Josep Borrell és extremadament actiu en el seu bloc personal que té al portal web del Servei Europeu d'Acció Exterior. I com a Alt Representant d'Assumptes Exteriors de la Unió Europea, aprofita cada mínim o gran conflicte internacional, per posar-hi cullerada. L'últim ha estat sobre la violència i la manca de llibertats que la ciutadania de Colòmbia està vivint per part dels cossos de seguretat del seu president conservador, Iván Duque.

Borrell, per un motiu o altre, sempre acaba pontificant i alliçonant en els seus escrits: "Les persones a Colòmbia, com a qualsevol altre lloc, tenen dret a una protesta pacífica. Aquest dret, juntament amb la llibertat de reunió pacífica, d'associació i llibertat d'expressió és essencial per a qualsevol democràcia, ha de ser respectat i protegit, no suprimit per la força".

En aquestes línies, novament confronta les seves idees amb les que l'han portat a defensar la repressió i la violència que es va viure amb el referèndum de l'1 d'Octubre a Catalunya. Un discurs que li recorden constantment alguns eurodiputats, recentment Toni Comín, però també d'altres no independentistes catalans. I quan no és per la llibertat catalana és pels seus actes en el seu càrrec actual. Des de ser menyspreat a Rússia, menystenir Kosovo però després reconèixer la seva independència o, darrerament, rebre la crítica d'una seixantena d'eurodiputats per haver-se reunit amb el govern veneçolà de Nicolás Maduro com a veu acreditada de la Unió Europea.

La tèbia crítica a Duque

Representar el càrrec de Borrell no és fàcil si la doctrina d'unes idees les aplica diferent depenent de les afinitats o ideologies polítiques que es tenen. En el cas colombià, Borrell avisa Duque: "Confio en l'acció de les institucions per investigar i portar a la justícia els responsables d'abusos o violacions dels drets humans". Però, a la vegada, també alliçona aquells que es manifesten sense cenyir-se de forma estricta al pacifisme: "La UE també rebutja i condemna l'ús de la violència per part de qui es barreja amb manifestants pacífics només per cometre actes de vandalisme. Les seves accions il·legals ofeguen la veu de la ciutadania, redueixen l’espai perquè la societat civil s’expressi i generen caos i desordre".

Cal recordar que el malestar de la ciutadania ve derivat per unes pràctiques repressives de rècord. Colòmbia ja suma, com a mínim, 24 morts, 87 desapareguts i milers de detinguts des de la setmana passada, quan van començar les manifestacions.

Per tot plegat, Borrell s'ofereix com a part de la solució: "Demano promoure diàlegs inclusius i per forjar consens sobre com tractar-los. Acollim amb satisfacció la crida del president Duque a un diàleg nacional". Amb poc més de 200 paraules, Borrell cau en la contradicció, en el 'sí però no' que li pugui evitar entrar en un conflicte directe amb aquest país i el seu president, però admet que tampoc nega la major: "L'ús excessiu de la força per reprimir aquestes protestes, l'escalada de la violència i qualsevol altre ús desproporcionat de la força per part de les forces de seguretat, han de cessar". 

Foto de portada: Josep Borrell en una sessió del consell de Defensa de la UE a Brussel·les.