Bolívia celebra aquest diumenge les eleccions generals de les quals sortiran elegits el president i vicepresident del país pel període 2025-2030, així com els 130 membres de la Cambra de Diputats i 36 senadors. Estan cridats a votar 9,5 milions de bolivians en uns comicis on Bolivia es juga el seu futur i en els que per primer cop en els darrers 20 anys, la dreta té opcions reals de sortir guanyadora. Els grans favorits segons les enquestes són l’empresari opositor Samuel Doria Medina, de l’Aliança Unidad, que lidera els sondejos des de juny, seguit molt a prop pel també opositor i expresident Jorge Tuto Quiroga (2001-2002), de l’Aliança Libre. En el cas que no hi hagi un clar guanyador, tal com es preveu, es realitzarà una segona volta electoral el 19 d’octubre de 2025. Les eleccions, però, estan marcades per l’ombra allargada de l’expresident Evo Morales, que està inhabilitat per a postular-se, i ha fet una crida als seus seguidors a boicotejar les eleccions a través del vot nul i fins i tot instant-los a boicotejar les votacions a través de la destrucció d'urnes i paperetes de votació.
“El vot nul guanyarà”
Morales, socialista, exactivista i dirigent sindical, es va convertir en una figura destacada com el primer president indígena de Bolívia. Des del seu primer mandat en 2006, va reconfigurar el panorama polític donant veu als bolivians marginats i destinant recursos a programes socials i projectes públics. "El vot nul guanyarà. No sé si això ha passat alguna vegada en el món. Si això passa aquí serà una sorpresa", assegura en declaracions a laSexta l’expresident bolivià, que està fent campanya pel vot nul, alguna cosa que faria que ell mateix es reconegués com a guanyador si és que al final això succeeix: "Hi ha un buit en la Constitució, què passa si el vot nul gana amb el 10% de diferència? Llavors no hi ha segona volta. Hi ha un empantanament total", assegura des del seu refugi en mig de la selva del tròpic de la Cochamba.
Amagat a la selva
Des que el seu cotxe va ser tirotejat fa un any, Morales es troba amagat en un poble anomenat Lauca Eñe, escortat per un petit però lleial exèrcit de devots pagesos que fan guàrdia per protegir-lo dia i nit que s’autodenominen Estat Major del Poble. Fins allà ha anat RTVE per entrevistar l’expresident, qui assegura que el poble li ha demanat tornar: “Evo va salvar a Bolívia i ara Evo ha de salvar Bolívia per segona vegada”. Però Morales no pot optar a un tercer mandat perquè la constitució del país no ho permet, i a més, es troba en cerca i captura per la justícia per no presentar-se a declarar en un suposat cas d’abús d’una menor, ja que se l’acusa d’haver deixat embarassada una nena de 15 anys quan era president. "Si no hi ha víctima, no hi ha delicte", diu Evo Morales, que no nega les acusacions, però s'agafa al fet que no s’ha presentat cap denúncia formal i, segons el procés judicial a Bolívia, el delicte d’estupre (relació sexual amb un menor d’edat) només pot avançar en cas que existeixi aquesta denúncia.
Un país enfonsat econòmicament
La campanya de boicot de Morales, que molts mitjans han batejat com una “campanya fantasma”, es produeix en mig d’un context electoral de forta disputa política entre l’expresident i l’actual govern, i també de la greu crisi econòmica sense precedents que travessa el país, amb una inflació interanual altíssima, del 25%, i la pèrdua de valor de la seva moneda, a més d’escassetat de combustibles i productes bàsics, i un elevat índex de pobresa que ha enfonsat al president actual Luis Arce, que ni tan sols es presenta a les eleccions. Arce, del Moviment al Socialisme (MAS), partit liderat anteriorment per Evo Morales, ha deixat a l’esquerra a la vora del precipici després de dues dècades de domini polític. Les disputes entre Arce i Morals des de finals de 2021 per diferències en l'administració de l'Estat, el control del partit i la candidatura presidencial van acabar per escindir a l'oficialisme de MAS, que per primera vegada en 30 anys acudirà fraccionat a les urnes.
Una esquerra fragmentada
Després que Arce va renunciar a la reelecció, el MAS es va decantar pel seu exministre de Govern (Interior) Eduardo del Castillo com a candidat. Mentre que Morales, donat que no pot ser candidat per la disposició constitucional, encoratja el vot nul al costat dels seus seguidors que van tractar de forçar la seva candidatura amb protestes. A això se suma la decisió del president del Senat, l'oficialista Andrónico Rodríguez, l'"hereu" sindical i polític de Morales, de postular pel seu compte amb el partit l'Aliança Popular. Les esquerres situen Rodríguez en quart o cinquè lloc, però per sota del 3% necessari perquè el MAS conservi la seva personalitat jurídica. Així, el risc de desaparèixer amenaça MAS, la que ha estat la principal força política a Bolivia, com ha alertat Álex Contreras, qui va ser portaveu presidencial d’Evo Morales entre el 2006 i el 2019, i que ara està allunyat de l’expresident. "El MAS, en totes les seves faccions, està a portes de culminar un cicle polític, de perdre el poder, i de retrocedir simbòlicament en tot el que significa 30 anys en l'organització dels sectors socials", explica Contreras a l’agència EFE.
El partit oficialista ha participat en cinc eleccions generals: la primera en 2002, quan va quedar en segon lloc amb el 20,9% dels vots, i les següents en 2005 (53,7%), 2009 (64,2%) i 2014 (61,3%), en totes amb Evo Morales com a candidat presidencial. En 2020 va guanyar l'actual president, Luis Arce, amb el 55,1%. Les eleccions de 2019 van ser anul·lades i, posteriorment, Morals va renunciar a la Presidència, denunciant un "cop d'estat" en contra seva, enmig d'acusacions de frau a favor seu per a accedir a un quart mandat consecutiu, la qual cosa va deslligar una crisi política i social aquest any. En el MAS convergeixen sindicats i organitzacions pageses i indígenes i els seus dirigents sostenen que, més que un partit, és un "instrument polític" perquè els sectors populars accedeixin a instàncies estatals de decisió. Ara, es troba sota l'amenaça de perdre la seva personalitat jurídica si no supera el 3% dels vots.