En vigílies de celebrar el seu 90è aniversari, el dalai-lama ha afirmat aquest dissabte que espera viure més de 130 anys, en una cerimònia d’Oració per la Llarga Vida (Tenshug) al Temple Principal Tibetà de Dharamshala, a l’Índia, on té la seva residència l’Administració Central Tibetana a l’exili. Davant de centenars de seguidors i representants religiosos, el líder espiritual ha assegurat que, fins ara, creu haver “servit força bé al Buda Dharma i al poble tibetà”, i que confia a poder continuar-ho fent durant dècades: “Espero viure 30 o 40 anys més, fins i tot més enllà dels 130”, ha proclamat. L’acte, carregat de simbolisme i espiritualitat, ha estat recollit pel portal de notícies tibetanes Phayul, que destaca també unes altres paraules del lama: “Avui tenim aquí déus, representants de déus i éssers humans reunits sota les condicions que afavoreixen la meva llarga vida i ofereixen les seves sinceres oracions.”
Durant la cerimònia, el dalai-lama també ha fet memòria d’alguns moments clau de la seva vida, com la seva trobada amb Mao Zedong, el líder de la Revolució Xinesa, que va arribar a qualificar la religió com un “verí”. També ha recordat la seva reunió amb el primer ministre indi Jawaharlal Nehru, amb qui va mantenir profundes discrepàncies ideològiques. Tot i això, el líder espiritual ha remarcat que continua sentint “compassió per tots ells”. “La gent té diferents disposicions mentals i interessos i hem de buscar formes d’aconseguir la felicitat i reduir el patiment”, ha afirmat el líder espiritual, tot afegint que aquest objectiu es pot assolir tant a través de la religió com per altres vies.
En un moment especialment emotiu de la cerimònia, el dalai-lama ha fet referència al karma col·lectiu del poble tibetà i a la seva inalterable devoció cap a Avalokiteshvara, el Buda de la Compassió. Malgrat viure a l’exili des de fa dècades, ha subratllat que “estem separats de la nostra terra, però molt endins del meu cor mai he vacil·lat en la meva fe”. L’acte ha comptat amb la presència de diversos membres del govern tibetà a l’exili, així com de representants polítics de l’Índia, entre els quals destacaven el ministre de Tecnologia de l’estat d’Arunachal Pradesh, Pema Jandu; el ministre federal d’Afers Parlamentaris, Kiren Rijiju, i el diputat Tapir Gao.
Successió a debat
El debat sobre la successió del dalai-lama ha tornat a guanyar força després que el líder espiritual tibetà confirmés la setmana passada que hi haurà un successor després de la seva mort, descartant així l’opció que la institució posés punt final amb ell. L’elecció del nou dalai-lama, una figura clau dins del budisme tibetà amb sis segles d’història, ha estat tradicionalment basada en un complex ritual que inclou la identificació de senyals espirituals. Tot i que ha insinuat que la seva reencarnació podria aparèixer a l’Índia, aquest procés ha esdevingut motiu de tensió amb la Xina, que aspira a controlar la designació del futur líder espiritual. El dalai-lama viu exiliat a l’Índia des del 1959, després de fugir del Tibet arran d’un aixecament fallit contra el domini xinès. Pequín, que no reconeix el govern tibetà a l’exili, l’acusa de separatisme, un extrem que ell rebutja en defensa de l’autonomia cultural i religiosa de la regió.