L'oposició demòcrata als EUA va presentar dilluns una ambiciosa llei per reformar les tàctiques de la policia que han acabat en violència contra les minories, però van topar amb l'escepticisme del president nord-americà, Donald Trump, que va insistir en el seu lema electoral de "llei i ordre".

La legislació, impulsada pels congressistes afroamericans del caucus negre del Congrés, pretén respondre a l'aclaparadora indignació popular que ha desencadenat l'homicidi de George Floyd en mans d'un policia blanc a Minneapolis (Minnesota) el maig, juntament amb altres exemples recents de racisme i violència policial.

"El món no hauria de ser testimoni mai més del que vam veure als carrers de Minneapolis: l'assassinat lent d'una persona per part d'un policia uniformat", va recalcar la presidenta del caucus negre, la demòcrata Karen Bass, en presentar el projecte en una roda de premsa amb una vintena de legisladors i líders del seu partit.

Vet a la tàctica que va matar George Floyd

Titulada "Llei de justícia en les tàctiques policials", la proposta vetaria que els agents agafin del coll per dificultar la respiració les persones que detinguin, una maniobra que va acabar amb la vida de Floyd i que molts departaments policials dels EUA ja han vetat, però que encara continua sense regular-se en part del país.

A més, la legislació prohibiria en alguns casos -els relacionats amb el narcotràfic en el terreny federal- l'ús d'ordres judicials per entrar a habitatges sense picar o trucar a la porta, una tàctica que van utilitzar els agents que van matar a trets el març l'afroamericana Breonna Taylor a Louisville (Kentucky).

El projecte de llei també facilitaria les demandes contra els agents que fereixin o matin injustament ciutadans, en establir que poden ser processats aquells casos en els quals els policies actuessin amb "negligència", en lloc d'amb "intencionalitat", com indica ara l'estatut criminal federal.

Així mateix, crearia una base de dades nacional per evitar que els policies expulsats per conducta negligent puguin incorporar-se sense problemes als departaments de seguretat d'altres localitats, i limitaria la transferència d'equips de categoria militar a les forces de seguretat estatals i locals.

Els demòcrates s'agenollen

Abans de la roda de premsa, la presidenta de la Cambra Baixa, la demòcrata Nancy Pelosi va encapçalar una cerimònia solemne en la qual una vintena de congressistes i senadors demòcrates es van agenollar durant 8 minuts i 46 segons, el temps que va estar Floyd amb el genoll d'un policia blanc sobre el coll.

El gest provava d'il·lustrar la solidaritat de l'oposició demòcrata amb les víctimes de brutalitat policial als EUA i amb els qui es manifesten diàriament als carrers de tot el país des de fa més d'una setmana per denunciar el racisme sistèmic en les forces de seguretat.

"El martiri de George Floyd ha generat un canvi al món", va assegurar Pelosi, que va prometre que s'assegurarà que la Cambra de Representants, controlada pels demòcrates, aprovi com més aviat millor el projecte.

Tanmateix, no serà fàcil convèncer el Senat, a mans republicanes, que faci el mateix; i el projecte necessitaria en darrer terme la firma de Trump, que no ha expressat cap simpatia per la idea de reformar les tàctiques policials.

Trump s'aferra al seu lema electoral

En tuits i declaracions a la premsa en la Casa Blanca, Trump va acusar els demòcrates de "voler treure fons i abandonar la nostra policia", malgrat que el projecte de llei no aborda el tema del finançament dels departaments policials.

"No traurem fons a la nostra policia. No desmantellarem la nostra policia", va recalcar Trump, que va repetir a Twitter el seu lema electoral de "llei i ordre".