La nova epidèmia d’Ebola declarada a l’est de la República Democràtica del Congo (RDC) està portant el sistema sanitari local al límit. Els hospitals i centres mèdics de la província d’Ituri, epicentre del brot, es troben completament saturats davant l’augment accelerat de casos sospitosos, segons ha denunciat aquest dimecres l’organització humanitària Metges Sense Fronteres (MSF). La situació és especialment crítica a Bunia, capital provincial, on els equips mèdics alerten que ja no disposen d’espais d’aïllament suficients per contenir la propagació del virus.

“Estem desbordats de casos sospitosos, no tenim espai”. Amb aquesta frase, repetida pels centres sanitaris de la zona, MSF descriu el col·lapse creixent d’un sistema de salut extremadament fràgil. La responsable d’emergències de l’organització, Trish Newport, ha relatat que diversos pacients amb símptomes compatibles amb l’èbola van ser rebutjats fins i tot per hospitals de referència perquè les àrees d’aïllament ja estaven plenes.

El brot, declarat oficialment el passat divendres, ha provocat almenys 139 morts i més de 600 casos sospitosos entre la RDC i Uganda. Les autoritats sanitàries treballen amb especial preocupació perquè aquesta vegada el virus correspon a la variant Bundibugyo, una soca molt menys freqüent de l’èbola i per a la qual existeixen menys eines diagnòstiques i menys coneixement epidemiològic. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), és només la tercera vegada a la història que aquesta variant provoca una epidèmia significativa.

La dificultat per detectar casos

La dificultat per confirmar casos és un dels principals obstacles. Fins ara, només 51 infeccions han estat verificades en laboratori, principalment perquè les infraestructures existents a la regió estaven preparades per detectar la variant més habitual, la soca Zaire, però no la Bundibugyo. Aquest retard en la detecció dificulta el rastreig de contactes i incrementa el risc de transmissió comunitària.

L’expansió geogràfica del brot també preocupa la comunitat internacional. El virus ja ha arribat a la veïna província congolesa de Kivu del Nord, una regió marcada per la violència armada i la presència de grups rebels, fet que complica enormement qualsevol resposta sanitària coordinada. Fora de la RDC, Uganda ha confirmat casos a Kampala, inclòs el d’un ciutadà congolès mort després de travessar la frontera. Sud-àfrica i Sudan del Sud també han detectat infeccions sospitoses vinculades al focus original.

Davant aquest escenari, l’OMS va declarar diumenge una emergència internacional de salut pública, tot i mantenir que el risc global continua sent “baix”. Malgrat això, diversos països africans ja han reforçat controls fronterers i Ruanda ha optat per tancar completament els passos terrestres amb la RDC.

MSF intenta reforçar la resposta sobre el terreny amb l’arribada de més de 3.000 equips complets de protecció personal enviats des d’Uganda. Però les organitzacions humanitàries admeten que el material per si sol no serà suficient si el brot continua avançant en territoris marcats per la pobresa, el conflicte armat i les enormes dificultats logístiques.

L’èbola, detectat per primera vegada el 1976 precisament a la RDC, continua sent una de les malalties més letals del planeta. Es transmet per contacte directe amb fluids corporals i pot provocar hemorràgies internes severes, febre alta i fallada multiorgànica. En funció de la variant, la mortalitat pot arribar fins al 90 %.