A Myanmar, (l'antiga Birmània) fa mesos que milers de manifestants surten al carrer. Aquestes protestes anti-militars han derivat en la mort de més de 350 ciutadans i la detenció de moltíssims birmans i periodistes. De fet, recentment s’han inclús constatat casos de tortura policial a detinguts. La desobediència civil inclou marxes, cassolades, bloqueig de vehicles militars i construccions de barricades a les vies públiques, que han estat respostes per part dels militars amb gas lacrimògen i disparant indiscriminadament a la població. La violència és brutal i els resultats són devastadors.

El 13 de novembre de l’any passat hi va haver eleccions a Myanmar​, les quals van resultar en la victòria de Suu Kyi, que repetiria càrrec al capdavant del país com a consellera d’Estat. No obstant, l’1 de febrer d’enguany, el dia que els parlamentaris escollits poguessin ser investits, es va perpetrar un cop d’estat il·legal per part de Tatmadaw, l’exèrcit de Myanmar.

Els membres escollits democràticament al govern van ser expulsats del parlament i els militars van imposar el tall dels serveis de veu, text i internet a gairebé tot el país, declarant alhora l’estat d’emergència. Desenes de funcionaris governamentals foren detinguts i col·locats, alguns d’ells, en arrest domiciliari a Naypyitaw. La consellera d’Estat Suu Kyi i el president Win Mynt foren enduts i encara ara romanen en lloc desconegut. A més, la líder de Myanmar, fou acusada al cap de 15 dies de la seva detenció per part dels militars de diversos càrrecs, entre els quals la importació d’un dispositiu mòbil il·legal i l’incompliment de mesures de distanciament social imposades arrel de la pandèmia en un acte electoral, els dos pendents de judici i que podrien condemnar-la a fins a tres anys de presó.

Així doncs, seguint el cop d’estat, la nova junta va formalitzar la creació d’un Consell Administratiu Estatal prenent el control de les branques legislativa, judicial i executiva del govern, i va determinar que el poder recauria en el comandant militar Min Aung Hlaing, que seria president a partir de llavors. Rebutjant els resultats de les eleccions, l’exèrcit al·lega que la raó del cop d’estat és que els comicis foren fraudulents, cosa que no s’evidencia pels observadors internacionals.

Vídeo d'AlJazeera sobre Myanmar. 

Però aquest cop no surt del no-res, sinó que segueix a diversos llargs períodes d’imposició de govern militar. Myanmar, aquesta antiga colònia britànica, va independitzar-se el 1948, sent posteriorment presa mitjançant un cop d’estat per encarar 26 anys d’un govern a mans de l’exèrcit, després d’un molt breu temps de govern civil. Durant tot aquest temps de govern de junta militar, Suu Kyi va liderar l’oposició amb la Lliga Nacional per la Democràcia, amb l’objectiu d’establir una societat democràtica. Fou el 1990, després de de llargues protestes i l’arrest domiciliari de Suu Kyi, que es van permetre les eleccions que ella mateixa va guanyar, sota sorpresa de l’exèrcit.

Però tan imprevisible fou el resultat per als militars, que aquests van impedir la convocatòria de l’assemblea legislativa, per tal d’imposar 22 anys més de govern militar fins al 2011. A més, van seguir detenint membres de l’oposició i es van negar a alliberar Suu Kyi de l’arrest domiciliari. Des de llavors, es va iniciar una transició democràtica, que va derivar en unes eleccions el 2015, en les quals se la va reelegir, acabant amb 50 anys de govern militar.

Fou per la seva lluita per establir una democràcia a Myanmar en la que tots els grups ètnics poguessin conviure, que el 1991 se li va otorgar el Nobel de la Pau, seguint ella en arrest domiciliari. Però és com a mínim causa de controvèrsia i dubte que el govern que ha estat encapçalant tots aquests anys hagi estat el que, en principi, semblava pretendre al rebre el guardó. El país del sudest asiàtic té una població d’uns 54 milions de persones i cap a 135 grups ètnics, incloent els musulmans rohingya. Aquesta minoria ha sofert matances i persecucions massives sota el govern de Suu Kyi. Segons l’ONU, els rohingyas han sigut objecte de neteja ètnica per part de les autoritats del país des del 2017, convertint a molts d’ells en refugiats a Bangladesh. Són la minoria ètnica i religiosa més perseguida del planeta a dia d’avui, i no sembla que la seva situació hagi de millorar amb un govern sota comandament militar.

Sembla que la història sí que es repeteix, però, amb un altre cop d’estat després de 10 anys de govern suposadament democràtic. El nou dirigent militar Ming Aung Hlaing ha rebut condemnes internacionals també pels seus atacs a minories ètniques. Ell justifica aquest cop militar afirmant que l’exèrcit està al costat de la gent i que aspira a -segons ell- una democràcia real lliure i justa, quan acabi l’estat d’emergència. El fet és que l’exèrcit vol recuperar el seu poder de forma absoluta.

Els ciutadans demanen des de l’1 de febrer l’alliberament dels seus dirigents polítics i la restauració de la democràcia. Les protestes se sumen a la crisi econòmica que Myanmar ja pateix, amb un preu del menjar i del combustible que no deixa d’augmentar des del cop d’estat.

Diversos països han condemnat la presa de poder militar i, de fet, Estats Units i Regne Unit han respost amb sancions. La Unió Europea també n’ha imposat a dues empreses controlades per l’exèrcit i a deu dels individus que “han pres decisions que han resultat en violacions dels drets humans”. Un dels càstigs que realment té força és el del gegant de l’acer coreà POSCO, que ha decidit acabar amb l’empresa que comparteix amb la companyia militar Myanmar Economic Holdings Limited, cosa que pot provocar una pressió important per a altres empreses a tallar relacions amb la mateixa empresa, de gran importància al país. També ho condemnen les Nacions Unides, però ara per ara no sembla que estiguin prenent acció per intervenir en el conflicte.
 

 

Imatge principal: desplegament militar. Foto: EFE