La pèrdua de vots a les grans ciutats de Sud-àfrica ha portat al Congrés Nacional Africà (CNA) a obtenir en les eleccions municipals de dimecres 3 d'agost els pitjors resultats de la seva història. Amanacen de fer-lo perdre per primera vegada les alcaldies de Johannesburg, Pretòria i Port Elizabeth (ara anomenada oficialment Nelson Mandela Bay).

Malgrat haver estat el més votat, amb un 54,4%, el partit de Nelson Mandela ha baixat del 60% per primer cop des de la caiguda de l'apartheid el 1994, castigat pels electors urbans a causa de la mala gestió de l'economia i els serveis públics i la corrupció.

Amb prop del 100% dels vots escrutats a tot el país, l'oficialisme ha patit la seva pitjor derrota a la ciutat de Port Elizabeth, on l'opositora Aliança Democràtica (AD) s'ha imposat amb el 46,7% dels vots a un CNA que n'ha recollit el 40,92%.

A la capital, Pretòria, i a la ciutat més important del país, Johannesburg, el CNA ha perdut la seva folgada majoria absoluta i registra, a falta dels resultats definitius, un empat tècnic amb AD que no permetrà a cap dels dos governar en solitari.

L'esquerra, àrbitre

La clau d'aquestes tres ciutats la tindrà el partit populista d'esquerres Lluitadors per la Llibertat Econòmica (LLE), que ha obtingut entorn del 8% i que té com a bandera el seu rebuig al president del país i del CNA, Jacob Zuma, contra el qual sovint ha fet front comú amb l'AD.

Aquesta situació suposa, segons el parer de diversos observadors, el començament d'una "època de coalicions", malgrat l'aparent incompatibilitat de les agendes de partits tan diferents com la liberal AD, especialment popular entre la població blanca i coloured (mestissa), i el revolucionari LLE, que té els seus votants entre els negres més pobres.

Mentrestant, a Ciutat del Cap, l'opositora AD ha ampliat fins al 66% la majoria absoluta que ja tenia.

Contra Zuma

"Tot això és una bona notícia per a la democràcia sud-africana", afirma The Economist. Zuma, el president més impopular de sempre, ha estat perseguit per acusacions de corrupció i escàndols durant gairebé tot el seu mandat. El 57% dels sud-africans creuen que l'ANC ha "perdut la seva brúixola moral" i el 50% pensa que el país no va en bona direcció, segons aquesta enquesta d'Ipsos.

El declivi del CNA a les ciutats podria comprometre encara més la ja delicada posició de Zuma, sotjat pels escàndols dins del seu partit. Diverses figures de pes han demanat la seva renúncia a la Presidència abans que el 2019 finalitzi el seu segon i, per imperatiu constitucional, últim mandat.

"Els resultats poden precipitar les exigències de canvi en el lideratge en el partit", assegura a Efe l'analista polític Daryl Glaser, professor de la Universitat de Witwatersrand, que recorda que el CNA ha d'elegir al seu nou president el 2017.

Tot tes pot complicar força. És preocupant l'augment de la violència dins l'ANC. A la província rural de KwaZulu-Natal, la base territorial de Zuma, les disputes entre faccions sobre l'ordre dels candidats a les llistes van acabar en una dotzena de membres de l'ANC assassinats. Al juny, violentes protestes van esclatar a Tshwane (Pretòria) després que l'ANC anunciés el seu candidat a l'alcaldia.

Per a molts votants, la péssima prestació dels serveis públics bàsics era la qüestió decisiva d'aquesta elecció. Les protestes per la falta d'aigua i d'electricitat s'han disparat en els últims anys. A la província de Limpopo, grups de ciutadans furiosos van cremar dues dotzenes d'escoles a causa d'una baralla sobre els límits municipals. El dia de les eleccions, molts es van negar a emetre el seu vot i van organitzar partits de futbol per protestar.

Un rival fort

A més de reforçar un poder municipal gairebé limitat fins ara a Ciutat del Cap, l'AD espera que els bons resultats li serveixin per refermar-se com a alternativa nacional a un CNA al qual se li esgota el crèdit d'haver combatut a l'apartheid. 

L'argument d'AD és repetir que allà on governa ho fa bé, com a Ciutat del Cap i la seva província.

Encara que ha augmentat el seu nombre de vots en totes les eleccions, l'AD continua despertant desconfiança entre bona part de la població negra, que veu en la formació un baluard dels interessos de la minoria blanca.

Contra aquesta percepció lluita el primer líder nacional negre de l'AD, Mmusi Maimane (a la foto amb Helen Zille), de 36 anys, una de les figures més visibles d'aquesta campanya electoral, que ha rellevat la veterana Zille (65), una liberal blanca que encapçalava el partit des de maig de 2007.

Amb Maimane han brillat els candidats a alcaldes de Johannesburgo, Herman Mashaba (56), i Pretòria, Solly Msimanga (35), també negres, com Maimane.

Tant la jornada electoral com el recompte s'han desenvolupat en calma i ordre, i l'oficialisme no ha posat en dubte la legitimitat d'uns resultats clarament adversos als seus interessos.

"És una cosa molt positiva, sobretot quan la democràcia està en una situació difícil en llocs com Turquia, Veneçuela o Brasil," afirma Glaser, comparant el país austral amb altres països emergents.