Científics de la Universitat de Haifa han reconstruït el contingut d'un dels dos últims manuscrits de la mar Morta sense desxifrar, que revela un calendari únic utilitzat pels essenis, una secta jueva que va viure al desert de Judea durant el període del Segon Temple.

El rotlle, que està escrit en llenguatge encriptat, consta de 60 fragments diminuts, alguns de menys d'un centímetre quadrat. Un investigador havia determinat prèviament que aquests fragments eren parts de sis pergamins diferents, la qual cosa feia que fos particularment difícil acoblar-los en l'ordre original.

La gran part dels 900 rotlles de la mar Morta van ser descoberts per beduïns a les dècades de 1940 i 1950 a les coves adjacents a l'antic assentament jueu conegut com a Qumran a prop de la mar Morta, on es creu que va viure la secta jueva ascètica dels essenis. La majoria dels rotlles van ser desxifrats posteriorment. La doctora Eshbal Ratzon i el professor Jonatan Ben-Dov, del Departament de Bíblia de la Universitat de Haifa, van descodificar i van reconstruir un dels dos últims rotlles, i hi van trobar un calendari de 364 dies emprat per la secta del desert de Judea.

El calendari també conté el nom que la secta va donar als dies especials que marquen la transició entre les quatre estacions: tkufà. Ara els investigadors estan treballant per desxifrar l'últim rotlle de la mar Morta.

"Es van trobar desenes de milers de fragments pertanyents a més de 900 pergamins a les coves de Qumran", explica Ratzon. "Aquesta és la troballa arqueològica més important que s'ha fet mai a Israel. Això és literatura del període del Segon Temple i això és estrany". Diu que van caldre dècades per ajuntar aquests fragments, desxifrar-los i després publicar-ne els continguts, i només dos van quedar sense desxifrar. Els rotlles estaven escrits en tres idiomes: la majoria en hebreu però també arameu i alguns en grec. El pergamí en el qual Ratzon va treballar amb Ben-Dov va ser escrit en hebreu codificat. "Molt pocs rotlles que s'havien desxifrat prèviament s'havien escrit en aquest llenguatge", afirma.

Segons Ratzon, el calendari de 364 dies, que ja era conegut pels investigadors, difereix de l'utilitzat per altres jueus en aquell moment. "La majoria dels jueus utilitzaven un calendari similar al que s'utilitza avui dia. La secta va utilitzar un calendari que es basa gairebé en un any solar, que comprèn 364 dies. Hi ha mesos amb 30 o 31 dies a cada temporada", explica.

"364 és divisible per 7, per la qual cosa cada data correspon a un dia específic de la setmana i cada dia festiu té una data fixa. Sabem que al Temple hi va haver disputes entre diverses sectes sobre què passaria si la Pasqua (Pésaj) cau en Shabat. Què reemplaça què, Shabat o la festivitat que cau en Shabat? Aquesta secta va resoldre el problema quan va decidir que no hi ha festivitat el Shabat. Aquest desplaçament detalla totes les dates en les quals cau el Shabat i tots els dies de la setmana en què cau la festivitat".

Ratzon diu que quan hi havia un Temple amb esdeveniments importants dins, com el summe sacerdot sacrificant a Iom Kipur, només es podia utilitzar un calendari. "Però aquest calendari va ser disputat i aquesta pot ser una de les raons per les quals aquesta secta va abandonar el Temple i se'n va anar al desert. Van tenir moltes disputes i aquesta va ser-ne, no van poder celebrar les festivitats junts".

Un altre descobriment en el pergamí ara desxifrat és la primera menció de tkufà, una paraula que els investigadors havien pensat que denotava el començament d'una temporada, però que no es va conservar a la literatura de l'època del Segon Temple. "Això ens mostra que els investigadors que van creure que el dia que celebra la transició entre les estacions es deia amb aquest nom tenien raó, i que aquesta paraula, tal com s'utilitza a la Mixnà, es va conservar des dels dies del Segon Temple i és un concepte inicial que va influir en l'Halacà (llei jueva religiosa)."