Els militants del Reagrupament Nacional de Marine Le Pen que s’han reunit aquesta nit a París sabien a què venien: a veure com unes eleccions presidencials més, l’extrema dreta passava a la segona volta. Per això, tres hores abans que tanquessin els col·legis electorals, ja havien tret de les neveres les ampolles de champagne, que mantenien fresques amb glaçons. I no han esperat ni a les vuit del vespre per obrir-les. Tampoc no han esperat als sondejos per posar-se a entonar La Marsella a viva veu. El que ha passat després ha estat només la confirmació del que ja celebraven: 24% dels vots i classificació per la segona volta.

El mig miler de persones reunides, en un mar de banderes tricolors, s’han deixat les goles per cantar, a capella i en diverses ocasions, l’himne francès. I els seus dos únics càntics han estat ben clars i precisos, sense jocs florals: “Marine presidenta” i “guanyarem”. L’ambient era d’eufòria, encara que intentessin contenir-la. I els únics xiulets han estat per la conservadora Valérie Pécresse, quan ha demanat un cordó sanitari contra l’extrema dreta. L’expectació també era màxima: fins a 380 periodistes s’han acreditat, segons l’equip de campanya, bona part d’ells premsa internacional.

La realitat és que, davant d’un Emmanuel Macron desaparegut i mal assessorat, que ha protagonitzat una no campanya, Marine Le Pen ha sabut culminar la nova operació camaleònica. Ha centrat els seus missatges en el poder adquisitiu, en la pujada de preus, la gran preocupació dels francesos. I ha deixat amagat el seu programa real: reforma de la Constitució perquè els “francesos” tinguin “preferència” a l’hora d’accedir a llocs de feina o ajudes socials, suprimir el reagrupament familiar… I les receptes clàssiques de l’extrema dreta. Tot plegat, amb l’ajuda inestimable d’Eric Zemmour, que l’ha ajudat a blanquejar-se.

Ha fet bona campanya i així es pot veure, també, en les enquestes de cara a la segona volta. Ara fa cinc anys, Marine Le Pen va perdre per 32 punts davant Emmanuel Macron, per 34% contra 66%. Aquesta setmana s’han publicat enquestes que situen el president de la República en el 51% i la candidata de l’extrema dreta en el 49%. Dos punts percentuals a revertir en dues setmanes. Més n’ha pujat durant els últims dies.

En aquest context, l’eufòria no es podia amagar al quarter general de l’extrema dreta francesa aquesta nit. Fins al punt que alguns dels dirigents del Reagrupament Nacional fins i tot han participat de les especulacions sobre un hipotètica govern de la presidenta Marine Le Pen a partir del pròxim 24 d’abril, si aquest o aquest altre seria ministre. No s’ha colat cap nom, això sí. En qualsevol cas, han traslladat que és possible guanyar, si segueixen la mateixa estratègia que han seguit fins ara.

Marine Le Pen va per tots els vots, sense discriminar. “La meva ambició és agrupar els francesos al voltant d’un projecte nacional i popular”, ha assegurat la candidata en la seva declaració mitja hora després dels col·legis. És per això que ha interpel·lats tots els ciutadans que no han votat per Macron, “sigui quina sigui la seva sensibilitat, de dreta o d’esquerra, de qualsevol origen”. Un discurs que ha girat al voltant de la necessitat de “justícia social”, però també de frenar la immigració i reforçar la seguretat. Ha plantejat que França està "fins i tot en una tria de civilització".

Buscat o no, Marine Le Pen ha escollit per a la seva nit electoral una ubicació molt irònica. Per arribar des del centre de París fins al pavelló on s’ha celebrat cal agafar un bus, que et deixa al costat de l’estadi de Léo Lagrange. Qui era Léo Lagrange? Un dirigent socialista que va formar part del primer govern del Front Popular. Com a subsecretari d’Esport va participar de l’organització de les Olímpiades Populars de Barcelona el 1936. Acabaria morint el 1940, a la Segona Guerra Mundial, sota l’artilleria nazi.