Funcionaris dels Estats Units i Rússia haurien elaborat un pla per acabar la guerra a Ucraïna, i el president del país, Volodímir Zelenski, s'ha reunit aquest dijous amb responsables del Pentàgon a Kíiv per tractar la qüestió. Tot i que els detalls complets no s’han confirmat oficialment, els mitjans reporten que l’acord de 28 punts podria exigir a Ucraïna cedir la resta del Donbàs ocupat per Rússia, reduir a la meitat les seves forces armades i limitar o eliminar cert tipus d’armament, especialment míssils de llarg abast que podrien impactar territori rus. També es plantejaria reduir o aturar l’ajuda militar nord-americana i prohibir qualsevol desplegament futur de tropes occidentals. A més, l’acord inclouria mesures culturals com reconèixer el rus com a llengua oficial i donar estatus formal a l’Església Ortodoxa Russa, generant preocupacions sobre una possible russificació del país.
El pla preveu alguns compromisos de seguretat dels EUA i d’Europa per protegir Ucraïna davant futures agressions russes, tot i que els detalls no s’han especificat i existeixen dubtes sobre la seva efectivitat, recordant l’incompliment del Memoràndum de Budapest de 1994. Segons els informes, la proposta inclou demandes de Moscou que xocaran amb les línies vermelles ucraïneses i amb els aliats europeus de Kíiv, que volen participar activament en qualsevol negociació per garantir la seguretat del continent. Funcionaris nord-americans encara no han confirmat el contingut del pla, i declaracions com les del senador Marco Rubio assenyalen que assolir una pau durable requerirà “concessions difícils però necessàries” de totes dues parts.
Què diu Zelenski sobre el pla?
En un vídeo nocturn, Zelenski ha donat algunes pistes sobre el seu punt de vista respecte al possible acord. Segons ha explicat, “la part nord-americana ens ha presentat les seves propostes: els punts d’un pla per posar fi a la guerra, la seva visió”. Tot i això, ha subratllat que des del primer dia del conflicte Ucraïna manté una postura clara: cal aconseguir una pau real, que no pugui ser trencada per una tercera invasió, digna i que respecti la independència, la sobirania i la dignitat del poble ucraïnès. “Hem definit els nostres principis clau i hem acordat que els nostres equips treballaran sobre aquestes propostes”, ha destacat.
Zelenski també ha confirmat que està en contacte proper amb líders europeus amb influència als Estats Units, com Alexander Stubb, de Finlàndia, i Emmanuel Macron, de França, i que preveu parlar amb el president nord-americà, Donald Trump, en els pròxims dies. Aquestes converses mostren que, tot i la complexitat del pla, Ucraïna continua buscant alinear aliats internacionals abans de prendre qualsevol decisió definitiva.
El paper d'Europa
Mentrestant, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i el president del Consell Europeu, António Costa, han intervingut a Johannesburg abans de la cimera del G20, que comença aquest dissabte. Von der Leyen ha destacat que “Europa reforça la nostra creença fonamental que el comerç basat en normes és beneficiós i continuarem defensant la col·laboració, l’obertura i la competència justa”, com a missatge principal que porta a la reunió. Però, malgrat la cimera, les preguntes dels periodistes, naturalment, se centren en Ucraïna. Costa admet obertament que la UE no ha estat informada sobre el pla nord-americà, de manera que “no té sentit fer comentaris” al respecte. Per la seva banda, Ursula von der Leyen va més enllà, amb un to diplomàtic, recordant que la UE ha estat treballant amb Zelenski i la “Coalició dels Disposats” per aconseguir una “pau justa i duradora” per a Ucraïna. “Tal com vau esmentar, s’ha fet públic un pla de 28 punts. Discutirem la situació tant amb líders europeus com amb altres caps d’estat i de govern en el marge del G20”, assenyalava. També va assegurar que es posarà en contacte amb el president ucraïnès per parlar-ne directament i va reiterar el principi clau: “res sobre Ucraïna sense Ucraïna”.
Hongria, la nota dissonant
Per altra banda, el primer ministre hongarès, Viktor Orbán, ha donat suport a la proposta nord-americana, assegurant que la iniciativa de Trump “ha guanyat nou impuls” i aprofitant per repetir les seves crítiques de llarg recorregut a la política de la UE envers Ucraïna. Aliat proper de Trump, amb qui ha mantingut contactes dins i fora de la Casa Blanca, Orbán ha elogiat el pla del president nord-americà per a Ucraïna.
Segons va afirmar en un missatge a X, “el president americà és un inconformista persistent. Si hagués estat president aleshores, la guerra mai no hauria esclatat. És clar que quan es proposa alguna cosa, no la deixa anar, i sens dubte s’ha fixat com a objectiu posar fi a la guerra russo-ucraïnesa”. Orbán, que ha criticat reiteradament la UE i ha mantingut relacions amb Moscou durant el conflicte, ha contrastat la postura de Trump amb la dels líders europeus, acusant-los de “perdre el fil un cop més”.
En una entrevista radiofònica, Orbán també va destacar que les pròximes setmanes seran claus per a l’evolució de la controvertida proposta nord-americana per aturar la guerra, de gairebé quatre anys, a Ucraïna. “Aquest pla de pau inclou propostes sobre les quals els russos i els americans ja han mantingut discussions preliminars. Crec que ens trobem en un moment decisiu: les pròximes dues o tres setmanes seran crucials”, ha afirmat segons AFP.