El líder xiïta iraquià Muqtada al-Sadr, polític molt important del país, ha anunciat aquest dilluns la seva "retirada definitiva" de la vida pública, en un moment molt delicat per l'Iraq, que travessa una profunda crisi. "Jo havia decidit no involucrar-me en qüestions polítiques. Per tant, anuncio ara la meva retirada definitiva", ha escrit a Twitter en un moment d'incertesa política total a l'Iraq, on hi ha una lluita entre els xiïtes per fer-se amb el càrrec del primer ministre. Les protestes han esclatat contra la "retirada" d'Al-Sadr, fins a arribar a ocupar les institucions polítiques com el Palau Presidencial de Bagdad. Aquests demanen que es dissolgui el Parlament i han exigit que es convoquin eleccions anticipades. Les autoritats iraquianes, que han decretat el toc de queda arreu del país, han contestat contundentment a les manifestacions i han carregat contra els seguidors d'Al-Sadr provocant 12 morts per trets i 270 ferits.

La font, que va demanar no ser identificada, va dir que les vuit morts i els 28 ferits es van produir per "trets i actes violents" en la Zona Verda, l'àrea fortificada de Bagdad que alberga els principals edificis governamentals com el Palau Presidencial i el de Govern, que els sadristas han assaltat. Davant el caos descontrolat, el president iraquià, Barham Saleh, s'ha reunit amb el primer ministre en funcions, Mustafá al-Kazemi, i amb els dirigents del Parlament i del Poder Judicial per a abordar la situació. A més, Al-Kazemi ha demanat a Al-Sadr que ordeni als seus seguidors que tornin a casa per a contenir la crisi. La missió de Nacions Unides al país ha qualificat l'actual escalada d'"extremadament perillosa" i ha instat els manifestants a "cooperar amb les forces i seguretat i evitar accions que puguin desembocar una cadena d'esdeveniments imparable", segons un comunicat.

Al-Sadr, el moviment del qual va sortir vencedor dels comicis d'octubre amb 73 dels 329 escons del Legislatiu, va afirmar que amb la seva activitat política "només volia reparar la deformació que, en la seva majoria, van causar les forces polítiques xiïtes, sent les majoritàries del país només volia acostar-les al poble perquè sentin el seu sofriment". El que distingeix a Al-Sadr d'altres partits i milícies xiïtes és la seva desvinculació de Teheran, que en els últims anys ha exercit cada vegada més influència a l'Iraq, però el clergue advoca per la sobirania del seu país, el patriotisme i la independència malgrat els seus vincles amb el veí. El sadrisme manté una divisió entre el clergat i els governants, i aquesta ha estat l'opció triada per Muqtada. Les coalicions polítiques apadrinades per ell, Al Ahrar en 2014 i Sairún en 2018, van aconseguir gran part dels escons del Legislatiu, donant així al clergue la possibilitat de triar el Govern de l'Iraq sense participar en ell directament.