llarg termini

Els dos nomenaments són moviments estratègics de la cancellera, jugades amb importants implicacions a mitjà i llarg termini, que han agafat per sorpresa a la majoria de polítics, experts i comentaristes. Tanmateix, que Von der Leyen i AKK pertanyin al cercle més proper a la cancellera no significa que comparteixin les seves posicions al cent per cent. La nova ministra de Defensa és més conservadora que Merkel, i Von der Leyen, més europeista.

Es podria arribar a dir que no són dos els nomenaments que s'ha anotat Merkel últimament, sinó tres. El tercer seria el de Christine Lagarde, fins ara directora gerent del Fons Monetari Internacional i proposada pels líders dels 28 per presidir el Banc Central Europeu.

Ella també és dona, conservadora i pròxima a la cancellera, amb la qual manté una bona relació des de fa anys. I amb la francesa també ha tingut algunes diferències polítiques, com en els rescats a Grècia.