Egipte inicia aquest diumenge les eleccions per escollir el pròxim president, que se celebraran durant tres dies, fins al pròxim dimarts. L'actual cap d'Estat, Abdelfatah Al-Sisi, s'enfrontarà per primera vegada en l'última dècada a tres rivals, Farid Zahran, del Partit Socialdemòcrata Egipci (PSE), Hazem Omar, del Partit Popular Republicà (RPP) i Abdel Sanad Yamama, del partit nacionalista Wafd. Aquests, però, no tenen una gran popularitat, i es preveu que Al-Sisi obtingui amb facilitat una victòria que li permetrà iniciar el seu tercer mandat. Els resultats de les eleccions no es coneixeran fins al pròxim 18 de desembre, sis dies després que s'hagi acabat el procés electoral. En l'improbable cas que calgués anar a una segona volta, aquesta se celebraria els pròxims 8 i 10 de gener.
Les eleccions inicialment estaven previstes per a l'abril del 2024, però Al-Sisi va decidir avançar-les, un moviment que s'ha atribuït a una estratègia per mantenir el suport a les urnes abans d'aprovar un paquet de mesures d'austeritat davant la crisi econòmica que viu el país, amb una inflació del 39% i la pèrdua del 50% del valor de la moneda local. Els 60 milions d'egipcis convocats a les urnes també voten marcats pel context de la guerra entre Israel i Hamàs a la Franja de Gaza, territori fronterer amb Egipte a través del pas de Rafah, que ha servit per a l'entrada d'ajuda humanitària i l'evacuació de ferits i estrangers. La possibilitat d'un desplaçament massiu de la població palestina a Egipte, però, provoca una gran incertesa.
Al-Sisi, favorit indiscutible per continuar com a president
El president Abdelfatah al-Sisi es presenta en aquests nous comicis com l'únic garant de la seguretat i la supervivència d'Egipte, país que ha governat en l'última dècada després del cop d'estat perpetrat el 2013 contra el govern islamista dels Germans Musulmans. L'excap de la Intel·ligència Militar va abandonar l'exèrcit per presentar-se a les eleccions de 2014, i va guanyar amb un 97% dels vots, victòria que va revalidar quatre anys després en uns comicis durament criticats per l'oposició i les organitzacions de drets humans.
El 2017, Al-Sisi va assegurar que només presidiria Egipte durant dos mandats de quatre anys, segons estipulava la Constitució, de manera que hauria d'haver abandonat el càrrec el 2022. Tanmateix, el 2019 va impulsar una polèmica reforma exprés de la Carta Magna per estendre els mandats de quatre a sis anys i poder optar a una tercera reelecció per seguir al poder fins al 2030. La reforma constitucional, sumada a la inexistent oposició política fruit de la repressió contra els dissidents, que en molts casos han estat empresonats o s'han exiliat, aplana el camí d'Al-Sisi per continuar com a president.
Els tres opositors a Al-Sisi
Malgrat que les seves possibilitats són ínfimes, tres candidats es presenten com a rivals d'Al-Sisi a les eleccions. Hazem Omar, líder del liberal Partit Popular Republicà (RPP), de 59 anys és enginyer, empresari al sector turístic, i cap de la Comissió per a Assumptes Exteriors, Àrabs i Africans del Senat, un cos que assessora el Parlament, i en què va ser assignat com a membre pel mateix Al-Sisi el 2020. La seva formació política va ser creada el 2012 durant el govern dels Germans Musulmans, enderrocat un any més tard per Al Sisi, i ocupa 50 dels escons del legislatiu. Omar, que no ha criticat mai en públic la gestió del president, ha centrat el seu programa en la reforma econòmica, sanitària i educativa.
Farid Zahran, de 66 anys, lidera el Partit Socialdemòcrata Egipci (PSE), i és una figura coneguda de la societat civil a Egipte, ja que durant els anys 70 va ser un dels principals líders del moviment estudiantil de l'esquerra. També va tenir un paper destacat en les protestes populars que el 2011 van enderrocar l'expresident egipci Hosni Mubàrak després de tres dècades al poder, i en les manifestacions prèvies a l'enderrocament, dos anys més tard, del govern dels Germans Musulmans, del president islamista Mohammad Mursi, enderrocat per Al-Sisi en un cop d'Estat no sagnant.
El tercer opositor és Abdel Sanad Yamama, de 71 anys, líder de l'històric partit nacionalista Al Wafd. És professor universitari, cap del departament de Dret a la Universitat de Menufiya, al delta del Nil, i cap del Centre Internacional d'Arbitratge i Propietat Intel·lectual. És conegut per les seves polèmiques i contradictòries declaracions, ja que de vegades ha mostrat el seu suport a la reelecció d'Al-Sisi i, en altres ocasions, ha criticat que no disposa d'una "vareta màgica" per a la reforma econòmica que promet.