El budisme tibetà es troba en moment crucial que pot marcar el futur del budisme tibetà, que té més de 1.200 anys d’història, i l'existència de la institució del dalai-lama, el seu líder espiritual, que es remunta a mitjans del segle XV. Els més alts representants de les diferents escoles del budisme tibetà inicien aquest dimecres en Dharamshala (Índia) una conferència de tres dies convocada pel dalai-lama per a abordar el futur de la seva successió, en vespres del seu 90è aniversari, que celebrarà aquest diumenge. Aquest conclave a Dharamshala, ciutat on viu el dalai-lama en el seu exili, es considera històric, ja que és el primer que se celebra en sis anys, amb la presència de més d’un centenar de líders budistes tibetans, i on està previst que es discuteixi el futur de la institució i fixar un full de ruta clar per la successió, en un context d’incertesa i preocupació per la supervivència de la identitat cultural i religiosa tibetana. Aquesta conjuntura està marcada per l'avançada edat del dalai-lama, l'absència d'un procediment formalitzat per a la seva successió i la creixent pressió de la Xina per a controlar el procés de reencarnació del líder espiritual.

El dalai-lama assegura la continuïtat

La comunitat tibetana i els practicants del budisme tibetà estan definint els mecanismes per a preservar el seu llinatge espiritual i protegir-lo d'ingerències externes, assegurant així la seva continuïtat en un context de grans desafiaments històrics. Els participants en el conclave són els “lames”  o "mestres", molts d'ells "Rinpoches", considerades reencarnacions d'erudits del passat. Com a caps de les principals escoles i monestirs, conformen el cos espiritual responsable d'executar el procés de reencarnació. El dalai-lama abordarà la seva eventual successió com a líder espiritual dels tibetans amb els lames, però aquest dimecres ha afirmat, en una declaració escrita que ha difós la seva oficina, que tindrà un successor després de la seva mort. "Afirmo que la institució del dalai-lama continuarà", ha assenyalat en el comunicat publicat, abans de recordar que ja el setembre de 2011 va afirmar que "les persones implicades han de decidir si les reencarnacions del dalai-Lama han de continuar en el futur". "També vaig dir: 'Quan tingui uns 90 anys consultaré amb els grans lames de les tradicions del budisme tibetà, el públic tibetà i altres persones implicades que segueixen el budisme tibetà per a tornar a avaluar si la institució del dalai-Lama ha de continuar o no", ha ressaltat, abans d'indicar que "durant els últims catorze anys" ha rebut cartes demanant que "la institució del dalai-lama continuï". Després de confirmar que la institució continuarà després de la seva mort i que el seu successor serà reconegut únicament per la seva oficina en l'exili, seguint els procediments tradicionals i excloent qualsevol ingerència externa, especialment de la Xina, ha posat l'accent que únicament la seva oficina "té l'autoritat de reconèixer a la futura reencarnació. Ningú més té autoritat per a interferir en aquest assumpte".

La Xina vol interferir en la successió

Els budistes tibetans creuen que els monjos il·luminats reneixen per a continuar el seu llegat espiritual. El 14è dalai-lama complirà 90 anys aquest diumenge, i s'espera que aprofiti l'ocasió per a compartir pistes sobre on podria trobar-se el seu successor, sigui nen o nena, després de la seva mort. Pequín, que considera al dalai-lama un separatista des de la seva fugida del Tibet en 1959, ha declarat públicament la seva intenció de designar al seu propi successor, la qual cosa amenaça la legitimitat i autonomia espiritual del budisme tibetà. El dalai-lama ha respost que la seva reencarnació naixerà fora de la Xina i ha instat els seus seguidors a rebutjar qualsevol candidat triat pel Govern xinès.

Conclave de lames pel 90 aniversari del dalai lama (EFE)
Conclave de lames pel 90 aniversari del dalai lama (EFE)

La pugna entre el govern xinès i el budisme tibetà està marcant aquest moment històric que pot marcar el futur de la tradició budista tibetana. El Tibet segueix sota una pressió constant per part de la Xina, que utilitza el budisme com a eina de control i influència, la qual cosa afegeix una dimensió geopolítica al desafiament de la continuïtat del budisme tibetà. El govern xinès insisteix que només ell té dret a triar al pròxim dalai-lama, la qual cosa genera un enfrontament directe amb la tradició tibetana i amenaça la legitimitat del procés de reencarnació. La Xina ha implementat regulacions per a controlar el reconeixement de les reencarnacions i utilitza el budisme com a eina política, el que posa en perill l'autonomia espiritual i cultural del Tibet.

Una tradició de segles

Les arrels del budisme tibetà es remunten als segles VII-VIII, quan  el budisme va començar a establir-se al Tibet, fusionant-se amb tradicions locals com el Bön. Les primeres escoles budistes tibetanes, com la Nyingma (segle VIII), Kagyu (segle IX) i Sakya (segle XI), són anteriors a la fundació de l'escola Gelug, a la qual pertany el dalai-lama. La institució del dalai-lama existeix des de mitjan segle XV. El primer Dalai-lama reconegut ser Gendun Drup (1391-1474), líder de l'escola Gelug del budisme tibetà. No obstant això, el títol "dalai-lama" va començar a utilitzar-se formalment amb el tercer líder d'aquesta línia, Sonam Gyatso (1543-1588), qui va rebre el títol del líder mongol Altan Khan al voltant de 1571. Des de llavors, la institució ha continuat fins a l'actual 14è dalai-lama, Tenzin Gyatso.

Símbol de la lluita de l'autonomia tibetana

El 10 de març de 1959, va esclatar una rebel·lió en Lhasa contra el domini xinès. El dalai-lama va fugir del Tibet i es va exiliar a l'Índia i des de llavors és símbol de la lluita per l'autonomia tibetana. En 1960 el dalai-lama va fundar un govern en Dharamsala (índia), el que va enfurir a Pequín. Aquest govern continua sent considerat il·legítim per la Xina. Anys després, en 1989, el dalai-lama va rebre el Premi Nobel de la Pau. La Xina ho va condemnar, acusant-lo de promoure el separatisme amb una disfressa de pacifista. En 2009, en Lhasa, coincidint amb els Jocs Olímpics de Pequín, la Xina va acusar el dalai-lama d'instigar disturbis al país. El líder espiritual va negar qualsevol implicació i va demanar no usar la violència. Tot i que en 2011 el Dalai-lama va transferir la seva autoritat política a un govern en l'exili democràticament triat, continua sent una figura central per als tibetans a tot el món.

Un any de celebracions

El conclave coincideix amb la inauguració d'un any de celebracions pel 90è aniversari del dalai-lama, sota el lema “Any de la Compassió”, amb cerimònies, programes culturals i tributs internacionals que subratllen el seu llegat. Aquest període serà crucial per a definir el rumb del Tibet i la continuïtat del seu lideratge espiritual. Dilluns passat es va celebrar una massiva cerimònia d’ofrena a la seva llarga vida en el temple principal de McLeod Ganj, en el nord de l'Índia. Entre els assistents es trobava l'actor estatunidenc Richard Gere, un conegut activista per la causa tibetana, qui portant un mocador blanc (khata), va fer una profunda reverència davant el líder espiritual i va intercanviar unes breus paraules amb ell.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!