El primer ministre irlandès, Leo Varadkar, ha confirmat aquest dimecres que presentarà la dimissió al capdavant del govern de coalició de Dublín i com a líder del democristià partit Fine Gael. La decisió l'ha pres després de reunir-se aquest dimecres amb el Consell de Ministres i dues setmanes després de la sorprenent derrota de la proposta de l'Executiu en dos referèndums encaminats a modernitzar el concepte de família i el paper de la dona a la societat. El dirigent conservador, de 45 anys, va agafar les regnes del govern el desembre del 2022, després de dos anys com a viceprimer ministre a l'Executiu de coalició amb els centristes del Fianna Fáil i el Partit Verd.

Dimissió per sorpresa

D'acord amb la cadena pública RTE, les tres formacions coalitzades no preveuen que la dimissió de Varadkar provoqui la convocatòria d'unes eleccions generals anticipades, previstes en principi per al 2025. El líder del Fine Gael, obertament gai i d'origen indi, va ser elegit diputat el 2007 i ja va ocupar el lloc de 'taoiseach' entre el 2017 i el 2020, si bé va reconèixer recentment que deixaria la política en complir els 50 anys. Tot i això, la decisió d'abandonar els dos càrrecs ha agafat per sorpresa gran part del seu grup parlamentari, segons apunten els experts.

Irlanda va votar 'no' a la modernització

Irlanda va votar en contra de modernitzar la constitució. Els resultats del referèndum celebrat fa dues setmanes sobre la modernització de la Constitució suposen un dur revés per als partits més progressistes i les seves propostes de canvi. Tant el govern en coalició com el principal partit de l'oposició, Sinn Féin, havien recolzat les propostes, que incloïen l'eliminació del llenguatge sexista i l'ampliació del concepte de família per incloure models no tradicionals. Malgrat els esforços del govern per promoure les esmenes constitucionals, l'electorat irlandès ha manifestat el seu rebuig a totes dues propostes en el referèndum.

Les propostes que s'han votat buscaven actualitzar la definició de família en la Constitució, reconeixent models no tradicionals, així com eliminar el llenguatge sexista que vincula el paper de la dona en la llar al benestar de l'Estat. Malgrat el suport polític inicial, la falta de suport entre l'electorat ha portat al fracàs d'aquestes reformes constitucionals.