Més de 13,4 milions d'equatorians estan convocats aquest diumenge a les urnes enmig d'una escalada de violència a causa del crim organitzat. I és que aquestes eleccions arriben després d'un dels fets més tràgics de l'Amèrica Llatina dels últims anys: l'assassinat del candidat presidencial Fernando Villavicencio. En aquest context de violència i amenaces de mort, els equatorians escolliran el successor de l'actual president, el conservador Guillermo Lasso. També hauran de triar els 137 nous integrants de l'Assemblea Nacional equatoriana.
Qui substituirà Lasso?
El passat maig, Lasso va dissoldre les corts, amb una majoria en contra del president, justament quan s'estava impulsant una moció de censura en contra de Lasso per presumpta malversació, que el mateix president negava. Els guanyadors hauran de completar el període legislatiu d'entre el 2021 i el 2025, mentre que Lasso ha decidit no presentar-se a la reelecció ni presentar cap llista.
Amb tot, hi ha fins avui candidats. L'advocada i exassembleista Luisa González, candidata del moviment correísta Revolució Ciutadana, que lidera l'expresident Rafael Correa (2007-2017), i que lidera les enquestes; l'exvicepresident Otto Sonnenholzner, i l'exlegionari i empresari especialista en seguretat Jan Topic. També estan en la carrera l'indígena ecologista Yaku Pérez, els empresaris Xavier Hervas i Daniel Noboa, l'advocat independent Bolívar Armijos i el periodista Christian Zurita, qui reemplaça a Villavicencio i la candidatura del qual està encara a l'espera de concloure el procés d'inscripció. Si cap d'aquests candidats aconsegueix almenys el 40% dels vots i una diferència de 10 diputats sobre la resta, hi haurà una segona volta el pròxim 15 d'octubre.
La violència, el principal problema a l'Equador
El principal tema de la campanya electoral ha estat la seguretat. Els candidats han presentat diverses propostes, en un context d'augment de violència per part dels narcotraficants. En només cinc anys, s'ha passat dels 5,8 homicidis intencionals per cada 100.000 habitants, als 25,32. És a dir, del 2017 al 2022 s'ha multiplicat per cinc els homicidis intencionals.
Tot plegat en un context en el qual es va produir l'assassinat del candidat Villavicencio, per part de sicaris colombians el passat 9 d'agost a la sortida d'un míting electoral. De fet, ja havia denunciat amenaces de mort, presumptament, per part d'un dels líders d'aquestes bandes criminals a les quals el candidat havia promès combatre sense miraments.
El nom de Villavicencio s'havia convertit en la cara més representativa contra el crim organitzat. A tot això, també s'hi ha d'afegir els problemes a les presons. Des del 2020, 400 presos han estat assassinats per matances entre bandes criminals. Arreu del país, hi haurà 60.000 policies que vigilaran els recintes de votació.
El procés electoral va iniciar el passat dijous amb el vot dels presos sense sentència ferma i va seguir el divendres amb el vot a casa per a majors de 50 anys o persones amb discapacitat de més del 75%.