L'exèrcit del Níger ha anunciat aquest dimecres haver enderrocat el president legítim del país, Mohammad Bazoum, després de la "degradació contínua de la situació de seguretat i la mala gestió econòmica i social" i ha decretat el tancament de les fronteres. Així doncs, la inestabilitat s'apodera d'un Estat africà en una zona delicada de la regió com recorda The Guardian. El Níger, una antiga colònia francesa on el país encara té influència, ha estat els darrers anys un aliat de potències occidentals a una zona marcada per cops d'Estats, convulsió política i l'amenaça jihadista, segons recorda el diari britànic. Ara és el mateix país que sucumbeix a un cop d'estat.

En tres comunicats llegits a la televisió nigerina, els representants dels colpistes, organitzats en una plataforma autodenominada Consell Nacional per a la Salvaguarda de la Pàtria (CLSP), reafirmen el seu "respecte a tots els compromisos signats pel Níger". Els militars indiquen als comunicats que "totes les institucions de la Setena República estan suspeses" i que "les forces de defensa i de seguretat manegen la situació". 

Institucions suspeses, fronteres tancades i un seguit de peticions i compromisos. "Es demana a tots els socis exteriors que no s'immisceixin", afegeixen per decretar el tancament de les fronteres terrestres i aèries "fins a l'estabilització de la situació". Els colpistes es comprometen a més davant de la comunitat nacional i internacional a respectar la "integritat física i moral de les autoritats enderrocades d'acord amb els principis dels drets humans". 

Hores confuses al Níger

Tot plegat va començar hores abans que els militars donessin el seu missatge triomfal a la televisió. Les hores que van precedir aquest missatge van estar marcades per la confusió. L'intent es va iniciar amb el tancament dels accessos del Palau Presidencial amb el president dins i el posterior anunci per la per Twitter de què elements de la Guàrdia Presidencial estaven executant una acció "antirrepublicana". Els partits que conformen el govern del Níger van demanar als colpistes que van prendre el Palau Presidencial que deposessin les armes i al poble nigerí que es mobilitzés de forma massiva per defensar la democràcia. Tanmateix, a hores d'ara, sembla que aquesta crida no ha calat suficient, però caldrà veure com evolucionen les pròximes hores. 

Hi va haver precedents fa un parell d'anys. El 31 de març del 2021, les autoritats nigerines van avortar una temptativa de cop militar contra Bazoum dos dies abans de la seva investidura, que es va limitar a una sèrie de tirotejos a prop del Palau Presidencial a la capital del país.  

Preocupació internacional

Les primeres reaccions internacionals als fets s'han començat a veure. El Níger s'havia convertit en un gran aliat per les potències occidentals en la lluita contra el jihadisme a la zona del Sahel.  El secretari general de l'ONU, António Guterres, va parlar aquest dimecres amb el president enderrocat i li va traslladar el suport i la solidaritat davant la violació de la legitimitat constitucional al seu país que va ser condemnada per diversos països i blocs regionals.

La Unió Europea (UE) ha condemnat els fets i també ha demanat l'alliberament del president. "La UE condemna qualsevol intent de desestabilitzar la democràcia i amenaçar l'estabilitat del Níger", va dir l'alt representant de la UE per a Assumptes Exteriors, Josep Borrell.