Aquest dimarts farà dos anys de l’inici del conflicte a Gaza. Dos anys d’aquell 7 d’octubre de 2023 que va desencadenar una guerra que ja s’ha cobrat la vida de més de 65.000 palestins a la Franja de Gaza. Ara, la situació sembla estar arribant al seu final, però, malgrat la insistència de Donald Trump per acabar la guerra ja, el conflicte a l’enclavament palestí es fa pregar. Les converses indirectes entre Israel i el moviment islamista palestí Hamàs han arrencat aquest dilluns a Egipte, amb l’objectiu de posar les bases d’un alto el foc i d’un pla polític que permeti tancar dos anys d’infern. Les reunions se celebren a Xarm el-Xeikh —una de les ciutats més al sud del país i popular destí de vacances de luxe— amb la mediació d’Egipte, Qatar i els Estats Units.
Tot i que tant Israel com Hamàs han respost positivament a la proposta del president nord-americà Donald Trump, les negociacions no estan exemptes de tensions. Segons fonts egípcies, la delegació israeliana està formada sobretot per experts tècnics sense capacitat decisòria, ja que el primer ministre Benjamin Netanyahu ha ajornat l’arribada del seu emissari de rang més alt fins a mitjans de setmana. Aquesta absència ha estat interpretada com un obstacle que podria alentir els avenços. Per part de Hamàs, el cap negociador, Jalil al-Hayya, participa en trobades amb mediadors egipcis i qatarians per discutir els punts més delicats del pla. Entre aquests destaquen el desarmament de la milícia, la seva sortida de l’administració de Gaza, la retirada de les forces israelianes i la gestió futura del territori sota un govern de transició.
Els punts centrals del pla de Trump
El projecte impulsat per la Casa Blanca es desplegaria en diverses fases. La primera, que centra ara les converses a Egipte, contempla l’alliberament de tots els ostatges israelians retinguts a Gaza, tant vius com morts, a canvi de l’excarceració per Israel de centenars de presos palestins, alguns d’ells de gran influència política i social. Posteriorment, el pla preveu la desmilitarització de Gaza, la creació d’una força internacional que garanteixi l’estabilitat i la formació d’un govern de tecnòcrates. La proposta també obre la porta a discutir en el futur la creació d’un Estat palestí, encara que Netanyahu i el seu executiu rebutgen completament aquest punt.
Malgrat això, Hamàs ja ha avisat d'alguns punts que no pensen acceptar, especialment els més sensibles, com la desmilitarització total de la Franja o la supervisió internacional liderada per Trump i l’ex primer ministre britànic Tony Blair. Però si es mostren receptius i accepten els altres punts, com el d'entregar tant els ostatges vius com els cadàvers en un termini de 72 hores, a canvi d’un alto el foc i l’excarceració de centenars de presos palestins o el de transferir el poder a Gaza a un govern tecnocràtic palestí, desvinculat de les faccions armades.
Bombardejos, pressió internacional i baixes expectatives
Les negociacions tenen lloc en paral·lel a nous atacs israelians sobre Gaza. Diversos testimonis locals han assenyalat que, tot i una reducció relativa de la intensitat dels bombardejos, encara hi ha operacions militars actives al territori que, aquest cap de setmana, han causat almenys un centenar de víctimes mortals a la Franja. Tot això, malgrat fonts militars israelians van assegurar que les operacions ofensives s’han reduït, limitant-se a tasques defensives. Per altra banda, i segons fonts de Hamàs, la milícia només cessarà les seves accions quan Israel aturi completament els atacs i retiri les seves tropes.
El president egipci, Abdelfattah Al-Sisi, ha defensat la iniciativa nord-americana com “el camí correcte cap a una pau duradora”. Per la seva banda, Trump ha instat les delegacions a moure’s “ràpid” i ha enviat a Egipte el seu gendre Jared Kushner i el seu emissari per a Orient Mitjà, Steve Witkoff, per supervisar el procés. Les expectatives de tancar un acord immediat són baixes. Fonts de seguretat egípcies consideren improbable que les converses donin fruits a curt termini, ja que la llista de qüestions pendents és llarga i complexa. Tot i això, la possibilitat d’una primera treva temporal i d’un intercanvi inicial d’ostatges i presos obre la porta a una eventual desescalada.