La primera ministra de Letònia, Evika Siliņa, ha presentat la dimissió enmig d’una forta crisi política desencadenada per l’impacte en territori letó de drons ucraïnesos desviats, segons Kíiv, per interferències electròniques russes. L’incident ha tingut conseqüències immediates en l’estabilitat del govern i ha precipitat la ruptura de la coalició, en un moment especialment delicat, a només cinc mesos de les eleccions legislatives previstes per a l’octubre.

En un comunicat difós a les xarxes socials, Siliņa ha justificat la seva decisió com un acte de responsabilitat davant la situació del país. “Avui he pres una decisió difícil, però honesta: dimitir del càrrec de primera ministra”, ha afirmat. La dirigent ha insistit que la seva prioritat sempre ha estat “el benestar i la seguretat de la gent de Letònia” i ha remarcat que “els partits i les coalicions canvien, però Letònia roman”.

Una crisi agreujada

La crisi s’ha agreujat en les darreres setmanes per les tensions dins de la coalició de govern, formada per Nova Unitat —el partit de Siliņa—, la Unió de Verds i Pagesos (ZZS) i Progressistes. La sortida d’aquest últim soci ha fet perdre la majoria parlamentària a l’executiu i ha accelerat la seva caiguda. Tot apunta ara a l’inici d’un procés de consultes per formar un nou govern en un context d’incertesa política creixent.

Siliņa ha denunciat en el seu missatge que “l’enveja política i els interessos estrets dels partits han passat per davant de la responsabilitat”. També ha criticat la gestió interna de la crisi al voltant del Ministeri de Defensa, després de la dimissió del seu titular arran del mateix conflicte polític. Segons la ja ex-primera ministra, davant la necessitat de trobar una sortida estable, “els xerraires polítics van triar no una solució, sinó una crisi”.

Durant la seva intervenció, Siliņa ha defensat la seva acció de govern i ha remarcat l’esforç per mantenir l’estabilitat en un executiu format per forces molt diverses. “Vaig encapçalar aquest govern perquè la gent necessitava estabilitat. Vaig mantenir unides forces polítiques molt diferents perquè la meva tasca era garantir l’avenç del país”, ha explicat. I ha conclòs amb un missatge amb to personal: “Em retiro, però no em rendeixo. No me’n vaig.”

L’incident que ha acabat desencadenant la crisi política es va produir quan diversos drons, presumptament ucraïnesos, però desviats per interferències russes segons la versió de Kíiv, van impactar en territori letó. El fet va obrir un debat sobre la seguretat del país i la seva vulnerabilitat davant l’extensió del conflicte a Ucraïna.

Amb la dimissió de Siliņa, Letònia entra ara en una nova fase d’incertesa política a les portes d’unes eleccions decisives. El país haurà d’iniciar de manera imminent converses per intentar formar un nou executiu que garanteixi l’estabilitat institucional en un context marcat per la pressió geopolítica i la fragilitat parlamentària.