Més enllà de la fragata Cristóbal Colón que el govern d’Espanya ha enviat a Xipre per defensar l’illa de la Unió Europea de possibles atacs de l’Iran o els seus aliats, hi ha un altre element de les Forces Armades espanyoles que ha estat notícia: el sistema Patriot de l’exèrcit de Terra desplegat a Turquia en una missió de l’OTAN. En el marc de la guerra a l’Orient Mitjà que lliuren els Estats Units i Israel contra la República Islàmica, aquesta bateria per a la defensa antiaèria va jugar un paper clau en un incident que es va produir amb un míssil iranià que s’apropava a l’espai aeri turc. Segons va confessar la ministra de defensa Margarita Robles, en una entrevista a la Cadena SER, “la bateria espanyola no va abatre el míssil, però sí que va donar la informació suficient perquè pogués ser interceptat”. D’aquesta frase es podria interpretar que el radar de la bateria espanyola desplegada a Turquia podria haver estat la que va detectar el míssil iranià. 

Més enllà del debat si aquesta acció ha pogut contradir el missatge del ‘No a la guerra’ de Pedro Sánchez, i totes les seves derivades, la bateria Patriot espanyola juga el seu paper en l’entramat defensiu de l’OTAN davant els possibles llançaments de míssils des d’Orient Mitjà i el Pròxim Orient, on ara es troba l’amenaça. Perquè, com insisteix el Ministeri de Defensa i el mateix govern espanyol, el paper d’Espanya s'entén com el “d’un aliat fermament compromès en els marcs de l’ONU, la UE o l’OTAN” i la seva participació es limita a participar en missions defensives, mai ofensives. I és què, el sistema Patriot, és purament defensiu, per disseny i doctrina operativa, perquè se centra a interceptar i neutralitzar amenaces aèries entrants, com avions, drons, míssils de creuer o balístics tàctics a través de míssils superfície-aire (SAM).

Però, que és i com funciona el sistema Patriot? 

El nom Patriot no es refereix a un sistema patriòtic, sinó que és l’acrònim en anglès de Phased Array Tracking Radar to Intercept on Target (radar de seguiment de matriu en fase per interceptar l’objectiu). És un sistema de defensa antiaèria i antimíssils desenvolupat per l’empresa nord-americana Raytheon -actualment RTX- i Lockheed Martin, des dels anys setanta, i està operatiu des del 1984. Concebut inicialment com un sistema antiaeri de llarg abast, el Patriot va evolucionar en les seves capacitats per fer front a míssils balístics i de creuer, municions merodejadores i tota mena d’aeronaus. Aquest sistema pot abatre objectius que es desplacen a gran velocitat a distàncies de fins a 160 quilòmetres, gràcies al seu radar d’alta potència i a interceptors guiats de precisió.  És un sistema clau per a la defensa antiaèria estratègica dels Estats Units i un pilar clau per Europa a través de l’OTAN, encara que no forma un “escut multicapa” tan integrat com el d’Israel. Les Forces de Defensa d’Israel també l’utilitzen el Patriot com a suport al seu sistema principal en la capa mitjana, la de la Fona de David (per objectius de mig abast, míssils tàctics i de creuer fins els 300 km), però no replica la precisió de la Cúpula de Ferro (la primera capa, per míssils, coets i drons de curt abast, fins a 70 km) ni la capacitat balística del sistema Hertz-Arrow (per a míssils de llarg abast, fins a 2.400 km i balístics extraatmosfèrics).

Una bateria Patriot típica està formada per un radar AN/MPQ-53/65 que detecta amenaces fins a 130-170 km i les rastreja simultàniament. Aquest és el cor del sistema i pot seguir diversos objectius de manera simultània, que pot coordinar el llançament de diversos míssils contra diferents blancs al mateix temps. També inclou una estació de control que determina i prioritza els objectius a seguir, i autoritza els llançaments. El tercer element són les llançadores (M901/M903), que poden tenir 6 o 8 per bateria, i cadascuna pot transportar fins a 4 míssils PAC-2 o PAC-3), que pot arribar a un abast de fins a 160 quilòmetres i una altitud de sostre de 24 quilòmetres. Els míssils PAC-2 tenen una ojiva explosiva de proximitat per a blancs amplis, mentre que els PAC-3 MSE són d’impacte directe (hit-to-kill) i s’utilitzen contra míssils balístics, perquè és més precís i letal.  Finalment, incorpora un generador elèctric que és un suport autònom per a la mobilitat de la bateria. Tot es desplega en camions per a la mobilitat ràpida i amb capacitat contra atacs massius.

Radar de la bateria Patriot espanyola desplegada a Turquia
Radar de la bateria Patriot espanyola desplegada a Turquia, el cor del sistema

Segons la seqüència de funcionament, el radar identifica l’objectiu (avió, dron, míssil) i analitza la velocitat, altitud i trajectòria. L’estació de control avalua, calcula l’amenaça i selecciona la llançadora òptima. Aquesta dispara 1-2 míssils (en un interval de 4 o 5 segons) guiats pel radar cap a l’objectiu. El míssil PAC-2  detona per proximitat i el PAC-3 actúa per impacte directe, i es poden controlar fins a 9 intercepcions simultànies. Els míssils tenen una velocitat Mach 5 (equivalent a cinc vegades la velocitat del so), que és considerada hipersònica, que pot aconseguir els 6.150 quilòmetres per hora o els 1,7 quilòmetres per segon.

Com funciona una bateria Patriot
Com funciona una bateria Patriot

Les tres bateries espanyoles de segona mà

L’exèrcit espanyol compta actualment amb tres bateries operatives, totes comprades de segona mà a Alemanya. La primera, en el 2004, i les altres dues en el 2014 -rebudes en el 2015- i adquirides en un paquet conjunt per 41,1 milions d’euros. Totes tres estan assignades al Regiment d’Artilleria Antiaèria nº 73 de la base General Almirall de Marines (València). Cada bateria inclou sis llançadores capaces de disparar fins a 20 míssils simultàniament. Les bateries espanyoles són de míssils PAC-2. Els projectils originals mesuraven 5,31 metres de llarg i passaven uns 900 quilos, i posteriorment va arribar el míssil PAC-2 GEM, que pot variar el seu rumb en vol de manera més autònoma. Dues d’aquestes bateries estan ubicades a l’esmentada base de València, on es realitza el manteniment, l’entrenament i les operacions d’àmbit estatal. La tercera bateria és la que es troba desplegada des del 2015 permanentment a la base aèria d’Incirlik, a la ciutat d’Adana (Turquia), sota la missió de l’OTAN anomenada Active Fence que es va llançar en el 2012 per protegir Turquia de les amenaces balístiques procedents de la guerra civil a Síria. 

Quatre bateries noves més encarregades

Espanya ha comprat quatre bateries Patriot a Raytheon, però aquest cop noves de trinca, per 1.445 milions d’euros, a 400 milions d’euros cadascuna. Són de configuració 3+, per míssils PAC-3, amb entrega prevista pel 2030. El paquet inclou 51 míssils PAC-3 MSE, però l’entrega dels míssils, però, es podria retardar tres anys més davant la saturació de producció en els Estats Units per les demandes globals derivades de la guerra d’Ucraïna, les necessitats del mateix govern nord-americà i de l’OTAN, segons va comunicar Lockheed Martin al govern espanyol. Les bateries inclouen 24 llançadores M903, 4 radars AN/MPW-65, estacions de control i energia, optimitzades per a condicions climàtiques adverses i amenaces hipersòniques.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!