L'oposició de centreesquerra ha recuperat el poder a Dinamarca, on el xenòfob Partit Popular, àrbitre de la política nacional les últimes dues dècades, ha patit una desfeta.
El centreesquerra, liderat pels socialdemòcrates, va obtenir a prop del 49% dels vots en les eleccions generals celebrades dimecres, davant el 41% del bloc governamental del primer ministre liberal, Lars Løkke Rasmussen, la qual cosa traduït en mandats reflectiria un clar triomf per 91 a 75 diputats, escrutats el 93% dels vots.
El fet que dos partits de dreta es trobin a prop de la barrera mínima del 2 % per entrar en el Parlament danès podria fer variar el repartiment i que l'oposició no aconsegueixi els 90 escons per a la majoria absoluta, que no correria tanmateix perill.
La socialdemòcrata Mette Frederiksen, que als seus 41 anys seria la primera ministra més jove en la història de Dinamarca, podria recórrer als ecologistes de L'Alternativa o a algun dels quatre diputats que corresponen als territoris autònoms de Grenlàndia i de les Illes Fèroe.
Ni sumant els quatre diputats aconseguits per Nova Dreta, amb un partit xenòfob sorgit fa tres anys i amb el qual Rasmussen en principi no vol pactar, ni els quatre que podrien obtenir els democristians si entren en el Parlament en tindria prou l'actual primer ministre per amenaçar la majoria del centreesquerra.
El primer ministre danès, Lars Loekke Rasmussen (c), del partit liberal, perdedor en les eleccions Foto: EFE
Els socialdemòcrates, força que tradicionalment ha dominat la política danesa, van guanyar els comicis amb alguna cosa més del 26 %, les mateixes xifres que el 2015, per davant del Partit Liberal, que va pujar quatre punts fins al 23,5 % i recupera la condició de segona força al país i la primera del bloc de dreta.
La desfeta del xenòfobo Partit Popular
La derrota de Rasmussen s'explica sobretot per l'ensorrament del Partit Popular Danès, suport extern de tots els governs liberal-conservadors des de 2001 i la formació que ha marcat la dura línia danesa en immigració imposada des d'aleshores.
El Partit Popular Danès, que havia patit un desfeta fa deu dies a les eleccions europees, va baixar del 21,1 el 8,8 %, el pitjor resultat des que el 1998 es va presentar per primera vegada a unes eleccions, castigat per no haver volgut entrar en el govern el 2015 i perquè les grans forces polítiques han assumit les seves posicions en immigració.
L'aparició en aquestes eleccions de dues noves forces a la dreta del Partit Popular Danès li ha restat també molts vots, encara que la més radical -Rumb Ferm, que vol prohibir l'islam i expulsar els immigrants no occidentals- es quedaria fora del Parlament, segons el resultat provisional.
"No ens mourem de la nostra política, independentment de quants vots aconseguim en unes eleccions", ha afirmat avui el líder del Partido Popular Danés, Kristian Thulesen Dahl.
Suports a la socialdemòcrata Frederiksen
Dos dels aliats de la guanyadora Mette Frederiksen, els partits Social Liberal i Socialista Popular van aconseguir el 8,5 i el 7,6 %, respectivament, amb una pujada conjunta de gairebé vuit punts, la qual cosa podria fer que augmentessin la seva pressió sobre els socialdemòcrates per estovar una mica la línia dura en immigració accentuada els últims anys.
Frederiksen va assegurar durant la campanya que volia governar en solitari pactant la política migratòria amb el bloc de dreta, com ha fet en l'anterior legislatura, i els temes econòmics i socials, amb els seus aliats de centreesquerra.