Vladímir Putin, el president rus, s'ha imposat a Rússia amb el 88% dels vots, malgrat que l'escrutini encara no ha acabat. Els tres candidats rivals, els tres candidats que la Comissió Electoral Central (CEC) de Rússia va aprovar: Leonid Slutski del Partit Liberal Democràtic, Vladislav Davankov del Partit Gent Nova i Nikolai Kharitónov del Partit Comunista, ja han acceptat la derrota i reconegut la victòria de Putin.
La reacció de la comunitat internacional, però, no s'ha fet esperar. El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha dit que Putin estava "imitant" una elecció més, afegint que el líder rus no s'aturaria per a governar per sempre i que la seva elecció no té legitimitat. En aquesta mateixa línia, el Regne Unit, Polònia, Alemanya i els Estats Units han criticat el procés electoral per considerar-lo ni lliure ni just. El ministre d'Exteriors britànic, David Cameron, ha dit que les eleccions s'havien celebrat il·legalment en territori ucraïnès i oferien una "falta d'opcions per als votants i cap seguiment independent". El ministeri d'Exteriors polonès ha destacat que la votació s'ha dut a terme en un context de repressió. El ministre d'Exteriors alemany ha descrit el procés com una pseudoelecció. I, finalment, la Casa Blanca, ha destacat que les eleccions "òbviament no han estat lliures ni justes".
Més del 74% de participació
La participació a escala nacional ha estat del 74,22% a les 6 de la tarda, quan han tancat les urnes, superant el 67,5% que es va registrar el 2018. Les enquestes a peu d'urna ja mostraven una victòria històrica de Vladímir Putin, malgrat que ja se sabia que només hi havia un resultat possible. Així, les enquestes destacaven que Putin, de 71 anys, hauria guanyat les eleccions amb gairebé el 88% dels vots i superarà a Joseph Stalin per a convertir-se en el líder amb més anys al servei de Rússia. Putin es va presentar per al mandat de sis anys contra tres candidats de partits que no han criticat el seu govern ni tampoc la invasió d'Ucraïna.
Si el resultat es manté, Putin haurà aconseguit un suport històric. En les eleccions presidencials del 2018, el suport a Putin va ser del 76,69%, mentre que el 2012 va obtenir 63,60%, un percentatge més baix. El 2000, Putin només va aconseguir el 52,94% dels suports, però el 2004, ja va pujar de nou fins al 71,31%. El segon candidat més votat, segons les primeres dades, ha estat comunista Kharitónov amb el 4% dels vots, seguit pel representant del partit Gent Nova, Vladislav Davankov, amb 3,86%. L'últim aspirant és l'ultranacionalista Leonid Slutski, que suma el 3% de les paperetes. Els analistes ja deien, abans de les eleccions, que l'oposició no trauria més del 10%.
Imatge principal: un membre del comitè electoral mòbil viatja en un tramvia amb urnes mòbils durant les eleccions presidencials a Moscou, Rússia / Efe