Contundent avís del Tribunal de la Haia als Estats que incompleixen els deures climàtics. En una opinió consultiva emesa aquest dimecres a petició de l'Assemblea General de l'ONU —impulsada per països del Pacífic i del Sud Global—, la Cort Internacional de Justícia (CIJ) ha conclòs que els tractats climàtics estableixen "obligacions vinculants" per "adoptar mesures" contra la crisi climàtica i "garantir el gaudi efectiu dels drets humans". En cas de no complir aquestes obligacions, el tribunal ha advertit que estaríem davant d'un "acte il·lícit" que podria donar lloc a una "reparació".
La CIJ ha considerat que la crisi climàtica és "inequívocament causat per les activitats humanes" i presenta "una amenaça urgent i existencial", amb efectes "greus i de gran abast". En aquesta línia, ha recordat que el sistema climàtic és "una part integral i vital del medi ambient i ha de protegir-se per a les generacions presents i futures". "Un medi ambient net, saludable i sostenible és una condició prèvia per al gaudi de molts drets humans, com el dret a la vida, el dret a la salut i el dret a un nivell de vida adient, incloent-hi l'accés a l'aigua, a l'alimentació i a l'habitatge", ha assenyalat el màxim tribunal de les Nacions Unides, amb seu a la Haia (Països Baixos).
Les obligacions dels tractats
A partir d'aquí, ha incidit en la qüestió que "els Estats tenen obligacions, en virtut del dret internacional dels drets humans, de respectar i garantir el gaudi efectiu dels drets humans mitjançant l'adopció de les mesures necessàries per protegir el sistema climàtic i altres parts del medi ambient". La CIJ també ha alertat que els efectes adversos de la crisi climàtica "soscaven el gaudi efectiu dels drets humans, especialment d'aquelles persones en situació de vulnerabilitat".
L'opinió consultiva ha estat emesa per unanimitat i reforça la base jurídica perquè les nacions siguin responsabilitzades per la seva inacció davant de la crisi climàtica. Aleshores, el tribunal ha indicat que tractats com la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC), el Protocol de Kyoto i l'Acord de París imposen als estats deures específics, que inclouen reduir emissions, cooperar entre ells i adoptar mesures d'adaptació i transferència tecnològica en bona fe. "Els tractats sobre canvi climàtic estableixen obligacions vinculants per als Estats part, destinades a garantir la protecció del sistema climàtic i altres parts del medi ambient davant de les emissions de gasos d'efecte hivernacle d'origen antropogènic", ha determinat.
Reparació dels Estats afectats
És important remarcar que l'incompliment d'aquestes obligacions pot constituir "un acte internacionalment il·lícit" i, per tant, podria comportar responsabilitats legals com la finalització dels danys, garanties de no repetició i reparacions als Estats afectats. Unes reparacions que poden ser en forma de "restitució, compensació i satisfacció", si existeix un "vincle casual" directe. Però la responsabilitat d'Estats individuals requereix una avaluació "que ha de fer-se cas per cas".
La CIJ ha emès l'opinió més de dos anys després d'una campanya liderada per Vanuato, un petit Estat insular del Pacífic que va alertar sobre les amenaces existencials de l'escalfament global. Ara, el seu ministre d'Adaptació al Canvi Climàtic, Ralph Regenvanu, ha assenyalat que l'opinió unànime dels jutges "reflecteix la urgència del tema i el consens global que cal actuar amb decisió". "Confirma el que les nacions vulnerables fa molt de temps que diem: els Estats tenen obligacions legals davant del canvi climàtic", ha afegit, abans d'anunciar que portarà les conclusions del tribunal a l'Assemblea General de l'ONU i buscarà "una resolució que doni suport a la seva implementació" i que "impulsi els canvis estructurals necessaris".
L'opinió consultiva de la CIJ
Cal tenir en compte que l'opinió de la CIJ no és vinculant, però sí que té un pes polític i jurídic important, ja que pot servir de base legal per a futures demandes contra Estats, per pressionar els països més contaminants a retre comptes i prendre mesures més ambicioses, i reforçar les exigències de finançament climàtic i reparacions per pèrdues i danys. A més, la decisió també pot ser feta servir en negociacions climàtiques internacionals, com la futura Conferència de Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP) o tractats futurs.
Les audiències del tribunal van tenir lloc el passat desembre, i els països industrialitzats van argumentar que no es conclouen obligacions legalment vinculants dels tractats. En canvi, els països en desenvolupament i els petits Estats insulars —com Vanuatu— van advertir que els convenis "han fallat" i van exigir als països rics més esforços en la lluita climàtica, així com en l'adaptació als seus efectes.