L’abril del 2015, un correu electrònic enviat des de l’alta banca suïssa va posar Mallorca en el radar de Jeffrey Epstein. Ariane de Rothschild, directora del banc privat Edmond de Rothschild, advertia el financer nord-americà de la sortida al mercat d’una finca excepcional: S’Estaca, a Valldemossa, antiga propietat de Michael Douglas. “Una de les cases més belles del Mediterrani”, escrivia. Cent hectàrees, vinyes, vistes a la Tramuntana i, sobretot, discreció absoluta. El preu: 50 milions d’euros.
Els milers de documents que el Departament de Justícia dels Estats Units ha fet públics recentment dibuixen amb més precisió l’interès sostingut d’Epstein per establir una base estable a l’Estat espanyol. No era una simple inversió immobiliària. El magnat buscava replicar a la Mediterrània l’estructura que ja tenia a Palm Beach (Florida): una mansió blindada, lluny de mirades indiscretes, des d’on articular la seva xarxa d’explotació de menors.
En aquell moment, Epstein ja tenia una operativa consolidada a Espanya. Barcelona actuava com a centre logístic –s’allotjava sovint en hotels de luxe davant del mar– mentre que Eivissa s’havia convertit en un espai idoni per captar joves, moltes vinculades al món de la moda. Segons la documentació, un dels seus intermediaris habituals era un empresari francoalgerià anomenat Daniel Siad, que li facilitava contactes i trobades a l’illa.
Eivissa, també en el punt de mira
La recerca de propietats no es va limitar a Mallorca. El 2018, Epstein va intercanviar correus amb el multimilionari canadenc Guy Laliberté, cofundador del Cirque du Soleil, interessat a vendre dues vil·les de luxe a Eivissa: Can Soleil i Can Luna. Laliberté, que assegurava haver dedicat “temps i amor” a les finques, es mostrava disposat a traspassar-les a algú que en tingués cura. El preu no era menor: prop de 50 milions per la primera i més de 14 per la segona, amb possibilitat també de lloguer setmanal per quantitats que arribaven als 130.000 euros en temporada alta.
En els intercanvis electrònics, la parella d’Epstein, Karyna Shuliak, qualificava les propietats de “precioses”. Però més enllà de l’estètica, el que seduïa el financer era el potencial d’Eivissa com a entorn de captació i anonimat. En un dels missatges recuperats, Epstein preguntava si hi havia trobat “res mono” per a ell a l’illa. En un altre, se li proposava unir-se a una casa on hi havia “vuit noies guapíssimes”. El to banal dels correus contrasta amb la gravetat del rerefons.
La seva obsessió per trobar enclavaments exclusius s’estenia més enllà de l’Estat. Subscrivia portals internacionals de subhastes de luxe amb ofertes a Marbella, Barcelona o Andalusia, i fins i tot va posar els ulls al Marroc. Fascinat per l’Alhambra des de principis dels 2000, va estudiar l’adquisició d’un palau a la Palmeraie de Marràqueix, construït a imatge del monument nassarita, amb jardins andalusins, xiprers i desenes de fonts.
El patró es repeteix: propietats monumentals, entorns tancats, privacitat garantida. Espais concebuts per a l’ostentació, però també per a l’aïllament. La geografia del luxe al servei d’una xarxa criminal que buscava expandir-se sota el sol del Mediterrani.