El Departament de Defensa dels Estats Units fitxa el magnat tecnològic Elon Musk, propietari de la xarxa social X, de SpaceX i de Tesla, perquè contribueixi a dissenyar les armes i els sistemes militars del futur. El secretari de Defensa, Pete Hegseth, ha anunciat que l'administració de Donald Trump recupera Musk per a l'anomenat Projecte Meridian, un programa que reunirà funcionaris, acadèmics i empresaris per identificar les tecnologies i els possibles escenaris que podrien marcar les guerres en les quals es vegi embolicat el país en les pròximes dècades.
Al Pentàgon, Musk codirigirà el projecte armamentístic juntament amb el fundador de l'empresa armamentística Anduril, Palmer Luckey, i l'exlíder de la Cambra de Representants, Newt Gingrich. El grup estarà supervisat pel director de Tecnologia del Pentàgon, Emil Michael. Tindran un termini de 120 dies per presentar les seves primeres conclusions, centrades a identificar, desenvolupar i desplegar les armes i sistemes per a les pròximes generacions de les Forces Armades estatunidenques.
La iniciativa forma part d'un paquet de sis mesures anunciat per Pete Hegseth que inclou també la creació d'un nou comandament de quatre estrelles dedicat a la guerra autònoma i robòtica, que el Pentàgon desenvoluparà mitjançant l'anomenat Projecte Agincourt. El secretari de Defensa ha defensat la necessitat de combinar armament convencional d'alta tecnologia amb grans quantitats de sistemes autònoms i drons de menor cost. En aquest sentit, ha posat com a exemple les lliçons extretes de la guerra d'Ucraïna, on els drons s'han convertit en una eina central de combat.
A més de la iniciativa tecnològica, el secretari d'Estat ha anunciat plans per reduir fins a un 20 % el nombre de generals i almiralls, crear una nova oficina d'assumptes religiosos dins del Pentàgon, reforçar les cadenes de subministrament nacionals i convocar una competició nacional per construir una nova base militar als Estats Units. Hegseth ha presentat el pla durant un discurs sobre l'"Estat de la Força" a la base de Marines de Quantico, Virgínia.
Un retorn després de la seva sortida de l'Administració Trump i la seva baralla amb el president
Elon Musk torna a col·laborar així amb l'administració dels Estats Units, després de la seva sortida accidentada de l'Administració Trump el 2025 entre retrets amb el president. Musk va donar suport a Trump en campanya, també amb copioses contribucions econòmiques, i va ser un dels fitxatges estrella del dirigent republicà per al seu segon mandat presidencial. Una vegada de tornada a la Casa Blanca, el president va situar el magnat tecnològic com a "empleat especial del Govern" al capdavant de l'anomenat Departament d'Eficiència Governamental —o DOGE, per les seves sigles en anglès—, un organisme creat per reduir la despesa de l'Administració pública, reduir burocràcia, fer retallades de personal, modernitzar el funcionament i, en suma, eliminar tot el que Trump i Musk consideraven un malbaratament de recursos. Durant aquests mesos es van produir importants retallades i acomiadaments de desenes de milers d'empleats públics, en alguns casos amb pugnes als tribunals i jutges posant límit a les seves mesures.
No obstant això, al llarg de principis del 2025, Musk va anar perdent pes en l'Administració Trump i el president va afermar el poder de decisió dels secretaris com Marco Rubio, Peter Navarro o Scott Bessent, mentre que la seva visió de retallades radicals va xocar amb les pretensions de despesa en Defensa per part de la resta del govern. Així mateix, Tesla estava passant per un moment difícil, i els accionistes van pressionar Musk perquè tornés a centrar-se en la companyia. El maig de l'any passat, el magnat va deixar el govern americà, presentant-se com una decisió de mutu acord. No obstant això, mesos després, Musk va començar a criticar obertament l'administració Trump i tots dos van mantenir diverses discussions públiques. Recentment, Musk ha continuat aquest distanciament del trumpisme, que no de la dreta radical, i ha instat a crear opcions polítiques alternatives al Partit Republicà i el Partit Demòcrata.